Читать книгу L'expedició dels catalans a Orient - Ramón Muntaner - Страница 8

Veient l’acolliment tan esplèndid i honrós que el senyor rei li dispensava, fra Roger es va considerar molt ben pagat. I, després d’haver-hi passat vuit dies i d’haver proveït la seva gent, s’acomiadà del rei i va fer cap a Pulla. En la travessia, va capturar una nau del rei Carles II que anava plena de provisions a Catània, on s’estava el duc. Hi va ficar tripulació de la seva galera, com també en la seva galera molts dels de la nau, i llavors va enviar la nau a Siracusa: una nau de tres cobertes, plena a vessar de blat i altres provisions. Tot seguit es va apoderar de deu barquetes de càrrega, igualment molt ben proveïdes, que el rei Carles trametia al duc. I, amb aquestes barquetes, va anar a Siracusa, on hi havia una gran escassetat de menjar, i va abastir amb la galera el castell d’Augusta. Què us diré? D’aquella captura va proveir Siracusa i el castell d’Augusta, igual que Lentini i tota la resta de llocs que reconeixien la sobirania del rei Frederic, com és ara Avola i altres llocs. I se li va acudir de vendre les provisions a preu reduït a Siracusa, i també en va enviar a Messina. Amb aquests diners pagava els soldats que hi havia als castells de Siracusa i per tota la ciutat, i també a Augusta, a Lentini i arreu. Va pagar tothom per sis mesos, uns en moneda, d’altres en espècie, i així ho va endreçar tot. I quan ho va tenir enllestit, encara li’n sobrà un guany de vuit mil unces. Llavors es dirigí a Messina, i va enviar al senyor rei mil unces en fins carlins, i encara va pagar —igualment en moneda i en espècie, i per sis mesos— els mercenaris que s’estaven amb Huguet d’Empúries, comte de Squillace, a Reggio de Calàbria, i a Calanna, i a La Motta, i al castell de Sant’Agata, i a Pentedattilo, i a Amendolea, i a Gerace.

I, tot seguit, va aparellar quatre galeres, a més de la seva, que havia pres de la drassana. I quan les va haver aparellat, va tornar a posar rumb a Pulla, i a Òtranto va prendre la nau de Berenguer Samuntada, de Barcelona, que estava ben carregada de blat del rei Carles —era una senyora nau, de tres cobertes, que el rei Carles havia enviat a Catània—, i va embarcar-hi la tripulació i l’envià a Messina. I aportà gran riquesa a la ciutat en forma d’altres naus i barques, més de trenta, que havia anat capturant i que envià plenes fins dalt de provisions. En definitiva: amb tot això, Roger va guanyar-hi molt i va ser molt gran el bé que va fer a Messina, a Reggio de Calàbria i a tota la redolada.

A continuació, va adquirir cinquanta cavalls de primera qualitat per proveir de cavalcadura escuders catalans i aragonesos de la seva companyia, i va ficar deu cavallers catalans i aragonesos al seu alberg. Ben carregat de moneda, anà cap al rei, que s’esqueia a Piazza Armerina, i li lliurà més de mil unces en moneda, i també donà diners a don Blasco d’Alagó, a Guillem Galceran i, encara més, a Berenguer d’Entença, amb qui va lligar una amistat tan estreta que en endavant es van fer germans i ho compartiren tot. Què us diré? No hi havia noble ni cavaller que no apreciés els seus regals. I, en tots els castells on feia cap, pagava als soldats sou de sis mesades. Així enfortí el poder del senyor rei i va encoratjar tant la seva gent, que féu que un home valgués per dos.

El senyor rei, que havia vist la vàlua de Roger, el va fer vicealmirall de Sicília i membre del seu consell, i a més a més li va donar els castells de Tripi i de Licata i les rendes de Malta. Conscient dels honors que el rei li feia, fra Roger va deixar amb ell la seva companyia muntada, sota el comandament de dos cavallers, Berenguer de Mont-roig i Roger de la Macina, amb prou diner per cobrir totes les despeses. Va acomiadar-se del rei i es dirigí cap a Messina, on va aparellar cinc galeres i una barca, i es va llançar a batre tota la costa de Nàpols, Roma, Pisa, Gènova, Provença, Catalunya, Espanya i nord d’Àfrica. I tot allò que trobava que fos moneda o bones provisions que pogués estibar en galeres, ell ho prenia, tant si era d’amics com d’enemics: als amics els feia a mans uns pagarés amb què es comprometia a satisfer el deute així que arribés la pau; dels enemics en prenia tot allò que trobava de profit, però sense tocar ni les barques ni les persones, que no feia mal a ningú, i així tothom en sortia ben pagat i content. En aquell viatge, hi va guanyar un bé de Déu d’or, d’argent i altres tresors... Tant, de fet, com les galeres en podien transportar. I amb aquest botí tan esplèndid se’n tornà a Sicília, on tota la seva gent —soldats de cavall o de peu— l’esperaven amb candeletes com els jueus esperaven el Messies.

Quan va ser a Trapani, va sentir dir que el duc s’havia dirigit a Messina i que la tenia assetjada per mar. Llavors va fer cap a Siracusa, i aquí va amarrar la nau. I si els soldats l’esperaven d’allò més confiats, ell s’escarrassà encara més per ajudar-los, que a tots els homes que reclutava, ja fossin de cavalleria, d’infanteria o guàrdies de castell, tant a Sicília com a Calàbria, els pagava més de sis mesos de sou. D’aquesta manera va encoratjar tant tots els soldats, que ara cada un valia més del que haurien valgut dos abans. Tot seguit féu venir la seva companyia, i també la va recompensar. Finalment, va enviar una gran provisió de moneda al rei i a tots els nobles.