Читать книгу Dénia. La ciutat i el castell - Josep Ivars Pérez - Страница 10

Les estructures defensives de la Dénia medieval cristiana, que no les urbanes, són hereves de la Daniya musulmana. Els canvis que han experimentat són, generalment, modernitzacions i reformes que no modifiquen traçats.

Davant l’escassa població cristiana installada en la ciutat musulmana, el fortí i el primer recinte són abandonats, ja que les enormes dimensions n’impossibiliten la defensa. Jaume II fundà el 1308 una pobla de nova planta dintre del segon recinte o albacar: era necessària la concentració de la població per a fer viable la defensa de la vila. Aquesta pobla o vila nova participa dels cànons urbanístics medievals –planta hipodàmica amb carrers longitudinals travessats per altres que configuren una trama ortogonal–, si bé la morfologia queda alterada per l’orografia del turó:1 així com les muralles, el nous carrers seguiran les corbes de nivell, per la qual cosa hi ha uns carrers longitudinals de direcció est-oest i uns de transversals, costes o carrerons, de direcció nord-sud, seguint el corrent del turó. Alhora, la concentració de la població a l’albacar potencià l’abandó de la ciutat musulmana, agreujat per l’autorització d’aprofitar els materials de les cases abandonades.2

Aquesta mena d’encastellament planteja, per l’orografia del sòl, greus problemes urbanístics: difícil accessibilitat, carrers estrets, dificultats d’intercanvi comercial, escasses possibilitats d’eixample, etc. Per condicionaments d’espai, l’eixample es materialitza fora del clos de la vila, a l’espai que hi ha entre el portal de Terra del primer recinte i el de la vila, és a dir, sobre el terreny que ocupen els actuals carrers Major-Cavallers, Loreto i voltants. Tres fets bèl·lics, succeïts entre la meitat del segle XV i principi del XVI, ens aporten suficient informació per a constatar que aleshores el raval de la vila de Dénia estava no sols consolidat sinó que era tan important o més que la vila mateixa.

7. Plan de Dénia avec son attaque a la basse ville (1708) (IHCM, A-01-09, part). La vila de Dénia en 1708, en el segon recinte, poc abans de la capitulació i demolició.

En una carta del Consell, de l’11 d’octubre de 1455, tramesa a Alfons el Magnànim, s’exposen els fets ocorreguts durant el setge de les tropes comandades pel comte de Cocentaina, portantveus del general governador del Regne de València, com a conseqüència de la presa pacífica de Dénia per la ciutat de València (Palau, 1975: 137):

…es vengut a la present Vila, e ab destrals ha trencat les portes del Raval de aquesta Vila, que tenien tancades, per temor de violencies contra vostra voluntat. E es entrat en lo dit Raval. E ajustades gents armades, sens escoltar rahonaments alguns, ans ab grans menaces, e rigors, ma armada, ha assetjat combatre la vila, que sens defensio alguna vehia inexpugnable. E no podent aquella aixi com volia invadir, a permes donar a saco, e gran dany lo dit Raval, e vitualles, fruits, roba, joyes, e altres coses que los vehins d’questa vila tenien en dit Raval.

El raval estava delimitat per l’antic recinte musulmà, possiblement amb el mateix portal, si bé amb evidents reformes, com l’efectuada pel comte de Dénia N’Alfons, a la fi del segle XIV (Chabàs, 1893).

En el plet mantingut l’any 1486 entre Joan Roís de Corella, tercer comte de Cocentaina, i la vila de Dénia, sobre uns fets ocorreguts l’any 1462, se citen els dos nuclis urbans, la vila i el raval (Navío, 2005):

XI. Item, diu e posa que en veritat [e]sta que la dita vila de Dénia són dos apartaments, ço és lo hu que.s diu la vila e l’altre que.s diu lo raval. XII. Item diu e posa que per rahó de la dita guerra que era ab catalans e ab los castellans e altres qui eren en Ondara, tota la gent de Dénia qui tenies ses cases e habitacions en lo raval, tots e los demés ab tot lo millor de sa casa [e]staven-se retrets e aparts, alt, en la dita vila.

Podem deduir que el 1462 el raval estava perfectament configurat i consolidat com a nucli diferenciat de la vila, i que el seu recinte presentava un estat deficient o era excessivament gran per al reduït nombre d’habitants, o bé que la conjunció de totes dues coses en dificultava la defensa, per la qual cosa, davant de qualsevol incident, la població es refugiava a la vila.

Serà, però, en la Guerra de les Germanies on es manifestarà definitivament la supremacia del raval sobre la vila. Tant Antoni Palau, governador de Dénia i procurador general del marquesat, com Baltasar Vives, senyor de l’alqueria del Verger, resideixen al raval, i és a la casa d’aquest darrer on s’allotja durant més d’un any Diego Hurtado de Mendoza, virrei de València. De nou, davant de l’arribada de les tropes agermanades, la població del raval es refugia a la vila, i abandonava cases que eren saquejades i cremades.

8. Plano en perspectiva de la Plaza de Denia y de sus alrededores, de Vespasiano Gonzaga, 1575 (AGS, MPD, 07, 120). S’hi aprecien els tres recintes emmurallats; el dos nuclis urbans, vila i raval; el palau; l’incipient raval de Baix la Mar; el moll o pont de fusta, i els dos fondejadors.