Читать книгу Empresa i valors - David Murillo, David Murillo Bonvehí - Страница 7

Ja tenim establerta, doncs, una primera línia de demarcació clara entre cultures i valors empresarials: aquella que separa l’activitat arriscada, organitzada, responsable, constructora, innovadora, col·laboradora, imaginativa i socialment valuosa, i que lliga amb una visió tradicional de l’empresa, de la que, si ho és, ho és en un sentit molt diferent del clàssic. També hi ha empreses que es deixen pel camí aquests valors per reemplaçar-los per d’altres o subsumir-los-hi. El debat lògic, immediat, és el de fins a quin punt l’un element i l’altre són fàcilment distingibles. No ho són. Tanmateix, dins la tipologia que presentem veurem les diferències axiològiques entre els uns i els altres. Copsarem els límits i les aproximacions diferenciades.

En l’economia actual i globalitzada és evident que hi ha de tot. El que fa Lacalle amb el seu article és alimentar un imaginari, estadísticament rellevant però no exclusiu, d’empresari-emprenedor que al nostre país lliga amb l’evolució històrica del seu rol i amb la funció social que molts li han volgut trobar (Cabana, 2006). És un imaginari que en un cert moment en el temps deixà de ser el model únic de referència, el centre d’atenció constructor de valors, per quedar difuminat dins un maremàgnum d’empreses de capital cada vegada més estranger, posseïdores de valors i interessos notablement més complexos. Anirem referint-nos-hi en les següents pàgines.

En aquestes noves corporacions, qui marca la pauta ja no són els empresaris, sinó un agent relativament nou: els directius, és a dir, individus que ja no necessitaran arriscar capital propi ni un projecte de vida, sinó que estan cridats a gestionar capital aliè. Tot dins organitzacions on les funcions d’innovació i de responsabilitat, i fins i tot la capacitat de generar valor social, podran ser subcontractades o externalitzades. Som davant d’una definició molt més difusa, fuzzy, postmoderna, del que aquests mateixos conceptes han significat fins al dia d’avui. En l’època de la liquiditat, dels valors flexibles i poc precisables, el xoc entre models normatius es tradueix també en un contrast de models d’empresa, de cultures organitzatives i de formes d’organització. Aquest fet ens obliga a parlar en plural: de valors i d’empreses. I, sens dubte, a fer-ho d’acord amb unes pautes i uns models que són els del mercat globalitzat, sotmès als grans fluxos de capital internacional.

Amb aquest objectiu, doncs, el de comprendre els valors de l’activitat empresarial, el de poder fer una foto fixa dels valors de l’empresa avui, haurem de fer una lectura transversal de l’activitat econòmica. A falta d’estudis en profunditat sobre els valors de l’empresa catalana, ja ho fem constar d’entrada, el biaix internacional és important, i d’aquí el subtítol del llibre: L’empresa en l’economia global. El contingut comença, doncs, amb un ràpid repàs dels valors del mercat, on s’originen, quin impacte tenen sobre l’activitat empresarial i cap a on es despleguen. Tot seguit la lectura ens portarà fins a la nostra demografia empresarial: quins tipus d’empresa existeixen i quines són les particularitats organitzatives que determinen diferents models de conducta i diferents propostes axiològiques. Dediquem un apartat especial a les grans forces del mercat: el món financer i les grans empreses. Copsar les tendències valoratives de l’empresa catalana vol dir també entendre quins són els fils conductors del nostre model econòmic, si més no fins al dia d’avui.

El segon bloc central és el que es dedica als directius i als empresaris. La professionalització de la gestió, la interconnexió i la transversalitat de l’exercici de la seva activitat, permeten construir una mena d’arquetip global de mànager, i això fa que puguem endinsar-nos en la seva manera de pensar i de ser. Aquest és encara un patró molt centrat en el tipus de racionalitat econòmica que demana el mercat, però en ell s’accentuen noves tendències relacionals que no són alienes al relleu generacional ni als canvis de model social de la nostra societat dita postmaterialista (Mellén & Sáez, 2007; Inglehart, 1977). Els valors implícits en la pràctica empresarial i particularment en les relacions laborals s’apunten aquí per complementar el que altres textos d’aquesta mateixa col·lecció (el de Carlos Obeso sobre el treball, per exemple) han analitzat sobretot des de la perspectiva del treballador. En aquest punt també s’ha dedicat un espai específic a dos elements fonamentals de la configuració dels valors a l’empresa: el que s’exerceix des de les institucions i el que parteix dels centres de formació d’executius. Deixar-nos aquests dos apartats seria oferir una visió parcial de l’empresa i les seves conductes.

Un tercer bloc, centrat en la responsabilitat social de l’empresa i en les dinàmiques pro sostenibilitat, tracta d’entendre el què i el perquè d’aquesta obertura cap a un paradigma de gestió aparentment allunyat de la missió tradicionalment lucrativa de l’empresa. És tot just en el darrer apartat que farem referència a la crisi actual i al canvi de valors que es pot preveure per als propers anys. El lector interessat en una lectura axiològica d’aquesta crisi pot començar el llibre directament per aquesta part final. Entendre l’actuació de l’empresa passa, com hem assenyalat més amunt, per comprendre el marc competitiu en què es mou, els patrons de conducta que fan que l’empresa sobrevisqui o no. Aquest darrer capítol permet posar l’èmfasi en la importància del context, ens permet insistir en els fenòmens de causalitat submergits en actuacions que culturalment atribuïm a les forces del mercat.

Villoria (2000) sosté que l’actuació d’una institució, d’un organisme, només pot ser entesa des de la confluència de factors culturals (com la tradició històrica), socials (com la tolerància a la corrupció), polítics (com l’exemplaritat dels nostres dirigents) i factors relatius a l’estructura econòmica (el dinamisme econòmic o la riquesa del país) i al marc institucional (com el seu nivell de desenvolupament). De tots aquests elements s’ha tractat al llarg del text per donar lloc a una visió comprensiva, però completa, de la complexitat axiològica que hi ha darrere de l’actuació de l’empresa.

Finalment, cal fer constar que l’anàlisi dels valors d’un grup humà pot fer-se sempre des d’una doble perspectiva: la descriptiva i la propositiva. No cal dir que l’aproximació d’aquest llibre és descriptiva, per bé que en determinats apartats, especialment en els darrers capítols, la visió de l’autor hi és ben visible. Per dur a terme una lectura tan contextualitzada i objectiva com ens ha estat possible dels valors de l’empresa, hem recorregut sempre que hem pogut a estudis realitzats per entitats acadèmiques o organismes internacionals de renom. No hi falten abundants referències a notícies de diari que han permès situar l’evolució de l’activitat econòmica i, particularment, copsar el deteriorament del context econòmic dels darrers mesos. Les reflexions derivades de la crisi actual, ja s’ha dit, s’han deixat per a aquest darrer bloc, tot i que ocasionalment hi trobarem referències en apartats anteriors.

Quan parlem de valors i

empresa, convindrà precisar

de quina empresa parlem,

a quina economia ens referim

i quina cultura organitzada

tenim al cap.

Un país necessita bons

empresaris i els seus valors:

la capacitat d’entrega, la

imaginació, l’assumpció de

riscos, el sacrifici i el valor.