Читать книгу 100 coses que cal saber dels virus - Daniel Closa - Страница 30

Els retrovirus tenen la capacitat d’incorporar-se al genoma i quedar-s’hi integrats com si fossin un gen més, fins que s’activen i comencen a fer virus de nou. Això vol dir que, en un moment donat, podem tenir retrovirus ficats entre els nostres gens sense ser-ne conscients. Aquesta possibilitat es va confirmar quan es va poder disposar de la tecnologia per seqüenciar genomes. Ara sabem que, de mitjana, cada un de nosaltres porta incorporats al genoma una mica més de… 90.000 retrovirus!

Sí, sí. No és cap error. Una part rellevant del nostre DNA és el que s’anomena retrovirus endògens. Retrovirus que en algun moment van infectar, es van inserir al genoma i ja no el van abandonar mai més.

En realitat, això no vol dir que nosaltres haguem patit un munt d’infeccions. La majoria d’aquests retrovirus endògens són restes d’infeccions que van patir alguns avantpassats nostres i que ja es van quedar a la línia germinal. Els estudis moleculars indiquen que alguns porten més de 800.000 anys incorporats al genoma humà. De fet, n’hi ha que els compartim amb els ximpanzés, de manera que parlem de restes d’infeccions d’ancestres molt i molt llunyans. Als nostres fills els passarem els nostres gens, però també els nostres retrovirus endògens.

La bona notícia és que tots els que s’han analitzat fins ara ja han perdut la capacitat de tornar-se a activar. Són restes de virus inserits que, a causa de mutacions o alteracions del DNA, ja no poden recuperar l’activitat. Per això alguna vegada se’ls ha comparat amb “fòssils moleculars”.

De tota manera, el nom pot induir a pensar que ja no fan res de res, i ben bé no és així. Alguns es devien incorporar al genoma fa relativament poc temps i poden estar associats a diferents malalties. Alguns tipus de càncer o l’esclerosi múltiple s’han associat a la presència de determinats retrovirus endògens. No és que el virus causi la malaltia, sinó que la seva presència enmig del genoma fa que alguns gens no funcionin exactament com caldria i això deu facilitar l’aparició de la malaltia. Són hipòtesis que encara s’estan estudiant, però que fan pinta d’anar ben encaminades.

La presència de retrovirus endògens no es limita als humans, per descomptat. Ara sabem que, a part dels mamífers, també n’hi ha en peixos, amfibis o rèptils. De fet, se sospita que, molt probablement, pertot on els busquem, els trobarem. Cal dir que també hi ha virus endògens que no són derivats de retrovirus, sinó d’altres famílies de virus, però en general els retrovirus són els més abundants amb diferència.