Читать книгу 100 grans dones de la història - M. Àngels Cabré - Страница 26

A la iniciativa privada es deuen projectes rellevants per a gaudi de la nostra societat. És el cas de Dorotea de Chopitea, una de les principals benefactores que va tenir la Ciutat Comtal en anys de molta pobresa i injustícia social. De pare basc i mare xilena, va néixer a l’altra banda de l’Atlàntic, a Santiago de Xile. Però la seva vida va transcórrer a la ciutat de Barcelona, on va arribar quan tenia només tres anys per instal·lar-se amb els seus al barri de la Ribera. Allà va desenvolupar una gran obra filantròpica. Dona de fortuna tant per família com per matrimoni —ja que es va casar quan tenia setze anys amb un ric banquer, Josep Serra i Muñoz—, dedicà els seus diners a millorar la vida dels que més ho necessitaven, fins arribar a ser coneguda com “la mare dels pobres”.

Era una dona decidida i, de fet, va escollir marit malgrat la voluntat dels seus pares. I amb la mateixa determinació, quan va veure que la desamortització dels béns de l’Església dificultaria els serveis als més desfavorits, va començar la seva tasca. Fundà hospitals com Sant Joan de Déu —el primer hospital infantil d’Espanya—, residències, escoles i les primeres llars infantils del país, conegudes llavors com “sales d’asil” i destinades a fer que les mares treballadores poguessin deixar els fills durant unes hores. La primera es va obrir l’any 1860 al carrer de la Lluna, en ple Raval. La seva aportació va ser també decisiva en la construcció del temple del Sagrat Cor del Tibidabo, perquè sense la seva generositat no hauria estat possible. I també a ella es deu l’existència dels jesuïtes del carrer de Casp i la fundació de l’escola del Sagrat Cor del carrer de la Diputació. Al mateix temps, convidava altres famílies benestants a fer aportacions.

Amb el seu marit va viure al començament al carrer de Montcada, però més endavant la parella es van fer construir un palauet a l’Eixample acabat d’estrenar i que aviat es va consolidar. Encara existeix —ara convertit en un hotel— a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre el passeig de Gràcia i Pau Claris. La casa d’estiueig la tenien a Sarrià, que llavors era un poble. Chopitea era una dona molt religiosa —de rosari i missa diària— i va tenir sis filles. Compatibilitzava la seva vida de mare de família amb els seus molts projectes.

La mort prematura de la seva filla petita va infondre-li encara més fermesa a l’hora d’ajudar els altres. Sempre va comptar amb el suport del seu marit, que va ser fundador i director del Banc de Barcelona, tot i que quan als anys vuitanta va quedar vídua va intensificar la seva activitat. A ella també es deu la rehabilitació de l’església de Sant Pere de Palafrugell, d’on era originària la família del marit. Va ser llavors quan va conèixer l’obra que el sacerdot i educador Don Bosco —després sant Joan Bosco— estava fent a Itàlia, cosa que va propiciar la fundació dels salesians de Sarrià. Pel que fa als tallers que aquest havia enginyat per donar oportunitats als nois que no les tenien, Chopitea va posar en marxa tallers de fusteria, impremta, sastreria i el que fes falta per tal de donar als joves un futur professional. La seva era una idea moderna de la beneficència: no donar peixos, sinó ensenyar a pescar; no fer caritat, sinó empoderar.

Quan va morir, als setanta-cinc anys, el seu desig va ser que tota la seva fortuna personal anés a parar als més necessitats. Per tota la seva feina altruista, l’any 1927 se li va obrir un procés de beatificació i més tard el papa Joan Pau II la va declarar venerable.