Читать книгу Senyals - Jaume Salinas - Страница 6

Si ens parem a pensar una mica en moltes de les coses que ens han passat a la vida, desproveïdes de qualsevol lògica racional, recordarem que en els moments immediatament posteriors als fets concrets, ens vàrem quedar perplexos per la situació viscuda. En algunes ocasions, sobretot quan més forta i incongruent era la situació, amb més fermesa vàrem voler trobar una ‘solució’ que ens deixés satisfets a nosaltres mateixos i a la nostra estructura racional, que justifiqués o ens ajudés a trobar una explicació que ens tranquil·litzés, per tal de poder tornar a la nostra normalitat vital. Altres vegades, quan la situació era de poca ‘entitat’, com ara un somni o un pressentiment, ens quedà vagament el record com una anècdota sense importància, una més de les moltes d’intranscendents que solem acumular al llarg de la nostra existència. Algunes d’aquestes vivències poden ser poc ‘creïbles’ perquè ronden el que sovint anomenem ‘això no és possible’ o el ‘no m’ho crec’. Senzillament desafien el que es considera que és racional i lògic. Moltes d’altres, en canvi, les trobarem més familiars, perquè segurament se semblaran a alguna que el lector haurà viscut, si bé l’havia arraconat en la seva memòria. Més d’un lector en llegir aquestes vivències li quedaran curtes amb la (o les) que ell mateix va tenir. És més, estic ben segur que tothom n’ha tingut o en tindrà alguna al llarg de la seva vida. Una altra cosa és que en sigui conscient i la valori com a tal, o la menyspreï per ridícula o irracional.

No sóc un cronista, ni molt menys un historiador, més aviat em considero un col·leccionista d’històries i vivències personals. En aquest sentit, el recull que a continuació presento ha estat realitzat al llarg de dos anys, durant els quals m’anaven arribant de forma continuada tot un seguit d’experiències ‘estranyes’, de distintes persones amigues i conegudes meves, moltes de les quals un cop han vist la seva vivència, negre sobre blanc, l’han valorat molt més i els ha servit, fins i tot en alguns casos, per descobrir una dimensió nova de la seva vida i de la seva existència. Això em va fer valorar també un parell d’experiències personals i recuperar una vivència de la meva àvia, també inclosa en aquest recull, que m’havia explicat moltes vegades quan jo era encara un marrec i que durant molts anys sempre la vaig ‘valorar’ com una història sense cap ni peus, pròpia d’una persona antiquada i supersticiosa.

Sóc conscient que és difícil emmarcar aquesta obra (aquesta mania que tenim els humans d’establir classes i categories, per poder fer-ne després valoracions!), però de ben segur que no m’agradaria que se la catalogués com de ‘paranormal’ o altres qualificatius similars, per la càrrega pejorativa que pressuposa i perquè fàcilment són termes propicis a crear i creure en fantasies, molt allunyades de la realitat. Atès que són vivències úniques i molt personals, les he titulat “Senyals: històries invisibles quotidianes”, perquè així són als ulls dels que envolten els seus protagonistes.

Hi ha un total de trenta narracions, i cadascuna és representativa del tipus de vivències que van tenir els protagonistes. El criteri d’agrupació és totalment subjectiu, però amb el fons comú de l’especial sensibilitat dels qui les protagonitzen, sense que cap apartat tingui un pes específic concret respecte dels altres, malgrat el número de relats de cada apartat. Les presento en forma novel·lada i amb els noms canviats, per tal de respectar la intimitat personal. Enla major partde les històries utilitzo la primera persona a l’hora de narrar la vivència, tal com me la va transmetre qui la va tenir. En les restants utilitzo la tercera persona, perquè qui me l’ha explicat coneix personalment a qui la va viure. Vull evitar allò de ‘vaig llegir una vegada un cas d’un home que vivia a les afores de Bòston...’ i altres de similars. D’aquesta forma la història s’omple de credibilitat.

No hi ha cap finalitat proselitista ni molt menys espiritual, malgrat que algunes tinguin una forta càrrega d’espiritualitat. Personalment em considero un ‘creient-agnòstic’, perquè crec que totes les religions són vàlides ja que ens parlen del mateix, però amb llegendes i símbols diferents, propis de cada cultura, per tal d’aproximar-se al seu origen. En altres paraules, valoro més el sentit de la religiositat que no pas la religió, ya que entenc aquella com una actitud i una predisposició de connectar-nos (‘relligarnos’) amb la nostra pròpia dimensió superior.

Aquest conjunt d’històries són més aviat com una espècie de senyals. Senyals que només són perceptibles i interpretables per a qui no es conforma només amb la nostra realitat física ordinària i està obertireceptiu a altres aspectes de la realitat. Senyals que s’omplen de sentit i marquen el camí correcte, com quan caminem per la muntanya i de tant en tant trobem alguna indicació que ens diu que anem en la bona indicació.

El que he intentat, més aviat, és plasmar la diferència entre els fenòmens físics dels reals. El que fins fa ben poc era considerat com a experiències casuals, ridícules o ‘supersticions’, per qui només accepta com a existència vàlida i única la nostra realitat física, cada cop és més acceptat com a factible en determinats camps de la física. En aquest sentit, les investigacions de Rupert Sheldrake poden anar en aquest camí (p.e. els camps mòrfics), de Jung amb les sincronicitats, així com les aportacions de filòsofs com Ken Wilber, quan ens parla de les dimensions superiors, a les quals només es pot arribar a través de la nostra ment; o més recentment, i a partir dels treballs del neuròleg Olaf Blanke, en què si bé s’ha identificat la regió cerebral –la ‘girus angular’– que té una importància decisiva en els fenòmens de desdoblament corporal –els anomenats ‘viatges astrals’– no es pot explicar ni comprendre els seus mecanismes ni la seva finalitat, exclusivament des de la vessant física.

En definitiva, aquestes experiències poden ser interpretades també com a senyals d’una altra realitat. Uns senyals invisibles o irreals per a qui només vol veure la realitat material, però reals per a qui conscientment ha viscut aquestes experiències. Una aportació més en la línia de la dita d’en P. Eluard: “Hi ha altres móns, però tots estan en aquest.”

L’AUTOR