Читать книгу Empresa i valors - David Murillo, David Murillo Bonvehí - Страница 14
Demografia de l’empresa catalana
ОглавлениеParlar de valors en abstracte, per bé que pot tenir cert interès a l’hora de copsar tendències, reflectir preocupacions o qüestions obertes, impedeix el lligam necessari amb la realitat que ens envolta. Així doncs, si parlem dels valors de l’empresa catalana, hauríem de preguntar-nos com és aquesta empresa. Per respondre a aquesta pregunta ens nodrirem d’informació provinent de dues fonts principals: l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’IDESCAT (2003); i la més actualitzada, l’Anuari de la PIME Catalana, de PIMEC (2007).
Entre totes dues fonts (taula 1) es dibuixa un perfil d’empresa que respon a l’estereotip. Som en un país d’empresa petita i mitjana on una de cada dues empreses són treballadors autònoms, situats majoritàriament en el sector de serveis i en el comerç. En un primer grup trobem les empreses de serveis personals, de transport i comunicació i d’hostaleria. En el segon, comerços d’alimentació, genèrics; roba i calçat. L’any 2002, segons l’IDESCAT, el 62% de les empreses del país quedaven incloses en aquests dos grans grups, per bé que, sumats als grups de professionals i artistes, de la construcció i la indústria, teníem més de sis-cents mil establiments i negocis.
Taula 1: L’empresa a Catalunya. Font: IDESCAT, 2002.
| L’empresa a Catalunya | |
|---|---|
| Empreses per règim jurídic (IAE) | |
| Persona física | 217.040 |
| Societat anònima | 31.693 |
| Societat limitada | 141.526 |
| Comunitat de béns | 4.551 |
| Societat cooperativa | 5.498 |
| Altres | 37.563 |
| Total | 437.871 |
| Establiments d’empreses i professionals per grans sectors d’activitat (IAE) | |
| Indústria | 58.778 |
| Construcció | 78.893 |
| Comerç al detall | 115.640 |
| Serveis, llevat el comerç al detall | 260.138 |
| Professionals i artistes | 91.368 |
| Total | 604.817 |
| Establiments d’empreses industrials per branques d’activitat (IAE) | |
| Energia i aigua | 1.257 |
| Química i metall | 3.875 |
| Transform. metalls | 20.437 |
| Productes alimentaris | 4.679 |
| Tèxtil i confecció | 10.600 |
| Edició i mobles | 13.865 |
| Indústria NCAA | 4.065 |
| Total | 58.778 |
| Establiments d’empreses de serveis (no al detall) per branques d’activitat (IAE) | |
| Comerç a l’engròs | 35.795 |
| Hostaleria | 45.081 |
| Transports i comunic | 49.194 |
| Mediació financera | 10.497 |
| Serveis a l’empresa | 27.897 |
| Serveis personals | 64.285 |
| Immobil. i altres | 27.389 |
| Total | 260.138 |
| Establiments d’empreses de comerç al detall per branques d’activitat (IAE) | |
| Productes alimentaris | 36.081 |
| Roba i calçat | 23.510 |
| Articles per a la llar | 15.971 |
| Llibres i periòdics | 4.191 |
| Productes químics | 9.216 |
| Material de transport | 4.158 |
| Comerç NCAA | 22.513 |
| Total | 115.640 |
L’anuari de PIMEC (2007) ens permet baixar al terreny del que és concret. Quan parlem d’empresa catalana fem referència a més de mig milió d’empreses petites i mitjanes,[3]que donen feina a dos milions d’ocupats. Són empreses que tenen una grandària mitjana no superior als quatre treballadors. Més del 99% de les empreses catalanes són, doncs, empreses petites i mitjanes, bàsicament microempreses i petites empreses que aporten tres de cada quatre llocs de treball i el 65% del producte interior brut (PIB) del sector privat. La dada més significativa: de cada dues PIME, una no té cap empleat.
La PIME, amb caràcter general i obrint-nos a la generalització que en fa Spence (1999), respondria a les característiques d’una empresa orientada a sobreviure, d’estructura interna poc definida, amb poca o nul·la departamentalització. Es tracta d’empreses que es basen en les relacions informals i que estableixen xarxes de contacte i confiança amb les comunitats on operen. Acostumen a ser dirigides per empresaris “apagafocs”, que tot sovint compten amb pocs recursos materials i financers, i en elles no s’estableix una línia divisòria clara entre l’àmbit personal i el laboral. Si ho preferim, entre el patrimoni de l’empresa i de l’empresari. Són empreses normalment escèptiques davant la utilització d’eines de gestió complexes i amb migrats coneixements de gestió empresarial. Malgrat que el discurs d’aquest text ben aviat s’enlairi, convé no perdre de vista aquesta realitat.
Ara bé, si la tesi que mantenim és que els valors de l’empresa es generen en la gran empresa, en els consells d’administració de les grans corporacions i en l’esfera acadèmica, aleshores hem de parar esment en les grans empreses del país. Una realitat és la que viu el gerent i el treballador de la PIME, i una altra, els valors que la societat reconeix a l’empresa en el seu conjunt. Percepcions i realitat objectiva no sempre coincideixen. Si seguim l’anuari de PIMEC (2007), ens trobarem una petita sorpresa numèrica. Per bé que parlem de més de mig milió de PIME catalanes (una part d’elles inactives), la xifra de grans empreses no arriba a mil. En concret, l’any 2007 n’hi havia poc més de vuit-centes. Xifra, sens dubte, sorprenent. Ara bé, donaven feina a prop de 700.000 ocupats, i la seva grandària mitjana, després d’un període de relativa estabilitat (2000-2003), s’havia incrementat en el període 2004-2005 fins a arribar als 842 treballadors.
Són aquestes les empreses que normalment apareixen als diaris, víctimes de fusions i absorcions, de deslocalitzacions, d’OPA hostils o amistoses. També són aquestes les que són multades per vessaments incontrolats al riu; premiades pel descobriment de vacunes o reconegudes per la introducció de productes innovadors al mercat. Són també les que apareixen als mitjans quan protagonitzen expedients de regulació d’ocupació, quan les vagues en paralitzen el funcionament o quan, per una o diverses raons, tanquen les portes per sempre. A Catalunya, també en aquestes empreses més grans, l’empresa familiar és encara un dels exponents principals. Són empreses amb unes característiques específiques que determinen una cultura d’empresa, uns valors determinats i uns problemes particulars. Tot seguit ens hi referirem. Parlem d’empreses on el gros del seu capital pertany a la família del fundador i on almenys un representant d’aquesta família participa en la gestió. Les característiques de l’empresa familiar, el seu cicle vital i el seu difícil govern dibuixen també una part important de la nostra realitat empresarial.
És a les grans empreses catalanes, moltes d’elles corporacions de capital estranger, on trobem amb nombre creixent els executius professionalitzats que en molts casos han rebut formació de postgrau en escoles i universitats estrangeres i que entenen la gestió com un esforç de modernitat, de racionalitat i d’acoblament del futur de l’empresa als grans reptes dels mercats oberts. Són aquestes empreses dirigides per individus que, en el seu esforç de professionalització, incorporen tot un seguit de valors que connecten l’empresa amb un pensament comú fill d’aquest ideari universalista que hi ha darrere del management.
[3] No existeix una única definició universal de PIME. Al nostre país, quan parlem de PIME fem referència normalment als requisits establerts per la Comissió Europea: empreses de menys de 50 milions d’euros de facturació, amb un nombre de treballadors no superior als 250, menys de 43 milions d’euros en actius i un capital social en mans d’empreses que no són PIME inferior al 25% (Comissió Europea, 2003).
