Читать книгу La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió - Xevi Camprubí i Pla - Страница 11

El gran impuls de la premsa catalana va arribar a partir del 1683, com a conseqüència d’un fet que va tenir lloc a centenars de quilòmetres de Barcelona. El setge que els turcs van posar a la ciutat de Viena l’estiu d’aquell any –i el posterior alliberament per part de l’exèrcit imperial– va despertar un gran interès per la «guerra santa» contra els otomans (Molas, 1996: 263), cosa que es va traduir en un increment de la publicació de gasetes. De fet, com apunta Infelise (2001: 216), l’inici de la Gran Guerra Turca va causar un impacte comunicatiu sense precedents a tot Europa. Segons l’historiador, mai un esdeveniment militar –ni tant sols la victòria cristiana del 1571 en la batalla de Lepant– havia generat tanta expectació arreu del continent, ni hi havia hagut tants redactors de notícies que treballaven per satisfer la curiositat de la gent.

L’interès per la guerra contra els turcs es va incrementar encara més a partir del 1686, arran de la participació catalana en el setge que l’exèrcit imperial va posar a la ciutat hongaresa de Buda. Responent a una crida del papa Innocenci XI al març d’aquell any, segons un cronista anònim de l’època, almenys una seixantena de catalans van viatjar fins a Hongria:

Als 10 de mars se publicà jubileu pleníssim concedit per nostre Sant Pare Innocencio 11 per los que assistirian a la guerra de Ungria ab sas personas o limosnas, recullint-ne moltas, assistint en dita guerra personalment més de 150 personas catalans, de las quals més de 60 assistiren al siti de Buda, essent los primers assaltaren la plaza.

Martí Gelabert, un dels impressors de Barcelona que es dedicava a la publicació de notícies, explicava en una declaració feta a la Reial Audiència l’impacte que aquell conflicte havia tingut en la premsa. Hi assegurava que

en temps que lo senyor Emperador tenia la guerra contra lo turch, per los bons progressos de la Augustíssima casa de Àustria contra dit turch, anaven los estampers ab competència qui més aviat podia tràurer las gasetas.

Durant la Gran Guerra Turca, del 1683 i del 1699, es van publicar a Barcelona com a mínim uns 400 fulls de notícies, entre gasetes i relacions, cosa que supera la producció periodística que es conserva de la Guerra dels Segadors. De fet, pràcticament tots els enfrontaments més rellevants –com foren els setges de Viena (1683) i de Buda (1686), la batalla de Mohács (1687), la presa de Belgrad (1688) i les batalles de Slankamen (1691) i de Zenta (1697)– es van veure reflectits en la premsa publicada a la capital catalana.

La gran diversitat de gasetes que s’hi conserva permet constatar que la premsa periòdica es va consolidar de forma definitiva a Catalunya durant els anys de la Gran Guerra Turca. D’entrada, han perviscut alguns exemplars solts publicats per diverses impremtes de Barcelona a partir del 1684, amb el nom de Notícias generales de Europa. D’una forma semblant, s’han conservat almenys tres números d’una gaseta titulada Noticias principales i verdaderas, impresos de forma discontínua l’any 1685 pel llibreter Josep Moyà. En aquest cas, molt probablement es tractava de la reedició d’una gaseta en castellà que Pierre de Cleyn publicava a Brussel·les amb aquest mateix nom i que era reproduïda també a Sant Sebastià per l’impressor Pedro de Huarte (Díaz Noci, 2001: 228). L’interès dels impressors de Barcelona per reeditar les gasetes que es publicaven a Flandes i a Holanda es constata també per l’existència d’un exemplar de la Gazeta de Amsterdam, publicada el 1689 per Martí Gelabert. Segons Díaz Noci, es tractava possiblement d’una còpia de la gaseta que el sefardita David de Castro Tartás imprimia en castellà en aquella ciutat.

La publicació setmanal i continuada de gasetes es registra a Barcelona a partir del 1687, com ho mostra l’existència de gairebé una quarantena de números d’una gaseta que Rafael Figueró imprimia amb el títol de Noticias generales de Europa, venidas a Barcelona por el correo de Francia. En un dels primers números advertia als lectors que «se irán continuando dichas noticias todas las semanas assí como llegare el correo». Es tractava, de fet, de la traducció al castellà de notícies extretes de la Gazette parisenca, seguint la mateixa pràctica que Jaume Romeu havia portat a terme el 1641. Parallelament, Figueró reproduïa una altra gaseta, Noticias generales de Europa, venidas a Barcelona por el correo de Flandes, que era còpia de la que es publicava a Saragossa; com, per exemple, es constata en la que porta per títol Noticias generales de Europa, venidas a Zaragoça por el correo de Flandes a sábado 28 de mayo de 1689, reproduïda per Figueró amb data del 3 de juny.

Noticias generales de Europa, venidas a Barcelona por el correo de Francia, una reproducció de la Gazette de París, feta per Rafael Figueró, que a partir del 1687 va suposar la consolidació de la periodicitat a Catalunya. AHCB.

Al seu torn, les gasetes de Saragossa eren reedicions de les que es publicaven a Madrid i a Sant Sebastià, les quals contenien informacions procedents de Brussel·les, que arribaven per Irún amb el correu ordinari de Flandes.

Com es pot comprovar, Barcelona –com Sant Sebastià, Saragossa o Sevilla– funcionava com un centre reproductor de notícies. Les gasetes impreses a la capital catalana no s’elaboraven a partir d’informació pròpia, sinó que contenien informació que havia aparegut prèviament a Madrid o a París. És evident, en aquest sentit, que hi havia una dependència informativa envers les ciutats que eren seu d’una cort monàrquica on, lògicament, es generava la major part de les notícies. Amb tot, des d’un punt de vista informatiu, fins i tot Madrid patia una gran dependència de Brussel·les, el principal centre comunicatiu de la monarquia hispànica. Segons Fernand Braudel (1976: II, 402), «las noticias llegaban antes a Bruselas que a Madrid, ya partiesen de Milán, de Nápoles o de Venecia, sin hablar de Alemania, de Inglaterra o de Francia».

A Barcelona, la producció pròpia de notícies continuava reservada a les relacions, no periòdiques, que apareixien en funció dels esdeveniments. En diversos moments de la segona meitat del segle XVII, les impremtes de Barcelona van publicar notícies pròpies, gairebé sempre relacionades amb fets que tenien lloc a indrets propers. Per exemple, l’any 1674 durant la campanya que l’exèrcit comandat pel duc de San Germán, virrei de Catalunya, va dur a terme contra els francesos al Rosselló, en el marc de la Guerra d’Holanda (1672-1678), es van publicar diverses relacions. Hi destaca una relació impresa per Rafael Figueró sobre la presa de Morellàs, que fou reproduïda poc després a Saragossa a la impremta de Juan de Ibar.

Una cosa semblant va succeir amb motiu de l’alliberament de Girona del setge francès, l’any 1684, durant la Guerra de les Reunions (1683-1684). Sobre aquest esdeveniment es van publicar almenys quatre relacions a Barcelona, una de les quals, obra del llibreter Josep Moyà, fou impresa en català amb el títol de Relació verdadera del feliz succés que han tingut las armas cathólicas del nostre rei (…) en lo siti y combat que donà lo exèrcit francès en la ciutat de Girona a 12 de maig 1684.

D’igual forma, la Guerra dels Nou Anys, que va iniciar-se l’any 1688, va permetre a la premsa de Barcelona avançar-se en ocasions de la resta de ciutats peninsulars. Per exemple, el 1691, amb motiu d’una victòria que les tropes imperials comandades pel duc de Savoia van obtenir contra els francesos, Rafael Figueró va publicar una notícia procedent de Gènova, reproduïda posteriorment a Saragossa titulada Relación verdadera de la victoria que han alcançado las armas de la Alteza Real del señor duque de Saboya contra franceses, venida a esta ciudad de Barcelona por una embarcación genovesa y a Zaragoça el martes a 13 de febrero de 1691. De fet, era molt habitual que, gràcies a la connexió marítima, Barcelona fos el punt d’arribada de les informacions que es publicaven a Itàlia. Així, per exemple, la notícia de la victòria imperial a la batalla de Slankamen, l’agost del 1691, en el marc de la Gran Guerra Turca, fou publicada a Barcelona per Rafael Figueró amb el títol de Relación veridica de la señalada victoria alcançada de las Armas Cesáreas, bajo el mando del Serenissimo Principe Luis de Baden contra el immenso poder otomano, bajo el mando del primer Visir, en Salankement, en la Esclavonia, a 19 de Agosto de 1691, venida de la corte de Viena en la de Roma. Es tractava de la traducció d’una notícia que Giovanni Francesco Buagni havia imprès a Roma, titulada Relazione verídica et essatta della segnalata vittoria ottenuta dalle armi cesaree sotto il comando del seren. Prencipe Ludovico di Baden contro le ottomane sotto il primo visir, appresso Salankement in Schiavonia alli 19 di agosto 1691, venuto dalla Corte di Vienna, coll aggiunta delle feste fatte in Roma.

Ara bé, l’episodi que va donar lloc a la publicació d’un nombre més gran de notícies fou la campanya que el veguer de Vic, Ramon Sala i Sassala, va protagonitzar contra els francesos la primavera del 1695. Sobre aquest fet es van imprimir a Barcelona almenys vuit relacions, entre les quals destaca la publicada per Rafael Figueró a principi d’abril, en què es narraven les victòries que els miquelets capitanejats pel veguer van obtenir a Castellfollit de la Roca i a Besalú. Fins i tot, la notícia fou reproduïda a Sevilla cap a final d’aquell mes, dins d’un full titulat Relación y gazeta general de la sangrienta batalla que ha avido en Cataluña.

Fruit d’aquest interès per la campanya contra els francesos, el 1695 es va produir un dels esdeveniments més importants de la història de la premsa catalana: el naixement de la Gazeta de Barcelona. El primer número d’aquesta publicació setmanal va sortir, segons el fons conservat, el 24 de maig i es va mantenir almenys fins al juliol. La particularitat d’aquesta gaseta era que, per primera vegada, estava formada exclusivament per informació pròpia, és a dir, no es tractava d’una reedició. L’aparició de la Gazeta de Barcelona va significar, doncs, el naixement de la premsa periòdica catalana genuïnament autòctona.

La gran quantitat de gasetes que es van publicar al llarg de les dues darreres dècades del segle XVII, coincidint amb la Gran Guerra Turca i la Guerra dels Nou Anys, mostren que en aquell moment la periodicitat es va consolidar definitivament a Catalunya. Tot i que una de les principals raons fou l’interès que van generar els conflictes, és obvi que el desenvolupament de la premsa periòdica fou possible pel bon moment que vivia el sector editorial, esperonat pel creixement econòmic que havia experimentat el país.

Gazeta de Barcelona, creada per Rafael Figueró el 1695, el primer periòdic català amb continguts totalment propis. BC.