Читать книгу 100 qüestions per identificar la pseudociència - Jordi de Manuel, Jesús Purroy - Страница 30

22 / 100 QUÈ ÉS UNA TERÀPIA? QUÈ ÉS UN TERAPEUTA?

Оглавление

Algunes professions estan regulades per llei i no es poden exercir sense un permís vinculat a una titulació. Això es fa per protegir els ciutadans: els constructors de les catedrals medievals no van estudiar arquitectura a la universitat, i bé que aguanten dretes, però hem acordat posar una barrera d’entrada i ara no es pot fer un habitatge sense que se’n faci responsable un arquitecte titulat (i, a més, col·legiat). En altres llocs és diferent, però en general cada cop més tendim a prioritzar la seguretat. L’escriptor Pere Calders explicava que quan va arribar exiliat a Mèxic als anys quaranta trobava molts professionals que anunciaven a la porta del despatx “ejerce sin título”, però dubtem que ara això sigui habitual.

La medicina és una d’aquestes professions regulades. Qualsevol pot dir que és escriptor i no li cal cap títol ni cap permís, però si diu que és metge ha d’ensenyar un títol que ho confirmi.

Molta gent vol fer de metge perquè creu que sap la manera de guarir malalties, però no vol fer l’esforç d’estudiar medicina. La solució és fer-se dir terapeuta, que és una paraula no regulada per llei i que es pot fer servir sense cap permís. Per descomptat, hi ha terapeutes que saben el que es fan i ofereixen teràpies que tenen efectes beneficiosos sobre les persones. De seguida venen al cap els fisioterapeutes, que són uns professionals titulats que apliquen un coneixement escrupolosament alineat amb el dels traumatòlegs i la resta de professionals de la salut.

Per tant, una teràpia és una acció que té un efecte mèdic. Pot ser una manipulació, com la que fan els fisioterapeutes per millorar la mobilitat d’una articulació, o pot ser una irradiació, com quan s’apliquen raigs X a un tumor en una sessió de radioteràpia. Una teràpia és una acció que, poc o molt, millora l’estat de salut d’una persona.

Com que no és una paraula regulada per llei, qualsevol acte pot ser una teràpia. Un informe de l’Instituto de Salud Carlos III publicat el 2011 avaluava l’efecte de 139 teràpies naturals, entre les quals l’abraçadateràpia, la cromoteràpia, la sonoteràpia i la teràpia de renovació de memòria cel·lular. L’informe arribava a la conclusió que la majoria d’aquestes teràpies no tenien cap efecte, i unes quantes tenien un impacte sobre el benestar, però no sobre la salut. És a dir, que un massatge als peus o escoltar música agradable fa que una persona malalta es trobi millor, però no li fa res a la malaltia.

La possibilitat de fer-se dir terapeuta i guanyar-se la vida practicant teràpies no validades científicament és atractiva perquè es pot tenir el benefici de la professió mèdica sense haver de fer l’esforç de formar-se, ni la responsabilitat legal d’afrontar les conseqüències en cas d’error.

Hauríem de posar en dubte la formació d’una persona que es faci dir terapeuta, la qual cosa no vol dir que no ens pugui ajudar o fins i tot solucionar problemes de salut, però d’entrada podria ser que no en sabés prou per ajudar-nos. La dificultat consisteix a saber per endavant si aquest és el cas.

100 qüestions per identificar la pseudociència

Подняться наверх