Читать книгу 100 grans dones de la història - M. Àngels Cabré - Страница 29

A la segona meitat del segle XIX, Madame Blavatsky, com se la coneixia, va ser tot un personatge. A força d’espiritisme i ocultisme, es va dedicar en cos i ànima a la teosofia, i l’any 1875 fou una de les fundadores de la Societat Teosòfica. Feia creure que la Germanor dels Mestres de l’Himàlaia l’havia escollit per difondre els seus missatges. Apel·lava a les inquietuds espirituals dels incauts i va estafar-ne uns quants, entre els quals el mateix Edison.

La revolució científica i tecnològica que hi va haver aquells anys semblava que estigués a punt de deixar definitivament enrere qualsevol bri d’espiritualitat, la qual cosa va tenir com a reacció una pluja de fenòmens que la reinventaven, lluny de les religions en ús. Mèdiums i visionaris van abundar, però cap amb la seva capacitat de convicció. Per la seva banda, la teosofia que va practicar consisteix en la recerca permanent del coneixement des de la creença d’estar il·luminat per un esperit superior.

Oriünda de l’actual Ucraïna, en un intent d’assolir la independència per la qual tant frisava, es va casar als disset anys amb un senyor que li doblava l’edat i va marxar de casa sense consumar el matrimoni, però amb el cognom del marit com a patrimoni, mai millor dit, immaterial. De jove va ser des de professora de piano fins a ajudant d’una mèdium, cosa que li va servir d’escola per aprendre trucs per simular fenòmens paranormals. Pesava més de cent quilos i anava vestida de manera estrafolària. Menyspreava la ciència materialista i deia que rebia instruccions telepàticament per comunió espiritual.

Havia explicat que als vint anys va conèixer el mestre Mahatma M., després que se li hagués aparegut en somnis i a través de visions durant la infantesa. I explicava també que, a instàncies d’aquest, havia recorregut mig món. Fundada la Societat Teosòfica amb un grup de teòsofs, entre els quals hi havia senyors de llargues barbes com el coronel Henry Olcott, que fou el seu company, van traslladar la seu central a Adyar, a l’Índia. I la seva Societat Teosòfica va desplegar molt de pressa per tota la geografia una xarxa amb centenars de milers d’adeptes.

Entre els seus llibres destaquen Isis sense vel i La doctrina secreta, la seva gran obra. Insistia que els coneixements abocats a les seves abundants pàgines li havien estat transmesos en part pels mahatmes, de manera que havia escrit a raig molts passatges sense saber què escrivia. Blavatsky va ser també l’editora de la revista The Theosophist.

Potser va ser una mica massa agosarat per part seva fundar la secció esotèrica de la Societat Teosòfica, cosa que va acabar de sembrar el dubte sobre la seva fiabilitat. Ella, però, defensava amb convicció les seves pràctiques. Per exemple, a Anglaterra va plantar cara a la Societat per a la Investigació Psíquica, que deia que la teosofia era un frau i ella, una impostora. Justament allà, a Londres, va morir de grip. Morta ella i mort el seu company, la direcció va passar a la seva secretària, Annie Besant. Passats els anys, la petjada de la teosofia va notar-se en la contracultura dels anys seixanta i, concretament, en el moviment New Age. És a l’arrel de la majoria de moviments ocultistes i esotèrics moderns.