Читать книгу Senyals - Jaume Salinas - Страница 5

He de confessar que vaig acabar de llegir aquest volum d’històries invisibles en un notable estat de perplexitat. I no pas per la mena d’històries que en Jaume Salinas ha volgut recollirhi. Ans al contrari, per manera de ser, per educació i per formació, sempre he tingut els meus dubtes sobre la naturalesa del món on vivim, i dels sentits que ens el permeten copsar. Penso que no sols no vivim en el millor dels móns possibles, sinó que ni tan sols podem estar segurs de viure on ens creiem que vivim. Bé, però seguir per aquest camí fóra ficar-me en el terreny de l’autor, cosa que no és ni la meva intenció ni, en aquest moment, la meva feina. Ja m’està bé com tracta en Salinas aquesta part difusa i ambigua del coneixement, on algunes coses funcionen com si no acabessin d’estar sotmeses a les inexorables lleis que regeixen el món físic.

El que m’ha causat perplexitat és descobrir, de sobte, inesperadament –com aquell que s’adona que té un àngel a la voraoque el baixant de la mort no és com sempre ens ha descrit la tradició judeocristiana on ens hem educat–, que un personatge, que tenia perfectament ubicat en el meu paisatge laboral, i que per a mi tenia una entitat personal estretament lligada als quefers diaris d’una gran empresa, se’m despenjava amb una personalitat completament nova, inesperada i sorprenent. De fet, ja hi comptem que els companys de feina tenen una altra vida més enllà dels límits precisos i exactes de l’oficina, la fàbrica o la botiga. Fins i tot acceptem que la personalitat d’algú amb qui convius quaranta hores setmanals o més i tot, pot ser molt diferent lluny del marc laboral. I quan s’escau que podem travessar aquesta barrera –de vegades fàcilment practicable, de vegades infranquejable– que separa la vida de la feina, ens podem trobar amb meravelles inesperades, sorpreses i contrasentits de difícil explicació. D’altres vegades no, és clar.

Això és el que m’ha passat amb en Jaume Salinas. Durant molts anys l’he vist i l’he tractat com un professional eficient i competent, i tot de cop se’m despenja com un escriptor tan eficient i competent com ho és en el camp professional. Perquè en Salinas, en aquest llibre, ha fet una tria literària complicada i arriscada. S’acara amb una mena d’històries poc convencionals i no gens fàcils d’explicar de la manera que ho fa ell: amb la distancia –he estat a punt d’escriure “la neutralitat”– suficient per tal que els seus arguments no contaminin la prosa que els transporten, i amb l’acostament indispensable perquè tinguin un punt d’escalfor humana contrastant amb la fredor de l’inconegut: aquell petit tremolor de misteri que té tot allò que s’aparta de l’ordre natural de les coses. I tal com he dit, se’n surt amb eficiència i eficàcia, duent amb pols ferm el tremp de la narració realista fins a les últimes frases, en les quals salta l’inesperat, l’irreal, i tot pren una altra dimensió.

Si les persones que fa anys que coneixem se’ns poden mostrar tan diferents i canviants en un tancar d’ulls, què no ens podrà reservar el món on vivim de manllevat? Ja ho deia el Pedro Navaja: “La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida.”

PEP ALBANELL