Читать книгу Dénia. La ciutat i el castell - Josep Ivars Pérez - Страница 12

Des del punt de vista militar, una de les característiques del sistema foral valencià és la inexistència d’un exèrcit regular,7 de conseqüències nefastes en època moderna. Les milícies de la vila, per a guarda i defensa d’aquesta, estaven conformades, segurament, per tots els ciutadans amb edat adequada, agrupats en desenes i centenars. Disposaven de dies i lloc determinats per a fer pràctiques, és a dir, es tractava d’una mena de servei militar permanent. En 1585, segons l’informe de Juan de Acuña,8

en la dicha villa y arraval ay quatroçientas personas senyaladas por soldados con arcabuzes, que están debajo de un capitán que·s el governador y alcayde del castillo, y repartidos de diez en diez, los quales en tiempo de necesidad guardan la villa y el castillo…

El control de les defenses, l’armament i els pertrets són també responsabilitat de la vila. El seguiment d’aquesta custòdia, molt parcial per l’absència documental, s’evidencia a Dénia mitjançat el pagament d’obres o serveis i, sobretot, en els esdeveniments ocorreguts en l’episodi de l’expulsió dels moriscos.

Mitjançant els pagaments que fa el Consell de la vila, sabem que tenia al seu càrrec el manteniment de les torres, les muralles i els portals dels recintes del raval, la vila i el castell. Les referències són nombroses (citem d’Ivars Cervera, 1995): «1612: quatre reals per haver adobat la porta de cargol del portal de la Mar» (p. 90); «1616: a Nofre Palmir fuster y a Lluis Barseló per adobs fets en los portals de la fortalea dita de la vila» (p. 78); «1627: item a pagat a Joseph Peris mañà 20 sous per haver adobat lo pany del portal dels Reis…» (p. 105). Però també s’encarregava de les despeses del personal encarregat del control dels portals: «1612: haveu pagat a Jaume Peres portaler del portal dels Socors de la vila…» (p. 111); «1616: havem pagat a Jaume Peris, altre dels portalers dels portals del clos dit la vila antiga…» (pp. 53-54).

Així mateix, també anaven a càrrec del Consell els ornaments: «1608: per lo estall que feu a la plataforma del Castell…» (p. 64); «1621: per haver ajudat a empedrar la plaça del Castell» (p. 64).

Iniciada l’expulsió dels moriscos, després dels primers embarcaments, es produeix l’alçament de Laguar. És un moment de confusió, ja que es desconeixen les forces amb què compten, alhora que al port de Dénia encara hi ha moriscos sense embarcar. Per aquestes circumstàncies, el mestre de camp del terç de Nàpols, Sancho de Luna, aleshores a Dénia, i el comissari de l’embarcament i governador del marquesat, Cristóbal Sedeño, proposen al Consell de la vila la inspecció i reforç de les defenses, mitjançant el repartiment de les guardes i la cessió del control dels portals, amb lliurament de les claus.

En el Consell del 26 d’octubre de 1609 s’exposen els fets:9

…fonch proposat per lo dit Bernat Todo que per lo que havien fet ajuntar lo dit consell era per ço que tots molt bé savien com la compañia del mestre de camp del Terç de Nàpols estava alojada dins la present vila de Dénia, ací en la vila com en lo raval, y que lo mestre de camp don Sancho de Luna per a la custòdia y guarda de la dita vila los havia dit que convenia que puix la vila tenia cuerpo de guàrdia en la plasa del raval y ell també tenia cuerpo de guàrdia, y la vila portava tota la guarda de les muralles a son càrrech, y que los moros de la terra no·ls prenguesen descuydats, que se anaven alsant y revelant, seria bé que la vila prengués los puestos que li paregués de guarda y que ell ab sa compañia pendria altres puestos, y que també haurà reconegut totes les muralles, y que la vela la fes un official de la vila juntament ab un official de la sua compañia que acorden lo que parega.

Aquesta proposta, que no suposava per a la vila la pèrdua de cap dret, fou ben acceptada:

Primo, fou hacordat que en lo que toca a la guarda que guarden los soldats y los de la vila […] en so puesto y que la ronda la fasa un official de la vila y un official de la companyia del mestre de camp.

En canvi, l’altra proposta fou durament rebutjada, mitjançant un dels escrits més bells d’afermament dels drets del Consell:

Ítem, així mateix fonch proposat per lo gobernador don Christófol Sedeño, gobernador de dita vila, les havia dit que resolguesen que al mestre de camp li havien de donar les claus de la vila o del raval, ço es, dels portals de aquella, y que lo dit don Sancho no·ls n’a dit res sino que lo gobernador […] forsa, fent la part dels soldats y que eixa clau o altres los an de donar per ço que acorden lo fahedor.

Ítem, així mateix fonch acordat que les claus dels portals no les donen al mestre de camps ni a ningú, sino que les tinguen els jurats com sempre n’a acostumat, no obstant qualsevol cosa que diga lo gobernador ni altra persona fins haver orde del rey o del gobernador duch marqués de dita vila.

El mateix passava amb l’armament: és competència del Consell la compra, custòdia i manteniment de les armes, així com el manteniment de l’edifici on es guarden (Ivars Cervera, 1995): «1587: sobre la caseta de les municions la qual esta encorporada sobre la casa que aquella te en lo clos de la vila…» (p. 96); «1617: a treballat en la caseta de les munisions que.esta a la torre del Consell…» (p. 67). Coincident és el citat informe de Juan de Acuña, de 1585:

En el castillo y en la villa hay catorze pieças de […] las tres [tretze?] són del marqués y de la villa porque no haze distención que sean del uno ni del otro, la otra es del general de Valencia, […] tienen para estas pieças como dos mil pelotas […] bajo del castillo en la plataforma que […] y allí tienen treynta quintales de pólvora y quatro de cuerda, y toda esta munición se a comprado a costa [?] de la villa…

El que avui pot semblar-nos normal –el predomini del poder civil sobre el militar– era, sobretot als segles XVII-XVIII, un desavantatge insalvable: mesures per a millorar les defenses, que podien afectar negativament els interessos particulars de la població, eren difícils o impossibles de prendre. Així s’evidencia en un informe de 1656, de Juan de Torres Verdugo,10 on es manifesten les deficiències defensives del recinte de la vila com a conseqüència de les edificacions que hi ha:

…y fuera muy fuerte [les muralles de la vila vella] a no tener por la parte de poniente la iglesia mayor çerca çinquenta passos con un campanario de silleria, cassi tan alto como la muralla y algunas cassas apegadas al rebellín [l’avançada del castell] que cubre la puerta, y sobre el terraplen de dicha muralla por la parte de poniente hasta el medio dia, tiene fabricadas cassas, con que viene a ser cassamuro.

El problema se solucionarà de forma dràstica finida la Guerra de Successió: abolits els Furs i amb un nou orde militar, la vila serà completament arrasada, deixant pas lliure a noves intervencions en els dos recintes superiors. A partir d’ara, el governador militar serà nomenat pel rei. L’accés de la població civil al castell quedà controlat i limitat; fins i tot quan Venero de Valera, procurador del marqués de Dénia, visità la ciutat l’any 1766, hagué de sol·licitar permís al governador militar per a accedir al castell, malgrat que el palau continuava sent propietat del marqués de Dénia.