Читать книгу La pilota valenciana - AA.VV - Страница 13

La investigació històrica i documental sobre el joc de pilota

Gregorio González Alcaide i Víctor Agulló Calatayud¹

1. Fonts per a l’estudi del joc de pilota

Existeixen una gran quantitat de fonts per a l’estudi del joc de pilota, que es poden dividir en primàries (aquelles fonts que aporten una informació directa i de primera mà sense interpretació del contingut que transmeten) i secundàries (documents que utilitzen, reelaboren i presenten dades obtingudes a partir de les fonts primàries). Dins les fonts documentals primàries per a la investigació tindríem:

a) Fonts arqueològiques

Dins aquestes tipologies de fonts i amb metodologia arqueològica es pot estudiar l’emplaçament, l’estructura i les característiques de trinquets reutilitzats per a altres usos o ja desapareguts sota construccions més modernes, com ha passat en el cas de trinquets de localitats com València o Ontinyent entre altres, l’existència dels quals és coneguda per altres fonts com la toponímia.

b) Fonts artístiques, com ara pintura, escultura o gravats

La pilota ha tingut el seu reflex en les arts plàstiques. La pintura, l’escultura i l’arquitectura són bons referents per a analitzar la consideració social que gaudia en cada època aquest joc entre les diferents classes socials, així com per a la identificació dels espais, dels elements utilitzats i dels contextos de la seua pràctica. L’exemple paradigmàtic i més reproduït seria, sense dubte, el quadre El Joc de Pilota de Josep Bru, però també les escultures de Manolo Boix, la reproducció d’un gravat de Xeraco d’Enric Bofí de 1850 o, fins i tot, la representació filatèlica d’una foto de Daniel Arnau podrien ser bons exemples d’aquestes fonts de coneixement i d’estudi de gran utilitat per a la contextualització i l’anàlisi del joc de pilota a l’època que es van realitzar.

c) Fotografia i altres documents gràfics, entre les que es poden destacar cartells, plànols o pel·lícules

Amb el sorgiment de la tècnica fotogràfica, pilotaires, trinquets i partides han quedat plasmats com un dels motius predilectes de fotògrafs professionals i aficionats a aquest joc popular que, juntament amb els cartells anunciadors de campionats i partides, constitueixen una font gràfica de gran interès, la qual és necessària conèixer i divulgar. Tres dels exemples més paradigmàtics els trobem, d’una banda, en una partida a llargues en el carrer de l’Arrabal de Set Aigües –obra del mestre Miguel Crespo i recuperada pel fotògraf Federico Fuertes–, la qual data de 1893 i s’erigeix com el testimoni fotogràfic més antic amb una data exacta; d’altra banda, tenim dos testimonis més del segle xix, com ara la pràctica del joc de pilota al carrer Major de Godella o en un trinquet de la Vall de Tavernes que, juntament amb tants i tants espais emblemàtics dels nostres pobles i ciutats, han quedat plasmats en valuoses fotografies des de finals del segle xix, moltes d’elles de caràcter privat, conservades i atresorades com autèntiques joies per familiars i aficionats de la pilota.

d) Testimonis escrits directes. Dins d’aquesta categoria de fonts documentals primàries per a la investigació podem trobar fonts literàries, documents d’arxiu o premsa escrita

Trobem referències al joc de pilota en diverses obres literàries de personatges illustres, bé de forma central o com a reflex marginal de l’acció descrita. I també la narrativa actual integra la pilota, els espais de joc o els pilotaires en les seues trames. Els exemples més reiterats d’escriptors i humanistes dels segles passats que han fet referència al joc de pilota serien Arnau de Vilanova, Sant Vicent Ferrer o Lluís Vives. I entre els escriptors més moderns que han integrat o abordat en els seus escrits la pràctica del joc de pilota es podrien destacar, en una llista il·lustrativa però molt incompleta, Gabriel Miró, Azorín, Bernat Capó, Joan Olivares o Enric Valor.

Potser els arxius són la font més desconeguda per a l’estudi del joc de pilota. En la mesura en què aquest joc ha interferit en les activitats regulades per les diferents administracions i poders polítics al llarg de la història, la pràctica del joc de pilota ha quedat reflectida en documents diversos, com ara bans o disposicions que tractaven de regular o de prohibir directament la seua pràctica per considerar que interferia en l’ordre públic o en el mobiliari urbà. Tenim testimonis de processos judicials quan alguna partida derivava en baralles o aldarulls i, llavors, hi intervenia l’autoritat per a restablir l’ordre, i també la regulació del funcionament i de les activitats econòmiques d’alguns trinquets, entre altres exemples.

Finalment, les notícies, reportatges i articles d’opinió de la premsa diària escrita permeten captar la quotidianitat informativa que ha generat aquest món des del segle xix fins a l’actualitat.

e) Onomàstica: antroponímia i toponímia

L’estudi dels noms de persona (antropònims) i dels noms de llocs, d’espais físics o geogràfics (toponímia) són fonts molt interessants a les quals cal prestar una major atenció.

f) Altres fonts documentals

La pilota ha rebut una especial atenció en llibres de festes, publicacions monogràfiques i congressos i jornades.

g) Testimonis orals i documents sonors

Finalment, no es pot oblidar la història oral que ha servit per a reconstruir de primera mà, a partir del relat i de la veu dels seus protagonistes o dels seus descendents, quins eren els espais o els llocs, les principals figures de l’època de la seua joventut, els costums i les anècdotes.

2. Les publicacions acadèmiques i científiques sobre el joc de pilota

Un recent estudi va analitzar la investigació acadèmica sobre el joc de pilota valenciana: El desenvolupament de la investigació sobre pilota valenciana: guia bibliogràfica i fonts d’informació. A partir de la seua consulta, observem uns resultats que ens podrien parèixer sorprenents per la gran quantitat d’estudis i aspectes analitzats al voltant del joc de pilota, malgrat el fet que siga un esport minoritari enfront d’altres com el futbol o el bàsquet. A nivell metodològic, el procés seguit en aquest estudi es pot sintetitzar en tres passos:

a) Delimitació de l’objecte d’estudi

b) Identificació i localització de documents

c) Anàlisi de resultats, descripció i ordenació bibliogràfica

En relació amb l’objecte d’estudi, es tractaren de recollir totes les publicacions impreses de caràcter monogràfic, l’objecte central de les quals fóra l’estudi de la pilota valenciana en qualsevol dels seus vessants, així com aquells treballs de caràcter acadèmic, és a dir, que documenten les fonts que utilitzen, realitzats amb el propòsit d’augmentar el coneixement d’aquesta pràctica, difosos en forma d’articles de revista, comunicacions a congressos i tesis doctorals. Per a la identificació i la localització de documents es consultaren les biblioteques de la Federació de Pilota Valenciana i del Museu de la Pilota del Genovés, que disposen d’importants fons bibliogràfics sobre Pilota Valenciana, així com els catàlegs de la Biblioteca Valenciana i de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana. Una vegada recuperat el primer nucli de documents, es consultaren les «bibliografies ocultes», és a dir, els llistats de referències bibliogràfiques consignades a l’interior o al final dels treballs, la qual cosa va permetre ampliar el nombre de referències esmentades.

El principal resultat de l’estudi fou constatar que existeix una bibliografia cada vegada més nombrosa amb una àmplia varietat de treballs sobre la pilota valenciana: articles, tesis i tesines, monografies, obres de referència i comunicacions a congressos. S’identificaren 181 treballs publicats fins a 2007: 95 articles de revista, 40 publicacions monogràfiques (llibres o capítols de llibre), 37 comunicacions a congressos i 5 tesis i tesines, a més del fet que la pilota estava present en 4 destacades obres de referència on s’arrepleguen nombroses entrades relacionades amb la Pilota Valenciana

L’evolució diacrònica del nombre de treballs ha mostrat que, a banda de diverses obres pioneres aïllades, des de la meitat de la dècada dels 70 comencen a aparèixer, amb certa regularitat, diversos treballs centrats en la pilota. La investigació es remunta a mitjans de la dècada dels 80, coincidint amb la consolidació de la democràcia, la creació de la Federació de Pilota Valenciana i la figura del pilotaire el Genovés, factors que van propiciar una presència cada vegada major en els mitjans de comunicació, en l’educació i en l’àmbit acadèmic.

Entre les obres i autors pioners del que es podrien considerar fonts secundàries d’estudi del joc de pilota, podem destacar Francesc Almela i Vives i el seu treball El juego de pelota en Valencia (1960); Vicent Vidal Corella amb La pelota valenciana, un deporte con historia de siglos (1969); Jorge Cela Trulock, que va publicar Joc de pilota. Pelota valenciana (1973); Llorenç Millo i Casas, autor de El trinquet (1976), i Miguel Ángel López Egea amb Pelota valenciana: entrevistas y reportajes (1976).

Les tesis doctorals i tesines són el principal document acadèmic, ja que la seua presentació permet assolir el grau més elevat que atorga una universitat als seus alumnes, el grau de Doctor, i exigeix el desenvolupament d’estudi d’investigació inèdit i posterior defensa pública davant un tribunal d’especialistes en aqueixa àrea de coneixement. Per tant, són una importantíssima font de coneixement i un bon termòmetre per a mesurar el desenvolupament del coneixement científic en un determinat àmbit. Entre les tesis doctorals i les tesines al voltant de la pilota cal destacar El juego de la pelota valenciana en la calle, de Juan Ignacio Gallach (1977); El joc de pilota al País Valencià: estudi lexicogràfic de cultura popular, de Frederic Llopis i Bauset (1984); Pasado y Presente de la pelota valenciana, de Juan Ignacio Gallach (1990); El joc de pilota en la Comunitat Valenciana, de Salvador Olaso i Climent (1993); Estudio de los trinquetes de pilota valenciana, según criterios epidemiológicos, de opinión y biomecánicos, d’Ana María Montaner Sesmero (2010); Diseño de un guante de protección para jugar a pilota valenciana en función de la opinión de los usuarios y de criterios epidemiológicos y biomecánicos, de Carlos Montaner Sesmero, i, finalment, Análisis de los factores de rendimiento en Pelota Valenciana: una propuesta para la Educación Superior, de José Antonio Martínez Carbonell (2012).

Algunes de les publicacions monogràfiques més rellevants que han afavorit el coneixement de molts aspectes del joc de pilota, sobretot entre el gran públic per tractar-se les monografies d’una tipologia documental de difusió comercial i amb una presència destacada a les biblioteques, són l’obra de Gabriel García i Frasquet i Frederic Llopis Bauset Vocabulari del joc de pilota (1991); la de Toni Mollà Orts, El Genovés (1994); el llibre coordinat i dirigit per Alberto Soldado, El joc de pilota: historia de un deporte valenciano (1998); l’obra d’Aureli López Muñoz, La pilota valenciana: deport, cultura i llengua del nostre poble, (2004), i La pilota valenciana: unitat didàctica (2003), de Manolo Conca Pavia, Gabriel Garcia i Frasquet, Toni Gimeno Salom, Frederic Llopis Bauset, Jordi Naya Nogueroles i Vicent Pérez Bernabeu.

A totes aquestes obres caldria afegir publicacions més recents i que, per tant, van quedar fora de la cobertura de l’estudi comentat, entre altres, El joc de pilota a través de la prensa valenciana 1790-1909 (2009), de Recaredo Agulló i Víctor Agulló; Pilota valenciana. Propostes didàctiques per ensenyar i aprendre el nostre joc (2011),de Daniel Martos i Guillem Torrent; La Revolució va de bo. La modernització de la pilota valenciana (2009), de Paco Cerdà i Purificació Mascarell; Tallers de cultura popular valenciana, Joc de la pilota (2009), de Sebastià Giner, Vicent Molines i Ferran Luque, i el mateix Vocabulari del joc de pilota (2010), editat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i que va constituir el referent per a la celebració de les I Jornades de Pilota al Monestir de Sant Miquel dels Reis.

Els articles de revista i les comunicacions a congressos com a treballs que aborden en profunditat un aspecte més específic d’estudi són també una tipologia documental destacada. Molts d’aquestos estudis s’han publicat en revistes com L´Esport i Temps Lliure i Traure: Revista de Pilota Valenciana, publicacions que, malauradament, no han tingut continuïtat, o també en Apunts: Educació Física i Esports, un dels principals referents de les revistes o publicacions per als estudiosos dins l’àmbit dels esports.

També són importants els congressos, perquè faciliten l’encontre d’estudiosos, l’intercanvi d’experiències i idees i l’exposició pública de treballs en curs o que pel seu caràcter molt específic és difícil publicar en revistes científiques. En aquest sentit, és important reconèixer el paper de la Universitat Catòlica de València que va impulsar el I Congrés Mundial de Pilota a mà (1994), el I Simposi Nacional de Pilota Valenciana (2005) i el II Congrés Mundial de Pilota a mà (2007), així com el de la Uni·versitat de València amb la celebració de diferents esdeveniments, com ara el Fòrum de l’Esport que sempre ha atorgat un paper destacat a la pilota, i diferents cursos i activitats, com ara també la I Jornada sobre Esports Tradicionals Valencians celebrada a la Facultat de Ciències Socials en desembre de 2012. En definitiva, iniciatives i activitats que, tant en el cas de la Universitat Catòlica de Valencia com en el de la Universitat de València, sempre han estat recolzades o en alguns casos també impulsades per la Federació de Pilota Valenciana.

Les publicacions acadèmiques de pilota, una realitat que va a més. En acció Roberto del Palomar i Lluïset de Beniarrés en la final de raspall disputada al Genovés (Arxiu FPV).

Finalment, la pilota està present, com no podia ser d’una altra manera, en diverses entrades o veus d’obres de referència com la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana (1973), la Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005) i el Diccionario Espasa de términos deportivos (2003).

L’enumeració realitzada es tracta, en qualsevol cas, d’una selecció arbitrària, ja que tots i cadascun dels 181 treballs i els publicats amb posterioritat tenen el seu valor i la seua importància i, al remat, contribueixen, en tant que publicacions escrites amb rigor científic, a l’avanç del coneixement sobre la pilota.

3. Investigadors, idioma i temes d’investigació

Vora 200 autors han publicat treballs sobre pilota valenciana. És interessant destacar les activitats professionals dels principals estudiosos del món de la pilota, que són, per aquest ordre, professors d’educació secundària, periodistes, investigadors de l’Institut de Biomecànica de València, mestres d’escola i professors universitaris d’educació física. Altres professions, ja més puntuals, són la d’arquitecte, la de coordinador local d’esports, la d’escultor, la de rector i la de sociòleg. Per tant, trobem que l’àmbit educatiu no universitari i el periodisme són els dos sectors que més estan impulsant el coneixement sobre el joc de pilota, aspecte que cal valorar molt positivament, ja que garanteix, en el primer dels casos, la inculcació de l’interès als xiquets i estudiants que representen el futur de la pràctica d’aquest joc i, en el segon cas, afavoreix la divulgació social d’aquest esport a través dels mitjans de comunicació, un aspecte també essencial.

El valencià té una presència molt significativa en la investigació sobre la pilota valenciana, amb un 71% de documents en el citat estudi, enfront del 27% del castellà i el 2% d’altres idiomes (com ara l’èuscar o l’anglès). Per tant, hom pot afirmar que la pilota és l’esport del valencià i que el valencià té en la pilota un vehicle de difusió del seu ús fonamental.

Entre els temes objecte d’estudi destaquen molts treballs que aborden els orígens històrics, la situació actual del joc de pilota i la seua projecció de futur, així com també les modalitats, regles i espais físics on es desenvolupa el joc i el vocabulari. La relació amb l’àmbit educatiu i els valors que aporten de cara a l’educació física, el desenvolupament pedagògic, els estudis socials i sociològics, els estudis d’aspectes biomecànics i psicomotrius i les lesions pròpies del joc estan presents en la investigació.

4. Conclusions i polítiques per a afavorir i consolidar l’interès acadèmic sobre la pilota

La principal conclusió que es pot extraure de tot el que s’ha comentat és que la pilota valenciana aporta valors culturals, d’identitat, històrics, lingüístics, de salut i benestar, formatius, de convivència i, a més, és una activitat que té unes particularitats, estudiades per la biomecànica, que no són comparables amb cap altra activitat.

Algunes actuacions que poden afavorir la consolidació i l’interès acadèmic pel joc de pilota podrien ser:

a) Impulsar la integració del joc de pilota a l’àmbit educatiu a tots els nivells

L’educació primària i la secundària són els períodes vitals fonamentals en el quals es creen els hàbits i els comportaments que marquen la vida adulta. Qui haja practicat el joc de pilota a l’escola i/o a l’institut probablement el seguirà practicant tota la seua vida de forma activa com a jugador o passiva com a espectador. I en el cas d’alumnes que accedeixen a la universitat, poden sentir, en major mesura, l’atracció de fer estudis, recerques o inclús la seua tesi sobre qualsevol aspecte del joc de pilota.

b) Consolidar la celebració de congressos i reunions científiques, jornades de debat, difusió de publicacions, etc.

Potenciar accions com congressos i reunions científiques, jornades de debat i difusió de publicacions on la paraula és la protagonista, és una de les millors maneres de difondre la cultura i la investigació sobre la pilota. En aquest sentit, és important, pel que fa als organitzadors d’aquests esdeveniments, que tinguem present que vivim en una societat marcada per l’escriptura enfront de l’oralitat, és a dir, el coneixement acumulat que es difon en les societats futures és bàsicament escrit i, per tant, deixar constància per mitjà d’actes de congressos o d’altres publicacions de les accions que hem fet és fonamental per al futur, i també és una forma de reconeixement i un estímul per als participants en aquests esdeveniments.

c) Crear una publicació de caràcter científic per a difondre els estudis del joc de pilota

La creació d’una revista científica monogràfica sobre la pilota, que com a joc i pràctica esportiva universal de segur atrauria gran quantitat de continguts diversos i universals, potser siga una de les millors formes d’estimular la generació així com la difusió del coneixement sobre la pilota. Possibilitar que tot aquell que tinga alguna cosa a dir al voltant del joc de pilota puga fer-ho en un canal específic, amb independència que tinga altres canals de difusió en revistes d’esports, afavoriria, en primer lloc, que puga expressar·se en valencià i seria un estímul per a la difusió en la llengua pròpia de la pilota, i en segon lloc, afavoriria la creació o bé una major cohesió d’una comunitat d’autors i lectors interessada en aquests temes.

d) Prendre iniciatives per a difondre el corpus de coneixement existent

Algunes d’aquestes iniciatives de difusió del corpus de coneixement existent poden ser afavorir i millorar la presència en Internet de la pilota valenciana; elaborar una bibliografia o guia bibliogràfica sobre el joc de pilota, o establir relacions de cooperació i intercanvi mutu d’idees amb altres territoris on es practiquen jocs de pilota.

Partida a llargues en la localitat de Siete Aguas (la Foia de Bunyol). Aquesta foto datada de 1894 està considerada com una de les més antigues del nostre esport (Miguel Crespo·Federico Fuertes Banacloig).

Bibliografia

Agulló Albuixech, Recaredo (2003). Diccionario Espasa: términos deportivos. Madrid: Espasa·Calpe.

Agulló Albuixech, Recaredo; Agulló Calatayud, Víctor (2009). El joc de pilota a través de la prensa valenciana 1790-1909 Valencia: Diputació; Federació de Pilota Valenciana.

Almela i Vives, Francesc (1960). El juego de pelota en Valencia Tiratge a part de la revista Valencia Atracción.] València: Societat Valenciana Foment del Turisme.

Cela Trulock, Jorge (1973). Joc de pilota. Pelota valenciana Madrid: Instituto Nacional de Educación Física.

Cerdà Arroyo, Paco; Mascarell Garcia, Purificació (2009). La revolució va de bo. La modernització de la pilota valenciana. València: Servei de Publicacions de la Universitat de València.

Conca Pavía, Manolo; Garcia Frasquet, Gabriel; Gimeno Salom, Toni; Llopis Bauset, Frederic; Naya Nogueroles, Jordi; Pérez Bernabeu, Vicent (2003). La pilota valenciana: unitat didàctica Valencia: Conselleria de Cultura i Educació.

Gallach Lazcorreta, Juan Ignacio (1977). El juego de la pelota valenciana en la calle. [Tesina llegida a l’Instituto Nacional de Educación Física y Deportes.] Madrid: l’ autor.

Gallach Lazcorreta, Juan Ignacio (1990). Pasado y presente de la pelota valenciana. [Tesi doctoral.] Granada: Universidad de Granada.

Garcia frasquet, Gabriel; Llopis Bauset, Frederic (1991). Vocabulari del joc de pilota. València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, D.L.

Giner, Sebastià; Molines, Vicent; Luque, Ferran (2009). Tallers de cultura popular valenciana. Joc de la pilota. València: Edicions 96 S.L.

González Alcaide, Gregorio; Agulló Calatayud, Víctor; Valderrama Zurián, Juan Carlos; Aleixandre Benavent, Rafael (2010). “El desenvolupament de la investigació sobre pilota valenciana: guia bibliogràfica i fonts d´informació”, dins Apunts: Educació Física i Esports (2010;99 (1):5-12).

Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005). Valencia: Prensa Valencia, D.L. Veus sobre Pilota Valenciana redactades per Víctor Agulló Calatayud i Rafael Mora Sesma.

Gran Enciclopedia de la Región Valenciana (1973). Valencia: Gran Enciclopedia de la Región Valenciana. Veus sobre Pilota Valenciana redactades per Llorenç Millo i Casas.

Llopis Bauset, Frederic (1984). El joc de pilota al País Valencià: estudi lexicogràfic de cultura popular. [Tesis de llicenciatura.] Valencia: Universitat de Valencia.

López Egea, Miguel Ángel (1998). Pelota valenciana. Entrevistas y reportajes. València: l’ autor.

López i Muñoz, Aureli (2004). La pilota valenciana: deport, cultura i llengua del nostre poble. Valencia: Real Acadèmia de Cultura Valenciana, D.L.

Martos García, Daniel; Torrent Benavent, Guillem (2009). Pilota valenciana. Propostes didàctiques per ensenyar i aprendre el nostre joc. Paiporta: Denes.

Millo i Casas, Llorenç (1976). El trinquet. Valencia: Prometeo, D.L.

Mollà Orts, Toni (1994). El Genovés. Valencia: Tàndem.

Olaso i Climent, Salvador (1993). El joc de pilota en la Comunitat Valenciana. [Tesi doctoral.] Barcelona: Universitat de Barcelona.

Soldado Hernández, Alberto (1998). El joc de pilota: Historia de un deporte valenciano. Valencia: Publitrade, D.L. Obra que va comptar amb els següents collaboradors: Llorenç Millo i Casas; Paco Durà López; Enrique Balaguer; Rafael Blasco Hernández; Josep Sapena; Armand Verdú; Francisco García; Salomé Cardet; Francisco Cortell Chesa; Jesús Cortell Chesa; Vicent Malonda i Mestre, i Toni Martí.

Vidal Corella, Vicent (1969). “La pelota valenciana, un deporte con historia de siglos”, València: Boletín de Información Municipal (1969 (62):5-47).

Vocabulari del joc de pilota (2010). València: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

1. Universitat de València.