Читать книгу Dénia. La ciutat i el castell - Josep Ivars Pérez - Страница 11

La data de 1575 és significativa per dues raons. L’informe i els plànols –una vista aèria del conjunt de la vila i un projecte de fortificació baluardada en el tercer recinte o castell– de Vespasiano Gonzaga, aleshores virrei de València, són una documentació clau per a conéixer la Dénia de la segona meitat del segle XVI. Però la data és també important perquè marca l’inici –el V marqués de Dénia pren possessió del títol el 1574– del trànsit de la vila medieval cap a la ciutat moderna, tant pel que fa a l’estructura urbana com al sistema defensiu.

La vista aèria, malgrat ser una representació relativament idealitzada, aporta informació abundant. S’hi identifiquen clarament els tres recintes emmurallats, la vila, el raval o raval de terra, el raval de la mar, el port –els dos fondejadors i el pont de fusta– i el fortí enrunat, així com els principals accessos a la vila.

El primer recinte, que tanca el raval, presenta nombroses torres escassament distanciades entre si, fet que no es correspon amb la planimetria posterior, si bé en principi no s’hauria de descartar que representara encara el recinte islàmic. Aquest recinte va des de la torre que avui denominem oval, aleshores ja construïda, cap a l’oest, seguint l’actual Ronda de les Muralles, gira cap al sud, amb un traçat circular fins al Saladar, des d’on segueix en línia recta cap a la mar fins a la torre de la Glorieta, on fa un canvi de 90º, i en línia recta, seguint el traçat de l’actual carrer de Diana, busca l’encontre amb el segon recinte, en la torre del portal de la Mar. El recinte té dos portals, un a ponent, el portal de Terra, citat en el Llibre del Repartiment com a porta d’Ondara,3 on conflueixen els camins de Gandia i del Coll de Pous, i l’altre a l’orient, el portal de la Mar, on conflueixen els camins de la Mar i de les Alqueries.

En el raval de terra es representen dos carrers de més longitud. Un d’ells és, sens dubte, el format pels actuals carrers de Cavallers i Major, que naix en la plaça i arriba fins al portal de Terra; l’altre, que sembla nàixer al portal de la Vila i desemboca al final del carrer Major, hauria d’estar format pels carrers Nou i de Sant Cristòfol, però això o bé és impossible o bé falta el carrer de Loreto. Cal justificar-ho en el fet que en la vista és més important la visió de conjunt que no la del detall, i la visió de la fortalesa que no la de la població, per la qual cosa podem deduir que la representació del caseriu és esquemàtica: els dos carrers longitudinals han de ser forçosament els actuals Cavallers-Major i el de Loreto o de les Monges. A la gran plaça, a la sortida del portal de la Vila, hi ha un edifici en construcció, del qual s’observen unes arcades o porxo4 –on actualment està l’Ajuntament–, que no té res a veure amb l’actual edifici, construït al principi del segle XVII (Ivars Pérez, 1994c). Tenim, també a la plaça, l’ermita de Sant Roc (Ivars Pérez, 1994a). Cal suposar que aleshores ja estaven construïdes les ermites de la Mare de Déu de Loreto i la de la Santíssima Sang (Ivars Pérez, 2005), cap a la meitat de l’actual carrer de Loreto.

A nord i sud d’aquests carrers hi ha dos grans espais sense edificar, denominats ambdós, fins ben entrat el segle XX, la Closa. Segons el DCVB, s’entén com a closa un «Tros de terra tancat de paret o d’altra cosa i destinat al pasturatge» i «Paret o bardissa que clou un tros de terra», definició coincident amb aquests dos espais d’ús agrícola delimitats i tancats per les cases en posició elevada i per les muralles.5 Generalment el terme closa apareix com a nom de lloc o partida: «1726: en lo carrer que va del carrer de San Antoni a la Closa…» (Ivars Cervera, 1995: 108); però sobretot apareix citat com a referència a una propietat: «1726: en lo carrer que va des de la ferreria al carrer de Lorito y al de la closa de Geroni Vives […], en la qual esta construida una senia per a treure aigua per a l’abeurador» (Ivars Cervera, 1995: 76); i també donant nom a elements urbans, com la font de la Closa (Ivars Cervera, 1995: 66) o la torre de la Closa de Trensano (Palau Diego, 1983: 130). Amb la urbanització de les dos closes, fenomen que s’inicia a la fi del segle XVI i principi del XVII, i fineix a la segona meitat del segle XX, els nous carrers o places es denominaran inicialment de la Closa: «1726: en lo carrer que va de l’abeurador al carrer nou de Sant Antonio, antigament dit de la closa de Geroni Vives…» (Ivars Cervera, 1995: 81). L’actual carrer del Pare Pere, projectat el 1850, es denominà en origen carrer de la Closa (Ivars Pérez, 1982: 87). El problema que sovint se’ns presenta és que amb un mateix nom, la closa, se citen dos espais diferents, a nord i sud del raval, la qual cosa dificulta la interpretació documental.

A la vila, tancada entre el segon i el tercer recinte, s’accedeix pel portal de la Vila, situat a l’extrem occidental, portal d’origen musulmà que avui encara permet accedir al castell; a l’extrem oriental, un altre portal, el dels Socors, comunica la vila amb el port. De portal a portal hi ha dos carrers longitudinals, seguint les corbes de nivell del turó, el d’Amunt o Damunt i el d’Avall o Davall, topònims que fan referència a la ubicació, avui encara vius en molts dels nostres pobles. Sovint aquests pobles nous presenten un altre carrer, el del Mig, que per raons d’espai no hi ha a la vila. Aquests dos carrers estan travessats per uns pocs carrerons, denominats costa: «1622: …la costa que puja a la yglesia dita de Mossén Cots…» (Ivars Cervera, 1995: 95), i per un gran espai buit, a manera de plaça, però de fort corrent, que en contacte amb les muralles rep el nom del Mirador: «1575: sobre un tros de terra davant del mirador en lo camí de la mar…» (Ivars Cervera, 1995: 94). Des del Mirador es controlen el pont i els dos fondejadors, i les entrades i eixides dels vaixells pel canal. Entre el portal de la Vila i el portal del Castell, al tercer recinte, hi ha l’església gòtica (Ivars Pérez, 1994a). També hi havia cases en el recinte del Verger, no representades en la cartografia de principi del segle XVIII: «s. XVI-XVII: unes cases dins lo Verger que afronten […] e ab cenia del Verger…» (Ivars Cervera, 1995: 114).

9. Plano del Puerto y Ciudad de Denia d’Alexo Berlinguero (1789) (CGE, 341, part). Dins del primer recinte, a nord i sud de la ciutat, s’aprecien els dos espais agrícoles lliures d’edificacions, denominats les closes.

El tercer recinte emmurallat, denominat el castell fins al principi del segle XVIII, ocupa la part més elevada del turó. L’accés presenta dubtes. L’actual, orientat a ponent i protegit pel baluard, és una porta d’origen medieval adossada a una altra del segle XVIII, amb un llenguatge també medieval. En canvi, en el plànol de Vespasiano Gonzaga (AGS, MPD, 19, 002), de 1575, la porta està orientada al sud, situació coincident amb la del quadre sobre l’expulsió dels moriscos, pintat per Vicent Mestre l’any 1613, fet que explicaria, en part, la construcció a la segona meitat del segle XVIII, ja desapareguda la vila vella, d’un llenç que anava des del tercer recinte fins a la torre del Consell, en el segon recinte. Durant la Guerra de Successió i, sobretot, en la del Francés, tot aquest tram encarat al sud fou intensament bombardejat, i per tant hi van desaparéixer llenços, una torre i el probable portal –de Ferro?– d’accés al castell. Al centre d’aquest recinte hi ha el Palau dels Marquesos de Dénia, posteriorment denominat Palau del Governador. Aleshores no s’hi havia dut a terme la intensa remodelació de la fi del segle XVI, impulsada pel V marqués de Dénia, per la qual cosa hem de suposar que encara tenia una forta empremta medieval. Hem d’incloure com a part d’aquest recinte el Verger Alt, amb la imponent bateria del Verger que defensava l’accés als fondejadors, ja construïda en 1575.

Fora dels tres recintes hi ha el raval marítim, embrió del futur raval de Baix la Mar, a la sortida del portal dels Socors. Al voltant de l’eix que comunica el portal i el pont, hi ha un grup d’edificis segurament associats a l’activitat portuària –magatzems, botigues, etc.

Entre el raval de terra i la mar hi ha un gran espai d’ús agrícola, absent de construccions, exceptuant l’ermita de la Mare de Déu dels Desemparats, que Vespasiano Gonzaga dibuixa més cap al sud, dins de l’abandonat recinte del fortí, on són encara visibles les restes de muralles de l’antic raval musulmà.

10. Basament de torre de planta circular descobert l’any 1986 a la plaça de Jordi Joan. És la torre cantonera que fita amb el Riatxol del Saladar i uneix els llenços sud i est del recinte andalusí. (J. Ivars)

Aleshores, el raval de Dénia superava la vila en població, prestigi social i qualitat arquitectònica dels edificis. Així ho confirma Vespasiano Gonzaga en el seu informe de 30 de setembre de 1575:6 «Denia muestra haver sido gran ciudad por sus muros agora no passa entre el arraval que es lo mejor y la villa de tresientas y çincuenta casas…». La vila, però, conserva els edificis administratius –la sala– i religiosos –església, abadia, cementeri–, alhora que ofereix més seguretat als habitants.