Читать книгу Empresa i valors - David Murillo, David Murillo Bonvehí - Страница 10

Per comprendre on som hem de dedicar algunes línies a analitzar d’on venim. No es pot pensar la conducta de l’empresa sense conèixer els valors implícits en la nostra cultura econòmica, sense ser conscients de la importància d’introduir-hi la variable temporal a l’hora de pensar d’on vénen aquests valors que ara donem per establerts. La conducta de cada organització, de cada individu, de cada persona física o jurídica, és conseqüència d’una tradició, d’unes pautes de pensament i d’una moral col·lectiva. L’empresa i el seu legítim paper en la societat no en podien ser una excepció. Les arrels de la moral de l’empresa es troben en l’evolució del pensament econòmic.

Una primera reflexió sobre els valors de l’activitat emprenedora pot trobar-se en el pensament clàssic. Per a Aristòtil (2001) l’activitat empresarial només tenia raó de ser en la mesura en què contribuïa a un bé superior: la permanència i la fortalesa de la ciutat estat. Aristòtil feia una distinció rellevant entre comerç especulatiu (khrematistiké), baix i propi de persones poc dignes, i economia (oikonomía) o ciència necessària per a la gestió de la llar. El pensament escolàstic, i amb ell tot el pensament filosòfic de l’Edat Mitjana fins als dominics, beu de manera essencial d’aquest autor. Quin estatus ha de tenir l’activitat econòmica? És reprovable la generació de diner des del diner? Pot un ric passar per l’ull d’una agulla i entrar al regne del cel?

L’anàlisi de l’activitat econòmica, el préstec a interès o la reflexió sobre la naturalesa del diner generaren pautes de conducta de caire normatiu que van perviure a Europa, pautes que arrelaren a la nostra cultura durant segles i edificaren un substrat axiològic que les diferents societats occidentals han aconseguit amb més o menys fortuna integrar i transformar. Una ullada a la doctrina econòmica de l’Església catòlica serviria encara avui per veure la distància que ens separa dels nostres orígens culturals i el camí que hem travessat.

Una de les anàlisis més lúcides sobre aquest canvi de mentalitat en relació amb l’activitat econòmica és la que fa Albert Hirschman a l’hora de presentar el moment en què la societat medieval comença a deixar pas al que havia de ser el model econòmic actual. A Las pasiones y los intereses: argumentos políticos a favor del capitalismo previos a su triunfo, publicat per primera vegada el 1977, Hirschman dibuixa els canvis que marcaran la nostra època. En aquest moment de constitució de les societats-nació, unes noves pautes de pensament comencen a apoderar-se de les classes dirigents. Si el codi d’honor vigent durant l’Edat Mitjana és el que resumeix l’obra de George Duby Guillermo el Mariscal (1987), un model de conducta generat al voltant de la figura del cavaller i el seu menyspreu dels béns materials, en l’Edat Moderna, seguint Hirschman (1999), l’esperit bel·licós i expansiu de la societat es canalitzarà cap a l’acumulació ordenada i reflexiva de riqueses. Del reialme de les passions passem al reialme dels interessos privats. Som davant d’un nou marc axiològic que havia de servir de fonament per aconseguir que més endavant fructifiqués la planta capitalista. L’analogia de la violència bel·licosa i competitiva, com veurem, no està fora de lloc.

En paral·lel, tampoc no podem oblidar-ho, aquest esperit acumulatiu i protoindustrial s’aprofità del descobriment de tecnologies que van permetre edificar una nova forma d’empresa moderna. Apareix la commenda, la relació entre dos comerciants, un de capitalista i un altre que hi posa la feina. Sorgeix la distinció entre patrimoni individual i de l’empresa. D’aquí traurem la revolucionària noció de personalitat jurídica i, amb ella, l’empresa moderna. Apareix la comptabilitat de doble entrada que permet seguir les operacions comercials i simplificar el seguiment de la gestió; el pagaré del qual sortirà el bitllet de banc. Es legitima també, de facto, el préstec a interès, fins aleshores monopoli de la comunitat jueva.