Читать книгу L'expedició dels catalans a Orient - Ramón Muntaner - Страница 13

Quan el megaduc va haver rebut tot el que havia de rebre, va anar a visitar el senyor rei Frederic, que s’esqueia a Palerm amb la senyora reina, i li va dir tot el que havia succeït. El rei en va quedar ben content i, de seguida, va manar que donessin al megaduc deu galeres de les drassanes i dues barques lleugeres, i va fer que les hi reparessin i posessin a punt. El megaduc ja en tenia vuit, o sigui que, tot plegat, feia divuit galeres i dues barques. Tot seguit, va noliejar tres vaixells grans, unes quantes naus de transport i altres embarcacions. Llavors va anunciar arreu que tothom que el volgués acompanyar havia d’anar a Messina. I el senyor rei va ajudar tothom amb tanta moneda com va poder: a cada un dels que marxessin amb el megaduc, ja fos home, dona o nen, català o aragonès, li va donar un quintar de bescuit i deu peces de formatge. I també un bacó de cansalada per cada quatre persones, juntament amb alls i cebes.

D’aquesta manera, es van embarcar tots, amb les seves dones i fills, molt alegres i satisfets del senyor rei, que mai fins llavors no havien tingut un senyor que es mostrés tan generosament amb ells. Tant més pel fet que sabien que el rei no tenia tresor, i que de totes aquelles guerres en sortia amb uns recursos ben insuficients. També van embarcar-se els nobles i els cavallers, i els cavallers i els soldats de cavall van tenir doble ració de tot.

Però Berenguer d’Entença no es va poder enrolar, en aquesta ocasió. Tampoc no ho pogué fer Bernat de Rocafort, que tenia dos castells a Calàbria que no volgué lliurar, quan va arribar la pau, fins que no se li pagués tot el que se li devia, tant a ell com a les seves tropes, i és per això que no va voler embarcar-se. En canvi, sí que es van embarcar Ferran Eiximenis d’Arenós, Ferran d’Aunés, Corberan d’Alet, Pere d’Eròs i Martí de Logran, com també molts altres cavallers, capitans i almogàvers. Un cop tots embarcats, entre galeres, naus, embarcacions lleugeres i tarides es comptaven trenta-sis veles. I hi havia també mil cinc-cents homes de cavall registrats, perfectament equipats excepte el cavall. I hi havia, encara, uns quatre mil almogàvers i un miler ben bo de mariners contractats, això sense comptar els remers de galera i els mariners que ja formaven part de l’esquadró. Tots aquests homes eren catalans i aragonesos, i la major part d’ells duien les dones, mullers o amistançades, i els fills.

Llavors es van acomiadar del senyor rei i, amb condicions favorables, van salpar de Messina, amb gran joia i satisfacció. I Déu els va donar un temps de tanta bonança que, al cap de poc, ja van arribar a Malvasia. I aquí se’ls van fer molts honors i se’ls va proveir de moltes coses. Un cop aquí, van rebre una ordre de l’emperador per anar de dret cap a Constantinoble. I així ho van complir: van deixar Malvasia per navegar cap a Constantinoble.