Читать книгу 100 qüestions per identificar la pseudociència - Jordi de Manuel, Jesús Purroy - Страница 26

Al David, el fill de la Carme, fa dies que li raja el nas i des d’ahir té dècimes de febre. Ella decideix dur-lo a l’homeòpata. Surt de la consulta amb un paper amb el nom d’un producte homeopàtic. Com que el David encara té nou mesos, la Carme haurà de diluir les boletes en aigua al biberó i fer-li-ho beure un cop al dia. Ella confia que la memòria de l’aigua alleugerà els símptomes del nen, els mocs i la febre desapareixeran i es guarirà en pocs dies. Tres dies després d’iniciar el tractament, el David ja no té mocs.

El Robert és propietari d’un magnífic gos d’atura, en Zak. Fa un parell de dies, l’animal té problemes digestius que es manifesten en diarrees freqüents i en una pèrdua de gana. Al gos se’l veu més apagat que de costum. El veterinari li diagnostica una gastroenteritis i li pauta una dieta astringent, però el Robert insisteix que la Rumba, la gossa d’una amiga, es va curar de problemes digestius amb un remei homeopàtic. El veterinari encongeix les espatlles i li assegura que no li poden fer cap mal, les boletes, però que no deixi de donar-li la dieta astringent. Dos dies després de la visita al veterinari, el Zak ha millorat molt i ja és el gos de sempre.

Tots coneixem algú que assegura que una criatura (potser el seu fill o filla) s’ha curat amb un tractament alternatiu a la medicina convencional. Potser qui està llegint això pot afirmar-ho. Més ocasional és aplicar aquests remeis a animals, i que funcionin, però també n’hi ha casos.

Quan es volen fer servir arguments per defensar una determinada teràpia, tot descartant que la curació (o la millora) sigui deguda a l’efecte placebo, sovint s’explica l’èxit d’aquesta teràpia en criatures petites i animals: ni els uns ni els altres no són conscients que estan prenent cap tractament i, per tant, no responen a cap efecte atribuïble a una substància diferent del fàrmac. El valor dels arguments es basa en el fet que els bebès i els animals no tenen cap expectativa amb el tractament; per tant, el nucli accumbus de l’encèfal, al qual s’atribueix l’efecte fisiològic del placebo, no pot actuar per provocar cap efecte.

No és fàcil avaluar, en cada cas, l’eficàcia de la suposada teràpia, però hi ha evidències que els nens petits i els animals responen a l’efecte placebo. S’ha fet recerca veterinària en animals domèstics, sobretot gossos, per establir si aquest efecte també pot actuar-hi… i, efectivament, hi actua: alteracions com l’osteoartritis o la diarrea poden ser tractades eficaçment amb fàrmacs, però l’administració de placebo també fa millorar, als ulls del veterinari i del propietari, la salut de l’animal. El més sorprenent és que gossos amb malalties neurològiques, com l’epilèpsia, milloren amb placebo. Si el tractament és analgèsic, la manera d’avaluar-ne l’eficàcia és preguntar-ho al propietari del gos, el qual pot estar condicionat per les expectatives que té sobre el tractament (ni ell ni, evidentment, el gos no ho saben). L’efecte placebo afecta el propietari del gos (més que el gos), i s’anomena placebo induït. Altres experiments, sobretot amb rates, consistien a subministrar el fàrmac efectiu en injeccions seguides i després canviar el contingut de la injecció per un placebo, fet que recorda l’experiment del reflex condicionat de Pavlov. En aquestes situacions es va observar, en molts casos, que el placebo també feia efecte. En aquest cas s’anomena placebo condicionat. També és interessant una recerca amb animals de granja: investigadors noruecs, l’any 2004, van comparar l’eficàcia dels antibiòtics per solucionar la mastitis en una seixantena de vaques; a un grup se’ls administrava antibiòtic, a un segon grup un tractament homeopàtic, al tercer grup un placebo. El grup que va millorar més va ser el tractat amb antibiòtics, però també van millorar les vaques tractades amb homeopatia i placebo, sense diferències significatives entre tots dos grups.

En el cas de les criatures és més complicat: com es pot avaluar la millora d’alguns símptomes d’un bebè si no és fent preguntes als pares? Sembla que aquí el placebo induït també hi té un pes considerable, sobretot si els pares tenen expectatives i confiança en el tractament.

En tot cas, sembla clar que existeixen diferents tipus de placebo que actuen segons processos diferents. Rere el terme placebo, i l’efecte que produeix, probablement s’hi aplega tot un seguit de mecanismes biològics i psicològics que encara no coneixem prou bé.