Читать книгу 100 qüestions per identificar la pseudociència - Jordi de Manuel, Jesús Purroy - Страница 29

Posem per cas que un laboratori farmacèutic pretén investigar l’eficàcia d’un fàrmac en la reducció del contingut de colesterol a la sang. Evidentment, el disseny de la recerca seguirà una metodologia que maximitzi la fiabilitat dels resultats: la formulació clara d’una hipòtesi, el control rigorós de les variables dependent i independent, la fixació d’altres variables que poden influir en els resultats (edat, alimentació, exercici…), la realització de les rèpliques, la mida suficient de la mostra, la qualitat de les analítiques i el tractament estadístic adequat de les dades.

El control de la variable independent d’aquest experiment consisteix a tractar amb la mateixa dosi del fàrmac un grup de persones —l’anomenarem grup experimental— en períodes concrets o no subministrar-lo, és a dir subministrar a un altre grup de persones —el grup control— un placebo (exactament amb la mateixa dosi i periodicitat que el fàrmac), que en un principi no hauria d’influir en la reducció del colesterol a la sang. Sovint la comparació no és amb un placebo, sinó amb el medicament que es dona habitualment a aquell tipus de pacients. Aquesta comparació és més difícil, perquè cal demostrar que el candidat a fàrmac és millor que un altre fàrmac, no un placebo.

La metodologia de la recerca a doble cec consisteix en el fet que cap persona del grup experimental (que pren el fàrmac) ni del grup control (que pren el placebo) sap amb què l’estan tractant i, a més, l’investigador tampoc no ho sap (hi ha un registre codificat mitjançant el qual posteriorment es pot conèixer qui correspon a cada grup i com ha estat tractada cada persona). Així doncs, els pacients o voluntaris són “cecs” i no veuen (no saben) què prenen, però també ho són els investigadors: doble cec.

Aquest requisit metodològic pretén que l’efecte placebo tingui la mínima incidència sobre l’efecte del fàrmac en el pacient o el voluntari de l’assaig, però també en la predisposició que pot tenir l’investigador per interpretar les dades d’una manera esbiaixada en el cas que conegués què havia pres el pacient o el voluntari.

Així doncs, en els experiments a doble cec, ni els pacients (que solen assignar-se a cada grup a l’atzar) ni els investigadors coneixen qui pertany al grup experimental i al grup control. Els recercadors només ho sabran després que s’hagin analitzat i tractat estadísticament les dades.

Fins i tot hi ha assajos a triple cec. Ni els pacients, ni els investigadors, ni les persones que processen les dades (els estadístics, en cas que hi participin) coneixen quin grup és l’experimental i quin és el grup control.

Tornem a la situació de recerca del fàrmac per reduir el colesterol. Posem pel cas que els resultats obtinguts sobre el grup experimental (els que prenen el fàrmac) no són significativament diferents que els del grup control (els que prenen el placebo). Llavors hauríem de concloure que el fàrmac investigat per reduir el colesterol a la sang no és eficaç.