Читать книгу La pilota valenciana - AA.VV - Страница 17

L’escala i corda: la modalitat més emblemàtica

Pascual Sanchis Moscardó¹

A continuació parlaré de la modalitat de l’escala i corda partint de la meua experiència personal. Per a mi la pilota valenciana ho significa tot en la vida. Tinc el privilegi d’haver nascut en un poble, el Genovés, on es respira pilota pels quatre costats. A més a més, sóc fill d’un jugador de pilota en la modalitat de raspall (Pigat i) i des dels quinze anys vaig mamprendre a anunciar-me als trinquets. Els meus inicis se situen en el raspall, però, posteriorment, com tants i tants jugadors del meu poble, i influenciats per la gran figura d’aqueix moment, Paco Cabanes (Genovés i), vaig donar el salt a l’escala i corda, modalitat amb la qual em vaig prodigar fins a la meua retirada, quan ja tenia 42 anys. Els coneixements i l’experiència que vaig anar atresorant durant tot aquest període m’han permés tindre l’honor d’arribar a convertir-me, després de ser jugador i capità, en seleccionador absolut de la Selecció Valenciana de Pilota des de l’any 2003.

De l’escala i corda podria destacar que es tracta de la modalitat més plàstica, la més admirada per l’afició i, d’acord amb la majoria d’especialistes, la més bonica. La tradició oral, arreplegada per Llorenç Millo en la seua obra El Trinquet, destacava que el fundador de la modalitat va ser el llegendari Nel de Murla. Aquest pilotari va escriure pàgines de glòria per al nostre esport i està considerat, juntament amb altres figures com el meu paisà el Genovés o com Rovellet, Juliet d’Alginet o el Xiquet de Quart, com un dels cinc grans pilotaris de la història. Tanmateix, tot i que Nel de Murla va ser el principal dominador de la modalitat, segons dades aportades per l’historiador de l’esport valencià, Recaredo Agulló, sabem que a escala i corda es jugava als trinquets valencians dels quatre punts cardinals de la geografia valenciana, almenys des de 1893.

Des d’aleshores ençà, la modalitat està considerada com la més emblemàtica. Pense que les principals diferències entre els anys setanta i huitanta del segle passat envers l’actualitat es relacionarien, bàsicament, amb el tema de la prohibició de les galeries coincidint amb l’aparició del Circuit Bancaixa que va suposar tota una autèntica revolució.

Amb aquest campionat es van establir tot un seguit de canvis que van afectar la normativa, sempre buscant afavorir el joc i l’espectacle així com recolzar els jugadors més tècnics. Altres aspectes sobre els quals s’ha incidit i estandarditzat serien el pes i diàmetre de les pilotes, fixat en 42 grams actualment (menys pesades a diferència dels anys setanta i huitanta, que pesaven entre 48 i 52 grams, amb tot el que representava per als jugadors en forma de lesions a les mans i als braços); la indumentària dels jugadors; el fet que la majoria de pilotes de l’escala estiguen parades; l’eliminació dels espectadors que seien baix la corda, i un aspecte que per a mi ha estat fonamental és el fet que els jugadors tenen més contacte amb la Federació de Pilota Valenciana i, per tant, més seguretat, tant per la promoció entre les generacions més joves com per l’assegurança mèdica i l’organització de campionats reglats. El paper que juga la Federació és digne d’elogi i cal donar-li el valor que li pertoca.

Altres temes que m’agradaria comentar són l’aparició de l’empresa Val Net, que va nàixer a finals de 2005 i ha tractat de donar estabilitat laboral als jugadors professionals, així com un seguiment físic més acord a aquest temps; la creació de multitud de trofeus i campionats, però que, malauradament, han propiciat que es rebaixe el número de desafiaments. D’altra banda, i relacionat amb el difícil moment de crisi socioeconòmica en el qual ens trobem, el número de patrocinadors es veu afectat, de la mateixa manera que les partides del dia a dia perden protagonisme. Esperem que en un futur molt pròxim es puga revertir la situació i que els trinquets tornen a omplir-se de bat a bat per a gaudir de l’espectacularitat de la modalitat més emblemàtica de la pilota: l’escala i corda.

El trinquet de Pelaio, la catedral de l’«escala i corda» i per extensió de la pilota valenciana. Esperem que per molts anys (Arxiu FPV).

1. Expilotari professional i seleccionador absolut.