Читать книгу Dues línies terriblement paral·leles - Francesc Grau Viader - Страница 16

Uns soldats del nostre batalló han tingut notícia que el capità metge que l’altre dia abandonà el lloc de socors rondava per aquests voltants. Han fet una batuda i l’han capturat sense que oferís resistència. Encara més: mentre el duien detingut al comandament del batalló, l’home s’ha disculpat dient que lamentava tot el mal que havia ocasionat amb la seva fugida.

Immediatament el comandant, el comissari i algun oficial que es trobava casualment al lloc de comandament s’han constituït en consell de guerra. Ha estat joc de poques taules. En cosa de mitja hora escassa, el capità metge ha estat jutjat, condemnat i executat. S’ha fet formar el batalló i el comandant ha demanat voluntaris que volguessin portar a cap l’execució. Un grup nombrosíssim ha sortit de la fila. El comandant n’ha assenyalat uns quants, a l’atzar, i ha quedat format el piquet. En Barceló, que també ha sortit voluntari, ha estat un dels elegits. Jo he pogut evadir-me mentre es feien els preparatius, i quan ha sonat la descàrrega ja era qui sap on.

—Que consti que he apuntat sense parpellejar i sense que em tremolés gens el pols —m’ha explicat, més tard, en Barceló—. He disparat ben bé a consciència. Quan premia el gallet he pensat en aquell noi que se’ns morí a la llitera i en tots els altres que perderen la vida per falta d’assistència i m’ha semblat que els feia una mica de justícia…