Читать книгу Administració pública i valors - Francisco Longo - Страница 14

L’any 2000 el Consell d’Europa aprovà una recomanació per als seus 47 estats membres sobre l’elaboració i l’aprovació de codis de conducta per als servidors públics. D’una manera força més extensa i concreta que les Nacions Unides, el Consell d’Europa exposa en aquest text un conjunt d’estàndards ètics als quals han d’estar subjectes els servidors públics, però també detalla situacions que poden posar en perill la conducta ètica dels servidors –com les relacions amb empreses privades o els fenòmens coneguts com la «porta giratòria»–^[10]

i presenta la conducta desitjable per a cadascun dels casos.

El mateix Consell aprovà el 1999 el Conveni Penal sobre la Corrupció, el qual destaca en el preàmbul que «la corrupció constitueix una amenaça per a la primacia del dret, la democràcia i els drets humans [...] i soscava els principis de la bona administració, de l’equitat i de la justícia social». Aquest Conveni Penal estipula que els estats membres hauran de «a) castigar com a delictes la corrupció activa i/o passiva de servidors públics i membres d’assemblees legislatives (arts. 2, 3 i 4), b) tipificar com a delicte el tràfic d’influències (art. 12), c) garantir la responsabilitat de les persones jurídiques que hagin intervingut en els delictes enumerats (art. 18) i d) establir entitats i personal especialitzat en la lluita contra la corrupció (art. 20)» (OAC, 2012a, 2).

Des del 1999 el Consell d’Europa disposa del GRECO (Grup d’Estats Contra la Corrupció),^[11] l’objectiu del qual és millorar les capacitats dels estats membres per lluitar contra la corrupció a través del compliment dels estàndards establerts. El membres del GRECO duen a terme estudis, seguiments i avaluacions, i és a través de la pressió dels mateixos membres que es pretén donar compliment als estàndards pregonats. Així mateix, el grup serveix de plataforma per compartir bones pràctiques en la prevenció i en la detecció de corrupció.

^[9] El Consell d’Europa és una organització internacional formada per quaranta-set estats europeus. El seu objectiu principal és afavorir el compliment d’uns valors fonamentals: drets humans, democràcia i imperi de la llei. Per a més informació, visiteu http://hub.coe.int.

^[10] Tal com apunta l’OCDE (2009a), el fenomen conegut com a «porta giratòria» (revolving door) es refereix al moviment de persones dins i fora de càrrecs públics executius i legislatius. Aquests moviments entre el món públic i el món privat poden comportar l’afavoriment de certes empreses, sigui perquè el legislador prové d’aquest món o perquè està planejant traslladar-s’hi.

^[11] Group of States Against Corruption.