Читать книгу Administració pública i valors - Francisco Longo - Страница 10

L’enfortiment de l’ètica, dels valors i de la integritat en el sector públic contribueix a reduir les possibilitats que el govern, l’Administració pública i el mateix procés democràtic quedin contaminats per la corrupció. La corrupció, apunta l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), és un fenomen universal en tres sentits: ha existit en totes les èpoques, s’ha donat en tots el països del món i ha sobreviscut a tots els sistemes polítics. S’entén que estem davant d’un cas de corrupció quan un persona que exerceix un càrrec viola un deure propi d’aquest càrrec amb l’expectativa d’obtenir un benefici indegut (OAC, 2010).

Perquè es produeixi un supòsit de corrupció s’haurà de violar el càrrec en benefici propi. Ara bé, aquest fet pot no infringir una norma formal vigent, per la qual cosa la vulneració d’un estàndard ètic no sempre suposa un delicte o una falta administrativa. Aquest fet fa absolutament necessari disposar d’una infraestructura ètica completa que vagi més enllà de normes i de regulacions i que incorpori aspectes no formals al seu instrumental.

La corrupció i les conductes no ètiques provoquen, com ja s’ha dit, una manca de confiança de la ciutadania envers els seus representants i servidors públics, però també se’n deriven altres efectes perversos: el desànim i la frustració entre els funcionaris honestos i íntegres, l’entorpiment de l’execució de polítiques públiques, unes administracions públiques poc eficaces i eficients, el menyspreu vers principis fonamentals en l’Administració pública com ara l’objectivitat i la legalitat, i la manca de transparència.

L’Administració pública corre el risc de caure en casos de corrupció a través de diferents situacions i per raons diverses. Per a l’OAC (2011), algunes de les principals situacions de risc a les quals s’enfronta l’Administració pública en el seu dia a dia estan relacionades amb:

a) L’administració de recursos públics (compres i contractacions d’obres, gestió de projectes, consultories externes, assignació discrecional de recursos a organitzacions...).

b) Les funcions de regulació, d’inspecció i de sanció (elaboració de normatives i influència de determinats grups de pressió).

c) Les autoritzacions urbanístiques.

d) La provisió de serveis públics.

e) La gestió del personal.

f) Les relacions amb agents externs.

La corrupció té efectes perniciosos sobre el creixement d’un país (Mauro, 1995). Més concretament, si els recursos que podrien utilitzar-se en activitats innovadores es canalitzen cap a activitats de captura de rendes típicament improductives es reduirà el creixement nacional. Altres efectes perversos de la corrupció són a) la reducció del nivell de meritocràcia en la població, fet que va lligat a la manca de transparència en l’assignació de recursos, i b) l’augment de la desigualtat en la distribució de la renda (Ubide, 2013). En definitiva, actualment els experts coincideixen a assenyalar que la corrupció impedeix el desenvolupament econòmic, afecta negativament l’estabilitat i malmet la confiança en les institucions públiques.