Читать книгу Els 100 refranys més populars - Jordi Palou - Страница 24

En aquest cas ens trobem davant d’una expressió polisèmica, amb diversos sentits possibles i que, a més a més, cadascú explica segons li convé. Per exemple, si es riuen d’algú perquè és petitó i ben poqueta cosa, de seguida es defensarà amb aquesta dita. També podria contraatacar amb aquella dita coneguda que fa Com més alts, més animals, o encara amb alguna altra, com ara, Val més petit i ardit que gran i ase, una expressió amb què lloem la intel·ligència o altres qualitats d’una persona de poca còrpora.

En un sentit més recte, però, i sense personalitzar-ho necessàriament, podem fer servir aquest refrany per indicar que es valora més la qualitat que no pas la quantitat. I fent-ne abstracció i acostant-nos al camí de la filosofia, tampoc ens ha d’estranyar haver sentit dir algun cop que La brevetat és l’ànima de la intel·ligència. Per això quan sentim dir que algú o alguna cosa és el pot de la confitura, ens estem referint al fet que és el punt essencial d’una qüestió.

En castellà diuen El perfume en tarro pequeño se vende o Pomo pequeño, lleno de aroma o, fins i tot, La pimienta es chica, pero pica. I ho podem trobar en altres llengües romàniques, com ara en francès: Dans les petites boîtes, les bons onguents (‘En les capses petites, els bons ungüents’) o Dans les petits sacs sont les bonnes épices (‘En els sacs petits hi ha les bones espècies’), o en italià: Nelle botti piccine ci sta il vino buono (‘En les botes petites hi ha el bon vi’) o portuguès: Os melhores perfumes estão nos pequenos frascos (‘Els millors perfums són als flascons petits’). I en anglès: Good things come in small packages (‘Les coses bones venen en paquets petits’).

Esmolant l’enginy, davant qui diu Al pot petit hi ha la bona confitura, hi ha qui etziba aquesta frase irònica de resposta: Al pot petit hi ha el que ha sobrat del gros. I anant més enllà, i jugant a actualitzar els refranys amb referents més moderns, algú ha dit algun cop que A l’espot petit hi ha la bona confitura, suposem que fart dels talls publicitaris amb què ens regalen les cadenes televisives o lloant-ne la concisió del missatge, perquè ja se sap que un segon publicitari en televisió té un cost exagerat.

Després de l’aparador, va aprendre d’arreglar els prestatges: un lletreret a cada un amb el seu número i el seu baptisme, el passaport i la cèdula, i per fi, i després dels prestatges, el tracte: el tracte que havia de tenir amb les dones de la parròquia; una dotzena de frases que, encara que fossin sempre iguals, mai deixaven de fer efecte. A l’una un «Déu vos guard» amb somrís; a l’altra, una paraula, però ben dita; a les grosses un «vostè s’ha amagrit»; a les baixes, allò de «en els pots xics hi ha la bona confitura»; a les viudes un «què s’hi farà», i a totes un ditxo escaient per veure de fer-les badar i aprofitar el badament per donar un pam menos de gènero.

SANTIAGO RUSIÑOL, L’auca del senyor Esteve (1907)

Vots: 123 (10,21%)

«El pot petit» és el nom d’una col·lecció de la Fundació Folch i Torres dedicada a publicar textos breus dels germans Folch i Torres (narracions curtes, articles, poemes, seleccions de les «Pàgines viscudes», etc.). Lo pot petit (1901) també és un llibre de poesia de Joan Martí i Trenchs (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 1844-1920).

Etimologia de pot — D’origen incert, potser d’un llatí vulgar d’estructura expressiva pottus, de procedència incerta, o bé d’un pottus ‘mena de recipient’, preromà, indoeuropeu, pregermànic i precèltic.