Читать книгу Ja estem morts, amor - Xavier Aliaga - Страница 17

La mare no estava predeterminada a ser filla única. Aquell no era el pla. Quan tenia tres anys, els meus avis li van dir que, tal vegada, l’any següent, l’altre, al més tardar, la cigonya portaria un germanet o una germaneta. O qui sap si hi vindrien bessons. T’imagines, Minerva? Dos germanets, tot d’una! I podem dir-li a la cigonya que millor si és una nena? Em sembla que no, però ens has de prometre que si és un xiquet el voldràs igualment. Fins i tot sense tenir garanties de poder tenir una germaneta amb qui jugar, a qui pentinar i acotxar a la nit, a Minerva li va semblar la millor notícia que li havien donat mai. Saltava esvalotada d’una banda a l’altra de la casa, feia preparatius i traginava llistes de noms possibles, alternant-ne de masculins i femenins, combinant-los en previsió que, finalment, hi haguera bessonada. O qui sap si més de dos, perquè la mestra li havia confirmat que això era possible. Però tres no, mami, que són molts i cridaran i ploraran i faran molt de soroll, tres no, eh?

Hi ha promeses que se’n van a dormir i no desperten mai.

Durant una excursió pel Pirineu lleidatà, en un congost no massa exigent, la meua àvia materna va perdre peu en relliscar amb la grava del camí. Es va quedar amb el cos deixat caure en el pendent, una costera pronunciada però no abissal. No era complicat pujar-la, el perill real era escàs, però ella va tenir por, va començar a cridar i moure’s. I el marit, espantat, va curtcircuitar, es va apressar, va entropessar i va caure sobre l’esposa, colpejant-la i arrossegant-la muntanya avall. Abans d’aterrar en una roca sortint, dos-cents metres en direcció al final del barranc, els dos cossos havien fet repetidament de sac de boxa contra les roques. Quan l’equip de rescat va aconseguir acostar-s’hi, el meu avi havia mort. I l’àvia estava inconscient i havia vessat litres de sang entre pedres i matolls. Quan va arribar al quiròfan ja no li podien reconstruir el crani. No per viure.

Minerva no va veure les restes dels seus progenitors, els seus rostres deformats pels colps, irreconeixibles. Anys després, no va tenir tanta sort amb els cadàvers desfigurats de les filles.