Читать книгу Comunicar i marcar la diferència - AA.VV - Страница 7

Introducció

Des de la seua implantació en el curs 2000-2001, les alumnes de Periodisme en la Universitat de València –un dels estudis en les Ciències Socials amb les qualificacions més altes d’accés– sempre han superat de manera significativa el nombre d’estudiants homes. La constatació, present en altres universitats de l’estat espanyol, també s’ha vist reflectida en la presència creixent de dones en les redaccions dels mitjans de comunicació. Tanmateix, aquesta tendència no s’ha traduït en la incorporació de les periodistes al mercat laboral en condicions d’igualtat. És una constatació confirmada per enquestes com la publicada per la Asociación de la Prensa de Madrid (APM) en 2017.

Les dades de l’APM revelaven que només un 70,6 % de dones treballava amb un contracte indefinit, davant d’un 83 % d’homes. Pel contrari, un 10 % de dones treballaven amb contracte d’obra o col·laboracions per article, una xifra que es reduïa al 3,6 % en el cas dels homes. A més, en condicions de crisi, són les periodistes qui pateixen de forma més greu els efectes. Al País Valencià, l’estudi de la Unió de Periodistes Crisi al sector de periodistes i periodistes gràfics a la Comunitat Valenciana (2007-2016) assenyalava que, en febrer de 2016, l’atur en la professió tenia un clar predomini femení: «Les dones suposen les dues terceres parts dels periodistes aturats, 722 d’un total de 1.129 (el 64 %). És una xifra idèntica que la que es registra a nivell nacional».

A més de la desigualtat en les condicions de treball, tampoc s’ha produït un accés efectiu als llocs de responsabilitat. Segons l’informe de l’APM, mentre un 10 % d’homes ocupaven càrrecs de sots-director, director adjunt i director, en premsa escrita només un 2,6 % de dones ocupen càrrecs de la mateixa categoria. En canvi, en 2016 les dones representaven el 25,5 % dels llocs de redacció (l’escala laboral bàsica), mentre que en el cas dels homes aquesta xifra no superava el 15 %.

Desequilibris laborals

Les dades anteriors posen sobre la taula un desequilibri en el mercat laboral que condemna les dones periodistes a pitjors condicions de treball i més dificultats de progressió professional. És una realitat que ens obliga a reflexionar-hi i a prendre com a punt de partida experiències com les que han trobat en el seu recorregut laboral un grup representatiu de 30 dones professionals de les catorze promocions de la titulació de Periodisme de la Universitat de València.

Els estudis de Periodisme ofereixen a les estudiantes eines per a desenvolupar la professió en clau d’igualtat? Quines barreres troben les joves periodistes per a exercir el seu ofici? Què cal reclamar a institucions i organitzacions comunicatives per a avançar en aquesta direcció? Cal reivindicar un estil i una manera femenina d’exercir el treball comunicatiu? Els mitjans, són receptius, valoren i reconeixen les maneres de les dones d’observar les realitats i de contar-les? Les estructures organitzatives i els discursos dominants de la professió, segueixen perpetuant percepcions i esquemes dominants del passat? La majoria d’edat dels estudis de Periodisme és un bon pretext per a copsar on estan i què fan les joves periodistes que han estudiat en la Universitat de València. Els testimonis d’una mostra d’estudiantes que van passar per les aules del campus universitari de Blasco Ibáñez ens permetran conèixer el que han viscut aquestes dones després d’obtenir la titulació acadèmica.

Periodisme en clau de dona

En la jornada «Comunicar i marcar la diferència», celebrada el 2018 a la sala d’actes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, van estar presents tots els temes anteriors mitjançant els testimonis d’un conjunt significatiu de dones periodistes joves que van explicar, en algun cas, com aquesta professió cada volta més feminitzada els havia permès accedir a les diverses temàtiques i estructures de les empreses de comunicació, particularment els àmbits de més prestigi i poder. El públic assistent a la jornada va escoltar el que contaven en primera persona unes professionals, exestudiantes reeixides de Periodisme, a les quals vam emplaçar perquè rescataren, reflexionaren i intercanviaren punts de vista sobre els múltiples itineraris que han recorregut, les tasques professionals que han desenvolupat i els entorns laborals amb què s’hi han enfrontat després del seu pas per la Universitat de València.

Redactar cada dia un seguit de notes de premsa, accedir a les fonts documentals d’un reportatge, enllestir els titulars d’un butlletí radiofònic, organitzar l’agenda d’una diputada, escriure el guió d’una peça documental, dirigir un reportatge audiovisual, dissenyar el web d’una organització no governamental, coordinar l’àrea de comunicació d’un sindicat, organitzar l’entorn digital d’una empresa comunicativa, preparar un programa docent en la universitat o informar des de l’estranger. La diversitat de llocs i perfils professionals amb què les nostres titulades en Periodisme s’obrin pas cada dia en el complex món de la comunicació, dins i fora del País Valencià, ens permet conèixer les seues rutines i els treballs que realitzen. Ens ajuda al capdavall a comprendre els conflictes amb què, enmig d’una profunda crisi social i econòmica, s’enfronten unes dones del País Valencià que des del llindar del segle XXI van optar per dedicar-se a estudiar i a exercir el periodisme.

Els testimonis que es presenten han estat escrits per aquest volum i guarden una estreta relació amb allò que les autores exposaren en la jornada esmentada. Les experiències d’aquestes joves periodistes valencianes poden ser un incentiu per a les noves promocions de periodistes que es disposen a exercir, amb coneixement ple i esperit crític, la professió més bonica del món.

L’equip editor d’aquest volum i coordinador de la Jornada «Comunicar i marcar la diferència»