Читать книгу La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió - Xevi Camprubí i Pla - Страница 7

L’octubre de 1701, enmig d’una gran expectació, el rei Felip V feia l’entrada pública a la ciutat de Barcelona. La visita del nou monarca, que havia estat coronat a Madrid a principi d’aquell any, fou, en el context de l’època, un esdeveniment de primera magnitud. El darrer viatge d’un rei a Catalunya havia tingut lloc el 1632, en temps de Felip IV, per bé que, en aquella ocasió, el monarca se’n tornà sense presidir les Corts i aquestes no es conclogueren. Per aquesta raó, el viatge de Felip V, conjuntament amb l’aprovació, per primera vegada en més de cent anys, d’unes noves constitucions, va ser considerat per les autoritats del país com una fita que calia pregonar als quatre vents. La Diputació del General i el Consell de Cent van publicar la narració dels actes que es van fer a Barcelona; unes relacions que contenien, entre altres coses, els sermons, les oracions i els villancets celebrats en diferents esglésies, però, sobretot, recollien una crònica detallada de la rebuda del rei, així com també del viatge que va fer a Figueres, on es va casar amb la reina Maria Lluïsa Gabriela de Savoia. De la relació pagada per la Generalitat, titulada Festivas demonstraciones y magestuosos obsequios con que el muy Ilustre y Fidelíssimo consistorio de los diputados y oydores del Principado de Cataluña celebró la dicha que llegó a lograr con el deseado arribo y feliz himeneo de sus católicos reyes D. Felipe IV de Aragón (…) y Doña Maria Luisa Gabriela de Saboya, Rafael Figueró en va imprimir 1.500 exemplars; mentre que de la del Consell de Cent, que portava per títol Devotos obsequiosos cultos y leales festivas aclamaciones con que celebró la Excelentíssima ciudad de Barcelona la gloriosa translación de Olaguer, su santo, y la regia venida de su cathólico monarca Felipe IV en Aragón (…) y su feliz consorcio con la Sereníssima Señora Doña Maria Luisa, princesa de Saboya, l’impressor en va fer 2.500 còpies.

L’impacte informatiu i propagandístic que va suposar la posada en circulació de 4.000 exemplars d’aquelles dues cròniques en una ciutat que amb prou feines arribava als 40.000 habitants fou, per tant, considerable. Tot plegat mostra la importància que la impremta –en tant que instrument de reproducció d’informació a gran escala– havia adquirit a Catalunya a principi del segle XVIII. Poc després, en esclatar la Guerra de Successió, la premsa de Barcelona va dur a terme un seguiment continuat dels moviments de l’exèrcit de Felip V –sobretot durant la campanya d’Itàlia– i posteriorment, a partir del 1705, dels progressos de les tropes de les potències que formaven la Gran Aliança de La Haia.

Aquest llibre es proposa mostrar que a la Catalunya dels segles XVII i XVIII hi havia una estructura informativa capaç de posar a l’abast de la gent notícies sobre fets ocorreguts en indrets d’arreu del continent europeu i de fer-ho, a més, amb una rapidesa relativa, tenint en compte els mitjans de l’època. L’objectiu, per tant, és estudiar l’origen i la implantació de la premsa periòdica a Catalunya a partir de l’anàlisi dels principals factors que la van fer possible, com eren, sobretot, l’existència d’un sistema de correu a escala europea i d’una indústria editorial perfectament desenvolupada.

El naixement de la premsa arreu d’Europa fou una conseqüència de la invenció de la impremta de tipus mòbils a mitjan segle XV i de l’aposta que van fer els impressors per incorporar les notícies –que circulaven manuscrites des de molts anys abans– a la producció editorial. A Barcelona, el fenomen de la premsa va agafar la velocitat de creuer a partir del darrer quart del segle XVII, coincidint amb una fase de recuperació econòmica que fou aprofitada per una generació d’impressors, nascuda o madurada al llarg dels anys posteriors a la Guerra dels Segadors (1640-1652), que va veure en la premsa una possibilitat de diversificar el negoci.

L’obra, en qualsevol cas, no se centra únicament en el període de la Guerra de Successió (1701-1714), ja que per entendre el paper que la premsa va tenir al llarg d’aquest conflicte cal retrocedir vint o trenta anys enrere, quan la difusió de notícies de forma periòdica es va consolidar a Catalunya. La importància que aquest fenomen va adquirir a principi del segle XVIII va ser el resultat de l’experiència acumulada pels impressors de Barcelona al llarg de conflictes precedents, sobretot durant la Gran Guerra Turca (1683-1699) i la Guerra dels Nou Anys (1688-1697).

La recerca s’ha dirigit cap a tres àmbits: el dels productors, el del producte i el de la seva difusió. Així, en primer lloc, la investigació se centra en l’estudi de les impremtes i dels impressors, com a responsables de la publicació de fulls de notícies, fent-ho, a més, des d’una aproximació pluridisciplinar, és a dir, tenint en compte els factors econòmics que van condicionar el desenvolupament de la indústria editorial, però també el context social i polític del moment. En segon lloc, s’ha dut a terme l’anàlisi del conjunt dels fulls de notícies impresos a Barcelona que s’han conservat en arxius catalans d’accés públic, els quals figuren, llevat d’algunes excepcions, en el Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CUCC). Fruit d’aquesta tasca han estat identificats un total de 1.493 fulls de notícies –entre gasetes, relacions i pamflets d’opinió–, publicats a Catalunya entre 1653 i 1724. A més de l’anàlisi quantitativa, aquest fons ha permès estudiar el contingut de la premsa catalana del període.

El llibre que el lector té entre les mans és un treball de síntesi fruit de la tesi doctoral titulada L’impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps, que ha tingut com a objectiu l’estudi de la premsa i de la impremta del període comprès entre la fi de la Guerra dels Segadors i la dècada posterior al final de la Guerra de Successió. Per facilitar la lectura, he prescindit de les notes al peu i de les referències específiques a la documentació d’arxiu, que hom trobarà, si ho desitja, en la tesi doctoral. Pel que fa als emprèstits manllevats d’altres autors, les obres citades han estat degudament senyalitzades entre parèntesi i referenciades al final en l’apartat corresponent a la bibliografia.¹

¹ La tesi doctoral titulada L’impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps, dirigida per Agustí Alcoberro, fou defensada el gener del 2014 a la Universitat de Barcelona, davant d’un tribunal format per Jaume Dantí, catedràtic d’Història Moderna d’aquesta universitat; Joaquim Albareda, catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra, i Joan Manuel Tresserras, professor d’Història del Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona. El tribunal va considerar el treball mereixedor de la qualificació d’Excel·lent Cum Laude. La tesi ha estat editada l’any 2016, gràcies a l’obtenció de la beca que concedeix anualment la Fundació Noguera.