Читать книгу La biblioteca fantasma - Jordi Masó - Страница 9

Si mai passeu per Bourg-les-Champs, a la Borgonya francesa, no deixeu de visitar l’estàtua del poeta Ambroise Lemoine (1887-1939).

Bourg-les-Champs és una localitat propera a Dijon, a dos-cents quaranta-cinc metres sobre el nivell del mar, amb una superfície de trenta-set quilòmetres quadrats, una població estimada de deu mil tres-cents noranta-sis habitants, segons el cens de 2008, que resulta una densitat de dos-cents vuitanta-un habitants per quilòmetre quadrat (i fins aquí la informació que proporciona la Viquipèdia; a partir d’ara, procurarem que la prosa agafi una certa volada literària).

Trobareu l’estàtua del fill il·lustre de Bourg-les-Champs al bell mig de la Place Vendôme, on, a imitació de la plaça homònima de París, s’alça una columna trajana al capdamunt de la qual reposa un Ambroise Lemoine pensatiu, escabellat, amb la mirada perduda a l’horitzó (un monument més propi de la commemoració d’una gesta èpica que de l’homenatge a un humil poeta, exemple de la tendència a l’excés, habitual a províncies). Però per poder contemplar els detalls de l’escultura —obra d’un artista local, avui oblidat— hauríem de levitar quaranta-cinc metres amunt; com que l’ésser humà encara no ha desenvolupat aquesta habilitat, l’ajuntament ha tingut la gentilesa d’exhibir una fotografia de l’obra a la base de la columna. L’acompanya una breu semblança biogràfica i una inscripció en llatí: «Verba tua nos ducunt» («Els teus mots ens guien»). La «Columna Lemoine» —com se l’anomena popularment— és visible des de qualsevol punt de la ciutat, com si el cavil·lós poeta vetllés pels destins dels seus conciutadans.

A la mateixa Place Vendôme hi ha la biblioteca municipal, previsiblement batejada com a «Bibliothèque Lemoine», un sumptuós edifici del segle XVIII que serva els manuscrits del poeta. Podreu fer un cop d’ull a alguns dels originals exposats en vitrines, però les consultes del Fons Lemoine són restringides i cal demanar cita prèvia.

Si des de la Place Vendôme preneu la Rue de Poitiers arribareu al Museu del Vi. Ambroise Lemoine era fill de vinyaters i al museu s’hi guarden les antigues premses de raïm de les Vinyes Lemoine. La casa natal del poeta, a la Rue des Rosiers, també ha esdevingut una visita obligada; l’habitació del petit Ambroise es conserva tal com estava a finals del segle XIX, incloent-hi una gibrelleta de porcellana i un rentamans escantellat. Altres racons de Bourg-les-Champs evoquen la infància del poeta: a la botiga de queviures Chez Madeleine un rètol anuncia que el nen Lemoine hi solia comprar llaminadures; a l’escola municipal —ara anomenada École Le Petit Lemoine— s’hi exposen els seus butlletins de qualificacions (més aviat discretes, tot s’ha de dir: l’Ambroise va ser un estudiant propens a la indolència); una inscripció a la carnisseria Fournier es vanta de ser la proveïdora de «la carn que va nodrir el nostre gran poeta»; la fleca Hinault també s’enorgulleix d’haver pastat i cuit «el pa que va assortir d’hidrats de carboni l’organisme del geni».

Una placa en un banc dels Jardins du Bourg rememora el primer petó del jove Ambroise a una noia (va ser Henriette Champfleury, que moriria pocs mesos després d’aquella experiència a causa d’una pneumònia) i a l’habitació 17 de la pensió Jardin d’Eden un epígraf recorda que allí «el gran poeta Lemoine va vessar per primera vegada la seva il·lustre llavor» (en Juliette, la meuca més veterana del barri). A l’església de Sainte-Dorothée una llosa de marbre deixa constància del casament de Lemoine amb Léonor Cretelle (el 14 de març de 1909) i a la façana del número 25 de la Rue des Gravilliers s’hi llegeix: «En aquesta casa hi van viure Ambroise i Léonor Lemoine, orgull de Bourg-les-Champs i de la literatura francesa».

Al Bistrot de Pierre encara avui hi penja un rètol de fusta on s’explica que el poeta va escriure el seu primer poemari —Périphéries (1911)— assegut a la taula del racó, i guarden com una relíquia el cendrer on aixafava les burilles dels Gauloises. A la Librairie Ambrosienne, única llibreria de la ciutat, alguns dels versos més cèlebres de Lemoine adornen les parets; no cal dir que totes les seves obres —des d’Équidistances (1912) fins a Parallélépipèdes (1938)— tenen reservat un lloc de privilegi a les lleixes.

Si no sou aprensius, aneu al Museu Natural (a la Rue d’Orange, 4), on conserven embalsamada la cama que el poeta va perdre a Verdun. Recuperada miraculosament del camp de batalla —potser amb l’esperança ingènua que la hi podrien reimplantar— encara hi són visibles els fragments de metralla que s’hi van encastar. A la mateixa Rue d’Orange, hi trobareu l’ortopèdia Rocher, que s’enorgulleix d’haver proveït Lemoine d’una cama mecànica d’invenció revolucionària —segons proclama una placa daurada— i la farmàcia Sagnier, que va subministrar-li els calmants durant la llarga convalescència («Les cures de l’apotecari Ferdinand Sagnier van apaivagar els dolors d’Ambroise Lemoine, poeta i heroi de guerra», fan saber al visitant).

Fotografies del poeta armat amb la cama ortopèdica poden admirar-se a les parets de la sala de plens de l’Ajuntament: «Ambroise Lemoine rebent la Medalla de la Ciutat», «Ambroise Lemoine recitant a la Sala de les Columnes», «Ambroise Lemoine essent condecorat el Dia dels Herois Victoriosos de Bourg-les-Champs». La més curiosa de totes mostra Lemoine amb un infreqüent somriure que deixa al descobert unes dents perfectament arrenglerades: «Ambroise Lemoine estrenant la dentadura postissa» (imatge que —en una ampliació del tot excessiva de 100x150— també presideix la recepció de la consulta de l’odontòleg Roland Delabarre).

A Bourg-les-Champs, el lemoinià entusiasta hi trobarà altres tresors: el pollancre que li va inspirar el tríptic ombrívol Dilapidations (1934), els urinaris públics on alleujava la pressió de la bufeta durant els concerts dominicals de la Banda Municipal (també el prostíbul on alleujava la pressió d’altres òrgans), el sanatori psiquiàtric on Léonor Lemoine va passar els últims mesos, el pont des del qual el poeta va llançar-se en el seu primer intent de suïcidi (la poca alçària només va provocar-li la fractura de la cama que li quedava) i la navalla amb què va culminar el seu segon —i reeixit— intent, comprada —i ara exposada— a la ferreteria Delalande: «Aquí el turmentat poeta Lemoine va adquirir la navalla per tallar-se les venes», diu el rètol de l’entrada.

Si mai passeu per Bourg-les-Champs, el vostre periple lemoinià ha d’acabar necessàriament al cementiri de Saint-Jacob. Sobre el marbre del panteó dels Lemoine, s’hi van gravar com a epitafi dos versos extrets de Circoncisions: «Totes les petges d’un home / menen a una làpida florida».