Читать книгу L'expedició dels catalans a Orient - Ramón Muntaner - Страница 11

Mentre se celebrava una festa tan esplèndida, per més que tothom estigués tan content, fra Roger estava d’allò més capficat. I és que semblava arrauxat, però era l’home més previsor del món. I rumiava això: «Has perdut aquest senyor, i els catalans i els aragonesos que l’han servit, tres quarts del mateix. Ell ja no els podrà donar res, i per això li faran passar grans penes. Perquè ells són com tots els homes, que no poden viure sense menjar, i, així que no rebin res del rei, començaran a saquejar, per causa de la seva necessitat, i acabaran destruint tota la terra i moriran a grapats, com conills. Cal, doncs, que treguis les tropes del servei d’aquest senyor, que t’ha fet tant d’honor de poder-lo servir, i això en honor seu i en benefici d’ells.» I encara va pensar, d’ell mateix, que no li convenia estar-se gaire més a Sicília, perquè, com que el senyor rei havia firmat la pau amb l’Església, el mestre de l’orde del Temple, el rei Carles i el duc Robert, que li professaven un gran odi, demanarien al papa que els el lliuressin. En aquest cas, el rei hauria de fer una de dues: obeir el papa i lliurar-los-el, o tornar a la guerra. Per aquestes raons, no permetria que el rei hagués d’afrontar aquest deshonor per causa d’ell.

I quan va haver resolt, tan ponderadament, tot això, se’n va anar a veure el senyor rei, es va apartar amb ell en una habitació i li va explicar tot el que havia rumiat. Quan li ho va haver dit tot, va fer:

—Senyor, he pensat que, si ho voleu i m’ajudeu, jo us trauré a vós, a tots els que us han servit i a mi mateix, d’una situació compromesa.

El senyor rei li va respondre que n’estava encantat i que li n’estava molt agraït, però li pregava que ho fes de manera que ell no en sortís malparat i que fos en benefici de tots aquells que l’havien servit. I encara va afegir-hi que estava preparat per donar-li l’ajut que requerís.

—Doncs, senyor —va respondre fra Roger—, amb el vostre permís, enviaré dos cavallers amb una galera ben equipada a l’emperador de Constantinoble, i li faré saber que estic disposat a anar amb ell amb tanta companyia a peu i a cavall com vulgui, tant de catalans com d’aragonesos, perquè ens doni sostre i sou. Sé que ell en té necessitat, d’aquest ajut, perquè els turcs li han pres més terra de la que es pot caminar en trenta dies. I de ben poca gent es refiaria tant com dels catalans i els aragonesos, i, encara més, dels que han fet aquesta guerra contra el rei Carles.

I el senyor li va respondre:

—Fra Roger, en tot això vós hi teniu més experiència que no pas jo, però em sembla que teniu raó en tot el que dieu. Per tant, poseu fil a l’agulla tal com cregueu convenient, que, respecte a la manera de dur-ho a terme, jo no hi tinc res a dir.

Dit això, fra Roger va besar la mà al senyor rei i se’n tornà cap al seu allotjament, on va passar tot lo dia disposant aquests afers. I, mentrestant, el senyor rei i els altres es dedicaven a la festa, a l’esbarjo i al lleure.