Читать книгу Els 100 refranys més populars - Jordi Palou - Страница 16
08 / 100 TAL FARÀS, TAL TROBARÀS
ОглавлениеAquest refrany significa que les males accions solen tenir el seu càstig, més tard o més d’hora. Té moltes variants formals: Tal faràs (o diràs), tal cobraràs (o patiràs, o rebràs), i també sembla que antigament la parèmia tenia dues clàusules: Tal faràs, tal trobaràs i de Déu, no te’n riuràs. O també: Fill ets, pare seràs; tal faràs, tal trobaràs.
El trobem, amb el mateix sentit, en algunes sentències clàssiques llatines, com ara: Ut sementem feceris, ita metes (‘Tal sembraràs, tal colliràs’), de Marc Tul·li Ciceró (a De oratore) (106-43 aC). Sembla, doncs, clar l’origen llatí, reprès després als Evangelis, com veiem en aquesta citació del de Lluc: Eadem, mensura, qua mensi fueritis, remetietur vobis (‘Amb la mesura amb què mesureu, sereu mesurats també vosaltres’); això explica que hagi arribat a la majoria de llengües romàniques amb el mateix format: en francès, Qui ainsi fera, ainsi recevra; en occità, Qui mau farà, mau troubarà; en castellà, Hijo eres, padre serás, cual hicieres, tal habrás, o en italià, A chi mal fa, mal va, entre altres.
Aquest significat de prevenció o de càstig per les males accions té molta recurrència en el refranyer. Se us acuden altres maneres d’expressar aquesta mateixa idea? Us n’apuntem algunes: A cada porc li arriba el seu sant Martí (que retrobarem en el lloc 83); Conforme sembrareu, collireu; El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú o bé Qui sembra vents, recull tempestats, i en castellà els castissos Donde las dan las toman o Quien mal anda mal acaba.
Per tradició llatina, el podem emparentar amb un proverbi de sentit semblant, però relatiu a la collita: Com sembraràs, colliràs, que també trobem en moltes altres llengües: en castellà, Como sembrares, cogerás; en francès, On récolte ce que l’on a semé, o anglès, As you sow, so shall you reap. Vol dir que el fruit acostuma a respondre a la dedicació que hom ha posat a obtenir-lo.
L’estructura d’aquest refrany (Tal…, tal…), que demostra una economia expressiva i de síntesi que combrega molt amb l’objectiu dels refranys (curts, rimats i ritmats, perquè sigui fàcil de recordar-los), és força recurrent en català, encara que sembla tendir a desaparèixer. Ho trobem en altres refranys com ara Tal antany, tal enguany; Tal dit, tal fet; Tal cul, tal braga; Tal divendres, tal diumenge; Tal la mare, tal la filla, Tal pare, tal fill, etc., que trobem reproduïts també en altres llengües: en castellà, De tal palo, tal astilla; en francès, Tel père, tel fils, o en anglès, Like father, like son.
A la primera habitació únicament meva que recordo, quan vaig deixar de dormir amb l’àvia Teresa, hi havia una horrible rajola blanca amb un dimoni banyut dibuixat en negre i roig. Dins de la seva olla, perquè tenia una gran olla que feia xup-xup, s’hi podia llegir «Tal faràs, tal trobaràs». La lletra gòtica amb què havien decidit adornar el consell moral gairebé impedia la seva lectura, però la meva taula de fer els deures estava encarada justament a la paret de l’olla. Em vaig educar davant d’aquesta rajola. Això m’ha marcat d’una manera definitiva. Si vaig curt de diners és que no treballo prou o que gasto massa, si m’engreixo és perquè no em cuido, si no tinc una vida sexual prou agitada és que no m’esforço prou a aconseguir-la, si em poso malalt és perquè he comès algun excés, si em fa mal el coll és que fumo massa. Tot sempre a les meves mans.
MÀRIUS SERRA, Mon oncle (Barcelona: Proa, 1996)
Hi havia una vegada, el lema de l’autònom era «tal faràs, tal cobraràs». Actualment, ni això. Tal faràs, i, si cobres, ho faràs a noranta dies, a cent vint, a un any, o ves a saber. I encara gràcies, que no està el forn per a magdalenes.
MARTA ROJALS, «Els hòmens invisibles» (VilaWeb, 9 d’octubre de 2011)
Vots: 204 (16,9%)
Tal farás tal trobarás: drama en tres actes y en vers és una obra teatral d’Eduard Vidal i de Valenciano (Vilafranca del Penedès, 1838 – Barcelona, 1899), «estrenada ab gran éxit en lo Teatro Principal, lo dia 4 d’abril de 1865».
Etimologia de trobar, originalment ‘terme utilitzat pels trobadors per a designar l’art de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música’ — Probablement del llatí vulgar tropare, variant reduïda del llatí tardà contropare, ‘parlar figuradament, comparar’, derivat de tropus, i aquest, del grec τρόπος, ‘figura retòrica’; de ‘crear, inventar formes poètiques’ es passà a ‘inventar, descobrir, trobar’ en general.