Читать книгу Els 100 refranys més populars - Jordi Palou - Страница 23

Aquesta expressió, esdevinguda proverbial a partir d’un adverbi de manera (a poc a poc), recorda l’eficàcia de la persistència. La seva popularitat fa que molta gent només en recordi la primera part (De mica en mica…) o que, en pro d’una comunicació més ràpida i fluida, n’hi hagi prou amb la primera part del refrany per entendre el missatge comunicatiu i alliçonador que hi ha al darrere. De fet, com hem anat veient tot sovint, ja es tracta d’una dita que ens ha arribat escapçada. Originàriament era De mica en mica s’omple la pica, i de gota en gota s’omple la bóta. Variants? Tantes com en vulgueu: De mica en mica s’omple la pipa, només sentida a Sentmenat; De mica en mica, hom arriba a Roma; i amb referents ben diversos, com ara, Moltes candeletes fan un ciri pasqual, De les gotes s’ajusten els rius, Si vols tenir molt, guarda el poc, Moltes miques fan un tros, A poc a poc, anirem lluny o bé Tota pedra fa paret, que trobarem més endavant al lloc 74. Com veieu, sempre apuntant la idea que tot demana el seu temps i les coses, amb gradualitat i persistència, s’arriben a assolir.

En castellà tenim alguns equivalents idèntics, com ara Pasito a pasito, Grano a grano hincha la gallina el papo, Gota a gota se llena la bota o Muchos pocos hacen un mucho, que relacionen aquest refrany amb el que trobareu en la posició 68: A poc a poc i bona lletra.

Hi ha moltes expressions per indicar que tot necessita el seu temps o que les coses s’aconsegueixen amb perseverança i constància. També és una recomanació per a l’estalvi: De gota en gota s’omple la bota; de sou en sou es compra un bou. En castellà diuen Gota a gota se llena la bota, en francès Goutte à goutte on emplit la cuve i, amb altres imatges, en castellà diuen que Poco a poco hila la vieja el copo; en francès, Grain à grain, la poule emplit son ventre, i, en anglès, Grain by grain the hen fills her belly (‘Gra a gra, la gallina omple el pap’) i encara, Little strokes fell great oaks; By little and little the bird makes his nest o By little and little the wolf eats up the goose (o sheep), com dèiem, tots amb el sentit de recomanar paciència i perseverança.

En l’àmbit de la paremiologia sàvia, aquella de la qual en sabem l’autor, hi ha una frase atribuïda a molts diversos autors (l’emperador August, Napoleó, Felip II d’Espanya, Carles III o Ferran VII, entre d’altres), que ens acosta a l’àmbit d’aquest refrany i que diu: Vesteix-me a poc a poc que tinc pressa, amb el sentit que val més fer les coses a poc a poc i ben fetes que no pas de pressa i malament.

Josep Espasa havia nascut a la Pobla de Cérvoles, a la comarca de les Garrigues, i va arribar a Barcelona sense res, amb les mans a la butxaca. Va treballar com a peó en l’enderrocament de les muralles de la ciutat i a divuit anys es guanyava la vida fent de repartidor d’obres que els editors publicaven en fascicles. Acostumava a dir que coneixia totes les escales de Barcelona, perquè les havia pujat i baixat moltes vegades. El 1860 s’establí pel seu compte com a editor, amb el suport dels seus germans, Ramon, Pau i Magdalena. De mica en mica s’omple la pica; a poc a poc anaren creant una editorial amb cara i ulls. Entre altres obres editaren el Diccionari —en fascicles i dos volums— i la Gramàtica de la llengua catalana. I el 1875 les Poesies catalanes de Frederic Soler, «Pitarra».

FRANCESC CABANA, Por i diners (1906-1923) (Barcelona, 2009)

La màxima «Qui guarda, troba» enclou, a més a més, el principi de l’estalvi, de la mateixa manera que l’enclouen, també, aquells altres preceptes populars que fan: «De gota en gota s’omple la bota» i «De mica en mica s’omple la pica». I és que estalviar vol dir conservar, en virtut d’una idea preconcebuda, d’un càlcul previ, un objecte —o la part d’un objecte— que tingui valor en ús…

PERE MAS I PERERA, «L’esca de la riquesa», dins El pensament econòmic català, 1900-1970, edició de Francesc Roca (Barcelona: Publicacions de la UB, 1994)

Tira d’en Sísif, de Jordi Soler, publicada a El Punt Avui el 3 de maig de 2012

Vots: 131 (10,87%)

De mica en mica s’omple la pica és una coneguda novel·la negra de Jaume Fuster (1972). El 1983 se’n va fer una versió cinematogràfica escrita i dirigida per Carles Benpar.

Etimologia d’omplir — Del llatí implere, mateix significat, derivat de l’inusitat plere, que es dona només en molts derivats, amb influx de la labialització de -mp- i segurament també del verb afí complere, ‘omplir del tot’.