Читать книгу Els 100 refranys més populars - Jordi Palou - Страница 12

És un refrany de caire meteorològic inspirat en una antiga rondalla pirinenca, documentat bàsicament per informants del Principat de Catalunya.

Fa referència als canvis meteorològics que experimenta el final del mes de març, amb una bonança inusual i inesperada, que acostuma a venir seguida d’una altra tongada de mal temps, abans d’arribar a la primavera.

El ‘marçot’, com el ‘marcell’, ‘marcer’, ‘marçal’, ‘marcedor’, ‘marçador’ o ‘marçàs’, entre d’altres, són extensions demanades per la rima. Els refranys per ser recordats necessitaven jugar amb la rima i de vegades es forçava amb adjectius i derivats ‘postissos’ que només apareixen en aquestes parèmies i per l’obligació de la rima final.

Ho explica Valeri Serra i Boldú a Folklore de la pagesia (1918):

Conten que una vegada, una velleta de Romadriu, poble que s’escau a sota del Santuari de Sant Joan de l’Erm, no cabia a la pell de contenta veient que érem a darrers de març i no s’havia mostrat aquest rigorós com altres vegades: no se li havia mort ni un sol cap de bestiar, i la dona, xiroia i alegre, descontenta del març d’altres vegades, amb els punys closos, ella que diu: «Març, marcell: / no m’has mort cap vaca ni vedell, / truja ni porcell.» El repte, si el va dir al sord, no el va dir al peresós; i ell que sí, el pare març, tot disgustat, se’n va i diu al seu germà: «Abril, gentil: / deixa-me’n un, deixa-me’n dos, / i un que jo en tinc, faran tres, / que faran pernabatre aqueixa dona de pagès.» Fillets de Déu! Tant va ésser demanar com obtenir; i heu’s aquí que, allargat el març, comença el temps a posar-se rúfol, a fer vent, a emplujar-se, a caure l’aigua com aquell que la donen per amor de Déu. I quan, abonançat el temps, eixugats els camins, tothom s’arrisca a sortir de casa per contemplar la desfeta dels temporals, la gent de Romadriu veieren com, en la casa d’aquella velleta, hi bateren tant i tant l’aigua i les ventades, que van caure les parets, agafant dins l’estada les persones i les bèsties. D’aleshores ençà, sempre que a primers d’abril es deixa sentir el fred, un es recorda dels dies manllevats pel març i de la venjança que aquest va prendre de la dona de Romadriu.

Hi ha diverses històries i rondalles sobre aquest fet, amb velles o pastors de protagonistes, i amb ovelles, ovellots, truges, anyells, anyellots, vaques, vedells, porcells, cabres, cabrits i, fins i tot, caragols, com a ramats patidors de les ires del mes de març. Són conegudes com la rondalla de la vella de Romadriu, els emmanllevats o la setmana de la vella. Totes són variants de la mateixa història.

Vet aquí que avui comencem un mes, al qual la dita popular li ha posat una de les fames més negres. El mes de març és el mes pocasolta per excel·lència, un mes perdulari, desconsiderat, fins criminal. «Març, marçot, / tira la vella al sot / i la jove si pot», diu la dita popular. Se li diu marçot d’una manera despectiva; un hom el veu desmarxat i malcarat, amb els cabells a la bona de Déu, despentinats per les ventades, vestit amb quatre parracs, envellint joves i velles per «tirar-les al sot», que vol dir dur-les al cementiri. Mes de canvis de temperatura, de tossir, de patir i de suar.

JOSEP M. DE SAGARRA, «Març, marçot…» (La Publicitat, 1 de març de 1925), reproduït a L’ànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001)

Vots: 295 (24,45%)

Etimologia de març — Del llatí martius, derivat de Mars, Martis, antic déu romà de la guerra, a qui era consagrat el mes.