Читать книгу Tú vivirás mejor que yo - Ramón Martínez Piqueres - Страница 7

PRÒLEG

En este llibre falta un passatge. Els el contaré en primera persona. Havia quedat jo a dinar amb dos dels personatges que apareixen en la novel·la. L’un era un vell amic. A l’altre, no l’havia tractat mai en persona, però supose que aquella trobada devia ser molt important per a ell, perquè els polítics professionals sempre van acompanyats a les grans cites. Entre el seguici del diputat hi havia un senyor seriós però afable, distant en la ideologia però pròxim en la manera de raonar i enraonar. Parlava de política amb l’ardor i la serenitat d’un centurió llicenciat, un estrateg abatut més pel foc amic que pels embats de l’adversari. No li faltava humor, ironia i autocrítica. Em va caure bé, els altres també.

Ja deuen imaginar que la nova amistat responia al nom de Ramón Martínez Piqueres, un senyor que vivia la política, però no de la política. No ho necessitava perquè era, i és, metge per la Universitat de Salamanca. I ací tenen la seua primera incursió en la literatura. Tú vivirás mejor que yo és la història de José Martín Piquet, un metge valencià format a Salamanca, bon professional, polític escaldat, pare de dos fills, acèrrim madridiste, reputat gurmet... Des del primer capítol el José de la ficció es pareix tant al Ramón de la ciència, que u no sap si devora una novel·la o una autobiografia servida en format trompe-l’oiel.

No queda ahí la cosa. El llibre que tenen a les mans és també un manual de la història recent d’Espanya i un assaig, la literatura de les idees. Les vides de Ramiro i Paola, pares del doctor Martín, són també en molts aspectes les dels nostres pares i les dels xiquets que vam ser: les eleccions, els canvis, el progressos, les esperances i les pors, una quotidianitat que compartíem i unes excepcionalitats, dramàtiques o joioses, que no hem oblidat, però ara recordem amb més intensitat i tendresa gràcies al doctor Martínez. En cada reflexió, en cada diàleg va, en boca dels personatges o en la veu omniscient del narrador, el pensament de l’autor. Podríem extraure fragments d’esta novel·la i encaixar-los perfectament en una revista d’opinió, en una miscel·lània sobre història o sociologia.

Però no ens enganyem: Tú vivirás mejor que yo és una novel·la. Hi ha alegries, ambicions, amics, amor, baixesa, enemics, grandeses, intrigues, lleialtat, passions, penes, traïcions... I molts més elements que continuaria citant per ordre alfabètic, perquè no vull prioritzar-ne cap. El present de l’obra és el nostre futur pròxim. Un futur dibuixat de manera plausible, però en un marc distòpic igualment versemblant i, consegüentment, esfereïdor. El desenllaç, pel que fa al gran context de la història, podrà paréixer-nos lògic o utòpic. Només el temps dirà si la Providència ha obsequiat Ramón Martínez amb el do d’albirar el futur o no. Tant fa que esta obra acabe en auguri o ucronia, el que tots busquem en la bona literatura és el gust de llegir, vibrar, patir i somriure, i ací tenim una bona ració de tot això.

Acabe. Deia Joan Fuster que “els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc supleix els llibres”. Ací tenim un llibre que parla de la vida, de la vida que hem viscut com a col·lectivitat, de moltes vides, que identifiquem amb facilitat darrere del nom estrafet que tímidament vol amagar-les, i de la vida real o imaginada d’un home real i imaginatiu, un home tranquil —com el Sean Thornton de John Ford— i un home feliç, en el sentit etimològic d’este adjectiu tan cobejat. Qui és feliç és fecund i dona fruit, i ací en teniu un que es titula Tú vivirás mejor que yo. Disfrutar-lo a mos redó és quasi una prescripció facultativa.

Jordi Davó i Moltó

Professor associat de la Universitat d´Alacant