Читать книгу Els 100 refranys més populars - Jordi Palou - Страница 18

Com l’anterior, Qui dia passa, any empeny, ens recorda l’anar fent la viu-viu, com qui no vol la cosa. Aquesta parèmia, ben vinculada al cicle anual, fa referència a la facilitat amb què tot es desenvolupa durant l’estiu: tots (bèsties, plantes i persones) tenen més fàcil conservar la salut i proveir-se d’aliment. També el trobem més «personalitzat»: A l’estiu, tothom (o tot el món) viu. I, com en altres casos, també trobem una dita de dues clàusules, més llarga, que dona idea de la popularitat de la parèmia, escurçada i sintetitzada: A l’estiu tota cuca viu; a l’hivern, perd son govern.

En castellà trobem equivalents pel sentit, però no de font idèntica, com per exemple Cuando hay en los campos, hay para todos los santos o En verano cada rana lava su paño.

DON JOAQUIM: Apa, cuita, que t’estic molt agraït, Felipa. Havies fet molt! Molt, havies fet!

FELIPA: I crec que vaig fent.

DON JOAQUIM: Em consta que l’estimaves! També l’havies vist néixer!

FELIPA: Jo, no, senyor.

DON JOAQUIM: No hi fa res. Tens anys per haver-ho pogut veure. Tothom, tothom l’ha vist néixer menos jo. Soc molt desgraciat! I ja no en veuré néixer cap més, de dona!

FELIPA: Vagi a saber! Vostè es refarà, don Joaquim. A l’estiu tota cuca viu.

DON JOAQUIM: Ni som a l’estiu, ni soc cap cuca; però gràcies, Felipa, també t’ho agraeixo! Però apa, ves a la cuina i que no es cremi res, Felipa. I si es crema, que es cremi. Tant me fa. Que es cremi tot d’una vegada!

SANTIAGO RUSIÑOL, El pobre viudo. Farsa en tres actes (1916)

Comencem a suar i les àvies tornen a dir que, a l’estiu, tota cuca viu. Encara que hi ha cuques i cuques. Respirem perquè s’han acabat els mesos caníbals. Se n’ha anat el pobre març, tan bescantat, que mata la vella i la jove, si pot. Ens passem l’hivern tot esperant l’estiu i, a l’estiu, ens sentim infeliços, una mica farts de vagarejar perquè sí.

MONTSERRAT ROIG, «Una estació ben tòpica» (Avui, 16 de juny de 1991)

Vots: 187 (15,5%)

A l’estiu tota cuca viu és una breu «comèdia en un acte de costums estiuenques» de Josep Asmarats, estrenada a Barcelona el 1915.

Etimologia de cuca — De cuc, mot d’origen expressiu.