Читать книгу Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou - Pere Comellas, Carme Junyent - Страница 20

Professora agregada de Filologia Catalana

@NeusNogue

Sobre el masculí genèric i altres aspectes de la llengua que sovint es consideren sexistes i es miren d’evitar (forçant la morfologia, la semàntica i la sintaxi), després d’uns quants anys de pensar-hi, d’informar-nos-en i d’observar-ne els usos, ara sabem:

• Que no hi ha una correlació directa entre gènere gramatical i sexe.

• Que les societats amb llengües que no tenen masculí genèric no són més igualitàries.

• Que desdoblar homes i dones, nens i nenes, els treballadors i les treballadores, els i les joves… no fa la societat més igualitària; i no només això, sinó que fer aquests desdoblaments pot donar una imatge falsa d’igualtat (en la persona que els fa, en el document legislatiu que els recull…) que amagui actituds i regulacions que discriminin les dones.

• Que desdoblar homes i dones, nens i nenes, els treballadors i les treballadores, els i les joves… i no desdoblar els empresaris, els banquers, els inspectors d’Hisenda… indica que no parlem d’un fenomen estrictament gramatical.

• Que en un text llarg el desdoblament sistemàtic no s’aguanta, que espontàniament no l’aguanta ningú, i que provoca problemes diversos en el manteniment dels referents (adjectius que concorden amb els noms desdoblats, pronoms que els substitueixen un cop esmentats…).

• Que alternar desdoblaments i no desdoblaments (cas molt freqüent) pot provocar problemes d’interpretació.

• Que s’ha acceptat gerenta a corre-cuita en el diccionari normatiu, i que no acceptar-hi també amarganta, coenta, lluenta… és com a mínim discutible.

• Etcètera.

I em pregunto com acabarà afectant aquesta mena de criteris la reivindicació del reconeixement de la diversitat d’identitats sexuals més enllà del binari home/dona.

Al meu entendre, el llenguatge sexista (i discriminatori en general) és una altra cosa. És sexista:

• Que un diari parli de Rajoy i Espe o de Rajoy i Soraya, i que en una campanya electoral els cartells o els eslògans diguin Laura presidenta. President Puigdemont.

• Que es parli, en una notícia, en una enciclopèdia o en qualsevol altre text, d’un arquitecte i la seva dona, d’un enginyer i la seva dona, com si el centre del món fossin els homes i la professió (guai) que exerceixen, i les dones giréssim al seu voltant.

• Que els homes interrompin les dones quan parlen o no els deixin prendre el torn de parla.

• Que un llibre de text (o una exposició, o qualsevol altra manifestació cultural o científica) amagui les aportacions que han fet les dones a la ciència, a la tècnica, a la literatura, a qualsevol art.

• I tantes altres maneres que té el llenguatge verbal —i el no verbal— de situar els homes al centre, d’invisibilitzar i menystenir les dones, d’agredir-les amb les paraules (i amb els gestos, les mirades i les postures).

Aquest escrit havia de ser curt. Trobareu altres textos i més exemples a l’apunt «Sobre els límits del llenguatge no sexista» (https://en-altres-paraules.blogspot.com/2014/11/sobre-els-limits-del-llenguatge-no.html) del meu blog En altres paraules.