Читать книгу La pilota valenciana - AA.VV - Страница 12

La fiscalitat de l’activitat esportiva per als clubs de pilota

Luis Felipe Castillo Padilla¹

1. Introducció: el tractament fiscal de les activitats esportives

Normalment, quan pensem en esport o planifiquem una activitat esportiva hi ha un aspecte que, excepte en el cas de l’esport professional o de les activitats mercantils, sol quedar en l’oblit: és el cas del tractament fiscal de l’esmentada activitat i les repercussions tributàries que se’n poden originar.

L’objecte d’aquestes línies consisteix a efectuar un repàs dels diversos règims fiscals que poden resultar de l’aplicació a les diferents persones o entitats relacionades amb l’activitat esportiva, entenent que cadascuna de les mateixes hauria de ser objecte d’un desenvolupament propi en profunditat.

Partim del fet que no existeix un règim específic en aquest àmbit, per la qual cosa haurem d’analitzar cada cas concret dins la normativa general.

2. L’Impost sobre Societats: règims de tributació

Pel que fa a la imposició directa, en l’Impost sobre Societats tindrem fins quatre règims diferents de tributació en funció del tipus d’entitat de què disposem:

a) Les institucions públiques i els organismes autònoms dependents de les mateixes, tant en l’àmbit estatal (Consell Superior d’Esports) com a nivell autonòmic (Consell Valencià de l’Esport) com en l’àmbit local (Fundació Esportiva Municipal a la ciutat de València), gaudeixen d’exempció total, fins i tot en l’obligatorietat de fer la declaració.

b) En segon lloc, estan les entitats que poden acollir-se a la Llei del Mecenatge (Llei 49/2002), que en aquest cas són el Comitè Olímpic Espanyol, el Comitè Paralímpic Espanyol, les Federacions esportives, les Fundacions i les Associacions sense ànim de lucre que siguen d’utilitat pública. Aquestes entitats gaudeixen d’un règim fiscal molt favorable, amb exempció, en gran part, de les seues rendes (a més de subvencions i donatius, els ingressos derivats d’activitats econòmiques relacionades amb la seua activitat específica, amb algunes excepcions com els procedents de l’organització de competicions de caràcter professional o els ingressos per taquilla, excepte els ingressos que provinguen de la celebració, retransmissió o difusió de competicions en les quals participen les seleccions nacionals o autonòmiques, sempre i quan l’organització de la mateixa competició siga de la seua exclusiva competència, que també es declaren exemptes), si bé estan obligats a fer la declaració de l’impost.

c) A la resta d’entitats sense ànim de lucre (associacions o clubs esportius) que no tinguen reconegut el caràcter d’utilitat pública, se’ls aplicarà el règim especial de les entitats parcialment exemptes de l’Impost sobre Societats, amb menys avantatges fiscals (les rendes exemptes són, fonamentalment, quotes de socis, subvencions que no estiguen relacionades amb activitats econòmiques i donatius) però amb la possibilitat de no haver de declarar l’impost si compleixen els següents requisits:

- Que els seus ingressos totals no superen la xifra de 50.000 euros anuals.

- Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes sotmeses a retenció no superen els 2.000 euros anuals.

- Que totes les rendes no exemptes que obtinguen estiguen sotmeses a retenció.

Com a exemple, pensem en un club esportiu que no ha obtés la declaració d’utilitat pública i que té una escola de formació de xiquets cobrant una determinada quantitat per això mateix (independent de les quotes de socis). Aplicant la normativa fiscal, aquesta entitat estarà desenvolupant una activitat econòmica no exempta de l’Impost sobre Societats, per la qual cosa hauria de presentar-ne la declaració i, en cas d’obtenir beneficis derivats d’aquesta activitat concreta, tot i que els investisca en la pròpia entitat, haurà de pagar els impostos corresponents al 25%, encara que l’activitat de promoció i formació de xiquets es trobe entre els fins estatutaris del club. En el cas de tractar-se d’una associació d’utilitat pública, podria aplicar el règim especial de la Llei del Mecenatge i considerar exemptes d’aquest impost les rendes obtingudes d’aquesta activitat.

Les diferències entre ambdós règims són múltiples i estan presents en la majoria de conceptes impositius.

d) Per últim, les Societats Anònimes Esportives (SAD) i la resta de societats mercantils es troben sotmeses al règim general de l’Impost de Societats, destacant únicament la possibilitat d’aplicar, en el seu cas, els incentius previstos en el règim de les entitats de reduïda dimensió (xifra de negocis inferior a deu milions d’euros).

3. L’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), Impost sobre el Valor Afegit i la Llei de Mecenatge

L’altra gran figura de la imposició directa és l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), que afecta als esportistes, als tècnics, als jutges, als representants, etc., en el qual, a més a més, s’hauran de tenir en compte, per part del pagador, les retencions a compte de l’IRPF que ha de practicar i ingressar en el Tresor Públic.

- Els ingressos percebuts per treballadors a partir de comptes aliens (esportistes o tècnics pertanyents a clubs) es qualifiquen com a rendiment de treball dependent (RTD), subjecte a retenció pel procediment general.

- Si els esportistes o tècnics actuen com a professionals individuals, els seus ingressos es qualifiquen com a rendiment d’activitats econòmiques, subjectes a una retenció del 19% en 2015, amb caràcter general.

- La concessió de beques a esportistes no dependents també es considera RTD, subjecta, en el seu cas, a retenció pel procediment general (possibilitat d’estar exemptes d’IRPF, amb condicions i límits (art. 7 m) TRIRPF i (art. 3) RIRPF, que en aquest cas no procedirien a retenció).

- Les retribucions a esportistes per acudir a les seleccions constitueixen RTD, subjecte a retenció pel procediment general.

- Els pagaments a jutges i àrbitres constitueixen RTD, subjecte a retenció pel procediment general.

- Pel que fa al pagament de premis en competicions, si es realitzen a l’esportista directament, en principi es tracta de rendiment d’activitat econòmica per part d’aquest, subjecte a una retenció del 19%. Si se satisfà als clubs, serà rendiment d’activitat no subjecta a retenció.

- En el cas de pagaments a no residents, s’haurà de consultar el que s’haja previst en el conveni de doble imposició, si existeix, i, en el seu cas, aplicar la retenció general del 24% previst en l’Impost sobre la Renda de no Residents (IRNR) (20% per a residents en Unió Europea).

- En el cas de pagaments a estrangers residents, hi ha la possibilitat que opten per tributar d’acord amb un régim especial, amb uns tipus del 24% fins 600.000 euros, encara que no poden aplicar-ho els esportistes profesionals.

És habitual que les retribucions dels esportistes d’elit es complementen amb els drets d’imatge, un altre dels temes d’interès de la fiscalitat de l’esport. Aquesta qüestió mereixeria una anàlisi en profunditat, per la qual cosa ens limitem a assenyalar que hi ha un régim especial en la Llei de l´IRPF que ha de complir uns requisits (fonamentalment, que no superen el 15% de les retribucions anuals totals) perquè no s’impute directament l’esportista, encara que l´inspecció tributaria porta un temps posant en dubte l´aplicació d´aquest régim especial.

Pel que fa a l’IVA, en principi no existeixen exempcions subjectives i, per tant, qualsevol entitat pot ser el subjecte passiu de l’impost, depenent de l’activitat exercida. A aquests efectes, es considera activitat empresarial o professional l’ordenació per compte propi de mitjans materials i/o humans amb la finalitat d’intervenir en la distribució de béns o serveis.

Tanmateix, gran part d’aquestes activitats poden quedar exemptes, ja que així es declaren els serveis prestats a persones físiques que practiquen l’esport per part d’Entitats de dret públic, Federacions esportives, Comitès Olímpic i Paralímpic Espanyols o entitats esportives privades de caràcter social (que no han de confondre’s amb utilitat pública), sense que aquesta exempció afecte els espectacles esportius.

Tals serveis han d’estar directament relacionats amb la pràctica esportiva.

Per això mateix, queden plenament subjectes a l’IVA, entre altres:

- Els serveis anteriors quan no puguen acollir-se a l’esmentada exempció, al tipus del 21% (com el de l’escola del club esportiu de l’exemple anterior, si no tenim el caràcter social de l’entitat o si es presta per una entitat mercantil).

- Els serveis accessoris no relacionats directament amb la pràctica esportiva i, en tot cas, la venda d’aliments i begudes.

- Els ingressos per taquilla, en tot cas, al tipus del 10% si són de caràcter aficionat o al 21% si són professionals.

- La venda de material esportiu, al 21%.

- La cessió de drets d’imatge efectuada per societats, al 21%.

- Serveis publicitaris amb patrocinadors, al 21%

Un cas especial, i connectant ja amb l’apartat següent del patrocini esportiu, es produeix amb els convenis de col·laboració empresarial en activitats d’interès general, pel que les institucions públiques o les entitats acollides a la Llei del Mecenatge (recordem: el Comitè Olímpic Espanyol, el Comitè Paralímpic Espanyol, les Federacions esportives, les Fundacions i les associacions sense ànim de lucre que siguen d’utilitat pública), a canvi d’una ajuda econòmica per a la realització de les activitats que constitueixen la seua finalitat específica, es comprometen a difondre la participació del col·laborador en les esmentades activitats, considerant-se a efectes fiscals, despesa deduïble en el col·laborador i no existint prestació de serveis de publicitat per a l’entitat, segons la Resolució de la Dirección General de Tributs de 9 de març de 1999. En el cas que aquesta mateixa col·laboració es preste a una entitat que no puga acollir-se a la Llei del Mecenatge, tindrà la consideració de prestació de serveis, subjecta a l’IVA del 21%, i a més a més, recordem que constituirà una renda no exempta per activitat econòmica a efectes de l’Impost sobre Societats.

Per la seua part, els donatius, les donacions i les aportacions a les entitats beneficiàries de la Llei del Mecenatge atorguen el dret de deduir uns percentatges entre el 25% i 50% (i fins a 75% a partir de 2016) en la quota de l´IRPF i entre 35% i 37,5% (fins 40% en 2016) en l’Impost sobre Societats (amb límits en funció de la base liquidable). Aquests percentatges poden incrementar-se si es refereixen a les activitats prioritàries de mecenatge establertes cada any per la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, entre les quals es troben els programes de suport a esdeveniments d’excepcional interès públic, que es regularan per la llei específica que cree cadascun d’ells.

4. Conclusió

Podem concloure, per tant, que els incentius fiscals per al foment de l’activitat esportiva es limiten a les aportacions realitzades a entitats beneficiàries del mecenatge, que recordem, una vegada més, que són el Comitè Olímpic Espanyol, el Comitè Paralímpic Espanyol, les Federacions esportives, les Fundacions i les associacions sense ànim de lucre que siguen d’utilitat pública.

Els clubs de pilota, com a entitats esportives, seria d’interès que conegueren bé les regulacions administratives per tal de millorar la seua gestió, accés a subvencions i quefer quotidià (Arxiu FPV).

Bibliografia

Carretero Lestón, José Luis (2010). “El régimen fiscal del deporte profesional”. Dins Millán Garrido, Antonio, coord. La reforma del régimen jurídico del deporte profesional. Madrid: Editorial Reus [pp. 305-322].

Lasarte Álvarez, Javier; Ramos Prieto, Jesús; Arribas León, Mónica; Hermosín Álvarez, Montserrat, coords (2008). Deporte y fiscalidad. Sevilla: Consejería de Turismo, Comercio y Deporte.

Marín-Barnuevo Fabo, Diego (2009). “Fiscalidad y deporte”. Dins Palomar Olmeda, Alberto; Terol Gómez, Ramón, coords. El deporte profesional. Barcelona: Editorial Bosch [pp. 813-856].

Vaquero García, Alberto (2008). “Fiscalidad y deporte profesional: algunas consideraciones aplicadas”. Impuestos: Revista de Doctrina, Legislación y Jurisprudencia 24(1):10-23.

1. Auditor de comptes, B.L.J. Audilogic, S.L.P.U.