Читать книгу Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou - Pere Comellas, Carme Junyent - Страница 11

Quan ja havia projectat aquest llibre, la Universitat de Barcelona va fer un tuit informant-nos que «Cal dir gerenta de la mateixa manera que diem presidenta. La forma gerent s’havia tractat com a invariable perquè en femení no tenia tradició, però ja s’ha normalitzat per visibilitzar les dones que ocupen aquest càrrec». Jo els vaig demanar què proposaven per visibilitzar les lingüistes però no vaig rebre resposta. Potser el tuit és només l’exemple de fins a quin punt la universitat viu fora del món perquè, de dones gerents, jo fa anys que en conec, i quan la UB n’ha tingut no sembla que hagi trobat a faltar el terme gerenta. Per què ara sí? A més a més, la UB hauria de recordar que, durant uns quants anys, al carnet d’estudiant de les alumnes hi figurava «estudianta» i ho van canviar —suposo— perquè les «estudiantes» es queixaven (mai no vaig tenir cap alumna que em digués que ja li estava bé). Com que ja hem dit que aquests canvis són induïts, potser estaria bé recordar que la llengua col·loquial ja crea femenins, a vegades en correspondència amb el sexe (estudianta) i a vegades amb connotacions menys amables: una sergenta pot ser una sergent però també una dona manaire (tret no gaire ben vist en les dones, tot s’ha de dir). Pel que fa al DIEC, no sembla que sigui gaire coherent. Admet com a epicens cantant, comerciant, dirigent, docent o practicant, però proposa formes dobles per a intendent-intendenta, marxant-marxanta o president-presidenta. Curiosament, una dona (a la qual hem d’agrair el pròleg a aquest llibre) ha estat elegida com a president de la institució. Què hem de fer si volem destacar un fet tan rellevant? Si la visibilitzem, només direm una obvietat: M. Teresa Cabré és elegida primera presidenta de l’IEC, i no direm prou que, com diu ella mateixa, és el primer president de la Filològica escollit president de l’IEC. Jo espero que sigui el millor president de la història de l’entitat perquè, la millor presidenta, ara com ara ja ho tindríem.

El diccionari mostra algunes incoherències més, per exemple, hi ha una entrada per a estudiant i una altra per a estudianta que remet a estudiant. També hi ha un curiós doblet amb tinent: si és un tenidor, és invariable; però, si és un militar, també pot ser tinenta. Igual que dependent: si és una persona dependent, és invariable; però, si és un saltataulells, també pot ser una dependenta. Ara bé, així com l’intendent també pot ser intendenta, el terratinent no té l’alternativa terratinenta. També he topat amb dos casos de masclisme flagrant (alarmes enceses). Un és el del fabricant, que, si bé en la primera accepció és una persona que fabrica, en la segona només és un «amo» d’una o més fàbriques. L’altre és la regent que, ves per on, és la muller del regent i no pas la regenta. Doncs bé, ara que ja ens hem situat, tornem a la gerenta.

El fet que aquest fos un tema «d’actualitat» explica que diverses autores l’esmentin. Jo no les citaré per pura cortesia grupal, no voldria destacar uns textos per sobre dels altres, però sí que els posaré per ordre cronològic per il·lustrar com, quan es tracta de dones, no es tenen els miraments que s’han tingut per incorporar neologismes que fa anys que són d’ús habitual. Si generalment em pregunto si és que, amb les dones, tothom s’hi atreveix, ara em pregunto si és que, a les dones, en aquestes qüestions, no se’ns pot dir que no, no fos cas que deixéssim d’estar entretinguts tots plegats i ens ocupéssim de la desigualtat real.