Читать книгу 100 grans dones de la història - M. Àngels Cabré - Страница 27

Imaginem-nos una jove vestint-se d’home en la intimitat de la seva cambra per poder complir el seu somni: estudiar Dret a la universitat. Es mira al mirall de cos sencer. No està pas malament. Levita, capa i barret, així com un bon tall de cabells. Parlem de Concepción Arenal, gallega educada en la fèrria religió catòlica i recordada, entre altres coses, per la gosadia de vestir-se d’home per assistir a les classes de la Facultat de Dret a la Universitat Central de Madrid.

Després de la sorpresa inicial, la intervenció del rector —una mena de butlla papal— li va permetre ser la primera dona a ingressar-hi com a oient; més no, no fos cas que establís precedent. Aquesta no seria la seva darrera gesta, sinó el començament de moltes que farien d’ella tota una catòlica avant la lettre —incompresa i qüestionada— i, també, una precursora del feminisme. De fet, una de les seves obres, La filantropía, la beneficencia y la caridad, la va haver de signar amb el nom d’un dels seus fills per poder-la presentar a un premi. No es contemplava la possibilitat que una dona pogués guanyar un premi, però al final l’hi van donar.

Nascuda a Ferrol i filla de militar, el seu pare va combatre l’absolutisme de Ferran VII i va morir a la presó. La mort de la mare quan ella tenia vint-i-un anys i una herència li van permetre desobeir els costums i fer el salt a Madrid. Allà estudià Dret i es casà amb un advocat, que va contraure la tuberculosi. Ja vídua, es va traslladar amb els seus dos fills a Cantàbria, on va posar la llavor de la seva activitat humanitària i social vinculada a les Conferències de Sant Vicenç de Paül. L’any 1864 fou nomenada inspectora de les presons de dones i esdevingué la primera dona visitadora de presons. Després va ser nomenada inspectora de cases de correcció de dones. “Odia el delicte i compadeix el delinqüent” és una de les seves frases de més ressò. Arenal sempre va defensar la idea que el patiment era una escola de superació, i la seva convicció que el Codi Penal havia de ser reformat li va costar el cessament.

Simpatitzava amb el krausisme i sempre va posicionar-se a favor de l’educació de les dones. Així, va participar en la fundació de l’Asociación para la Enseñanza de la Mujer, que tingué un paper cabdal en el progrés social de les dones del país. No va deixar de publicar: articles, poemes, teatre, assaigs. Entre les seves obres destaca La mujer del porvenir (1869), llibre que recull les conferències dominicals que va impartir per a les dones a la Universitat de Madrid i en el qual nega la inferioritat de les dones que defensaven alguns sectors reaccionaris i contradiu la idea que la seva missió és només ser esposes i mares.

De fet, la vida de Concepción Arenal va ser una lluita permanent a favor de l’emancipació femenina en un temps en què les dones comptaven ben poc, i una lluita a favor de la millora de la societat en el seu conjunt. Advocada sense títol —mai l’hi van donar—, escriptora i activista social, és un d’aquells personatges que fa avançar el seu temps i com a tal ha quedat.