Читать книгу Empresa i valors - David Murillo, David Murillo Bonvehí - Страница 12

Tot aquest canvi de mentalitat, històricament, en el nostre país es recolza en un grup reduït de gent. Particularment en la creixent burgesia d’arrel agrària i en el petit comerciant, que, a partir del segle XVIII, són motors d’industrialització i agents principals de transformació del model econòmic vigent. Aquí el context polític no és poc important. Aquesta transformació s’empara amb un sistema colonial proteccionista que permet el floriment d’indústries de la importància del tèxtil i que progressivament canvien la fisonomia del territori. És al llarg d’aquests darrers segles, fonamentalment en la segona meitat del segle XIX, quan Catalunya arriba a ser la gran fàbrica d’Espanya i la seu, també, d’un important moviment obrerista. Molt han canviat les coses.

Pel que fa al context axiològic d’aquesta empresa, a cavall dels segles XIX i XX, som davant del desplegament de les colònies fabrils, intents científics d’aïllar les masses obreres dels focus de tensió ideològica. Les empreses d’aquesta època, en particular les grans, desenvolupen un model progressivament paternalista i comprensiblement interessat a mantenir la pau social a l’interior de les fàbriques. No fou fins ben entrat el segle XX que les noves teories de la motivació i la gestió moderna transformaren des d’un vessant pseudocientífic les bases d’aquesta conflictiva relació entre capital i treball. El gran valor de l’empresa catalana fou durant molts anys el progrés econòmic, el lideratge ideològic i polític d’aquesta Espanya que, des de la pèrdua de les darreres colònies, mira cap endins per trobar el seu motor de desenvolupament i transformació.

La història empresarial catalana evoluciona fortament lligada al context polític. Van venir més endavant guerres, en primer lloc la Primera Guerra Mundial, i després la Guerra Civil amb el seu reflux autàrquic. De la Primera Guerra Mundial arribà una empenta econòmica tan important com la posterior crisi i convulsió social. Enmig d’aquests períodes d’oscil·lació política, entre dictadura i democràcia, d’autarquia i definitiva obertura a l’exterior, l’empresa catalana perviu fins a la Transició al voltant d’uns quants grans noms i d’una xarxa més ampla de petites i mitjanes empreses industrials i de serveis. L’entrada d’Espanya a la Unió Europea, l’expansió de les grans empreses cap a l’exterior i la globalització financera de la dècada dels noranta configuraren un nou patró d’empresa moderna, que és el que arriba fins als nostres dies.

Els valors de l’empresa, tanmateix, són també hereus d’aquest canvi de mirada que la societat fa a l’activitat empresarial. Aquesta transformació axiològica, cap a una empresa tecnològicament moderna i econòmicament integrada en el món, no seria possible sense un canvi de valors paral·lel per part de la nostra societat, una societat –ja s’ha destacat en altres textos– que evoluciona cap a l’individualisme i el materialisme, cap a l’hiperconsum, i on el pes de valors com la família, la religió i fins i tot el treball (Orizo & Roque, 2001) és cada cop menor. No és aquest el moment d’aprofundir en aquests apartats, ja suficientment desenvolupats en altres volums. Seguint autors com Lipovetsky, Sennett, Giddens o el mateix Inglehart, autor de l’Enquesta Mundial de Valors, constatem només les transformacions socials i els canvis de mirada sobre l’estructura productiva. També l’onada postmoderna i postmaterialista tindrà el seu efecte sobre l’empresa, particularment sobre la cultura del treball i les noves pautes de consum (Obeso, 2008).

El que és rellevant en aquest punt és comprendre que els valors socials i els valors de l’empresa van de bracet i que per entendre el que som hem de saber d’on venim. El retrat que en surt és una empresa catalana plenament situada en un context cultural europeu i on, com veurem, la força globalitzadora acaba establint unes pautes de conducta que tenen a veure cada cop menys amb dinàmiques autònomes i cada cop més amb relacions de poder establertes al voltant dels grans agents del mercat. Un ens eteri, aquest “mercat”, on consumidors, empreses i governs d’arreu tendiran a confluir en la construcció d’uns patrons de conducta caracteritzats per la interrelació i el transvasament, també, de valors.

Per continuar aquest relat hauríem de capbussar-nos en les particularitats econòmiques dels sectors, de les realitats derivades de les diferents formes jurídiques, dels diferents rols que tenen o poden tenir els directius d’empresa, i, particularment, en les grans forces del mercat. Parlar de valors de l’empresa avui en dia implica parlar de mercats de capitals, de fons d’inversió i del seu impacte sobre les grans empreses cotitzades. Aquest impacte, per la corretja de transmissió que formen les cadenes de proveïment internacionals, estén els seus tentacles fins a les empreses més petites.

El que serà interessant de no perdre de vista és que parlar de valors d’empresa implica parlar d’una manera molt important de valors del mercat. La conducta empresarial a partir de la unificació de cultures corporatives, a partir de l’estandardització de processos i els moviments de capital internacionals, esdevé cada cop més homogènia; també més dependent. Les empreses mai no han estat autònomes, però el fet evident és que les seves dinàmiques de funcionament cada cop són menys marcades per la realitat immediata i més marcades pel context. Fet aquest passeig per la història, ja podem endinsar-nos en les particularitats de la nostra demografia empresarial.