Читать книгу Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou - Pere Comellas, Carme Junyent - Страница 24

Professora de la Facultat de Psicologia

de la Universitat de Barcelona

mcortes@ub.edu

Estava comprant entrades per internet. Amb els seients triats i en procés de pagar, em demanen dades personals (nom, DNI...). També demanen el «gènere», però només deixen triar entre Dona o Home. Si s’interessen pel sexe del comprador, per què en diuen «gènere»?

Els estudiants de la Facultat, quan presenten estudis en què han hagut de recollir dades, hi fan constar els participants i en el 99 % dels casos diuen tantes persones del gènere femení i tantes del masculí. Cada cop els remarco que d’aquesta distinció se’n diu sexe perquè no demanen als participants si són homosexuals, transsexuals, etc. (podria resultar èticament reprovable). Anoten la dada en funció de les característiques externes.

Per què fan servir el terme gènere en lloc del de sexe?

En el manual de psicologia de Colom i Jayme¹ es diferencia entre identitat sexual i identitat de gènere. S’hi defineix identitat sexual com a «la identificació que cada persona fa amb el seu propi cos, el reconeixement de pertànyer a un sexe o a l’altre en funció de les seves característiques morfològiques» (p. 64); és a dir, néixer amb uns determinats genitals externs. Identitat de gènere s’hi defineix en termes de «l’experiència subjectiva de ser home o dona» (p. 64), o sigui com s’autoconceptualitza el propi individu amb relació a l’etiqueta de «masculinitat» o «femineïtat». Les dues identitats solen coincidir però no necessàriament, un transsexual pot sentir-se dona tot i tenir genitals d’home.

Hi inclouen un tercer concepte, el d’orientació sexual, que no manté una relació directa amb les anteriors identitats sinó que es refereix a la preferència de parella sexual. És el cas de les persones homosexuals en què les dues identitats estan en concordança però amb una orientació sexual diferent respecte a les normes i pautes socioculturalment dominants.

El manual és crític amb estereotips i prejudicis, pretén oferir una visió àmplia i oberta de les diferents maneres de viure el sexe. Ara bé, la qüestió s’embolica quan es confonen conceptes. Hi llegeixo el següent: «como dijera Eleanor Maccoby en 1966, la sociedad está tipificada sexualmente: todo cuanto en ella existe tiene una marca de género que afecta tanto a seres vivos como a objetos inanimados, conductas o emociones. Las lenguas latinas son un ejemplo claro de dicha tipificación, con el uso de artículos personales que asignan un género a todo lo existente» (p. 66). No sabem fins on és opinió de Maccoby o dels autors del text atès que no està citat entre cometes ni referenciat.

Aquest fragment inclou tres implícits discutibles. El primer és que equipara sexe amb gènere: «la societat està tipificada sexualment: tot [...] té una marca de gènere». Amb aquesta afirmació els mateixos autors desdiuen el que deien anteriorment quan recalcaven que cal diferenciar entre identitat sexual i identitat de gènere.

El segon implícit, més greu, és que s’atribueix sexe als objectes inanimats; ve a dir que els objectes tenen una semàntica inherent per la qual uns objectes pertanyen al sexe mascle i d’altres, al femella. El tercer ho remata perquè situa el gènere gramatical en el món de les «coses», de manera que el gènere gramatical masculí remetrà als homes. El cas és que només el 15 % de les llengües existents marquen el gènere gramatical i, entre aquestes llengües, els objectes poden pertànyer a gèneres diferents (p. ex., en alemany el «sol» és del gènere femení).

El resultat és que aquests implícits porten a fer el fals raonament que, en les llengües que tenen marca obligatòria de gènere gramatical i en les quals el gènere masculí funciona com a no marcat, s’ha de desdoblar per no invisibilitzar les dones. Però, com sovint ha assenyalat M. Carme Junyent, en algunes llengües el gènere no marcat és el femení i no hi ha res que mostri que les dones resultin socialment més visibles.

Protàgores va cometre l’error d’assignar els termes masculí/femení a les marques de gènere gramatical. Actualment s’ha comès un altre error, utilitzar el terme gènere per referir l’experiència subjectiva de sentir-se home o dona. I embolica que fa fort.

1. Colom, R. i Jayme, M. (2014). La psicología de las diferencias de sexo. Madrid: Biblioteca Nueva.