Читать книгу Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601) - Francés Crespo - Страница 33

||^12r JHS. M.ª En València a 8 de junio 1591.

Sevilla, per a Jerónimo Grau.

[1] Per resposta a ses cartes de 19, 23, 30 de abril y 12 y 24 de maig li diré en resposta de lo que escriu, que Jeroni Dalfino de así ascriba son fill que yo li he dit que V.m. s’avia jugat 17 mília reals i que havia també revut 16 peses de setí de comptans i no m’avien remés ningún diner. A d’aixó veig clarament la desculpa que·m donau y per no detenir-me diré lo que yo ya he dit, perquè no han dut res, sinó que y à persones que volen menjar revent en béns d’altri, y axí per a mi jo n’estich ben satisfet de vós i no y à en este fet que dir més.

[2] De la mia mala gana ya estich bo, gràsies a nostre Senyor ab desig de veure. Reste avisat que tot lo que así per mon temps és sert i no à vinguda de flota que haxa naus de la plata, per lo que jo m’interese en Sevilla per avant, no·m vingués algún rompiment y puix me diu que totes les dites són bones, jo crech les haureu molt ben mirades que està bé.

[3] En respechte de lo que·m diu que lo rey no dexia que vaxia enguany a Terra Ferma flota sinó 12 naus per a l’argent índich, que·s notable dany, més Revert m’à dit hui que carreguen a més i menys novetats y que tota la roba de bon conte se à despedit en Carmona a 19 reals franchs; l’altra de 3 onses a 16 reals de comptans i que la sua que·s molt sotil la hà venuda a 16 reals en Carmona i la de tot conte en Sevilla a 21 reals, asò m’à dit hui que·s aplegat i tota la roba tenia despedida i si estava Tasio aí, era per acabar de cobrar tot lo que se li demana en este mes de juny i lo que ve de juliol.

[4] Veig com havia escrit a Lisbona per la onsa del ambre y del almesco y algalia, per haver lo millor y més barato, que sert es axí, mes dupte que jo·l tinga per la fi d’este mes de juny o als prensipis del que ve, perquè l’e menester per a nostra Senyora de agost y a de ser ab temps, que axí farà de no venir-i sens ell i fa conte de portar-lo. Avisar-me-o à, perquè si no proveir-me de así de València, que y à avís.

[5] Reste avisat del negosi de Joan de Janes de les garrofes. Ya stà concertat Guerau. Jo voldria que abans que de aí vinguessen, que lo deute de Francisco Martinello ne feseu dell desexida, si quiera ne tragués la mitat o algunes sols, no·m recordàs d’ell, o barate algún collar de perles per a ma muller o algo fer o lo que pugau. Sols no·m reste res què cobrar, que pus és tal, no me vingau que no llanceu a hun cap. Haix negosi, perquè si no·s venés sens asertar-lo, may lo cobraré, que vos sia avís.

[6] En resposta de la de maio vos diré que·s dexieu de noves ab Noguera ni ab ningú i que done fi ab sos negosis i pose en cobro s’asienda, com convé y dexie’s de diferències, que si à acabat deixant Sevilla, no·ls aveu-nos menester, que vos besen tots al cul; mes mentres hi ha interés, teniu la rancor en lo cos, mes mai les mostreu, y abans los aveniu fer bona cara.

[7] Diu-me que si m’oferia traure-li a pagar 2.000 ducats, que o fasa, perquè a la fi de maio tindria 1.500 ducats cobrats. Jo trobe que n’à de tenir més de 2.000 ducats, perquè trobe que la seda torsuda i madexia val més de 1.360 ducats, i les dos peses de Pedro de València i les sinch peses que à venudes de comptans, trobe que són 2.000 ducats i més i que per no trobar lletres, no·m à remés més de 1.100 ducats, que ab Anton de la Càrcel me remetria tot lo que poria, que me tinch molt sert, que axí lo i soplique.

[8] Reste avisat que ha venut la seda en madexia a 43 reals lliura de comptans a Luis de Suri, que·s sert l’à donada barato. Jo no puch fer de así lo conte, que tots los contes no veja y axí se u atvertirà, que lo que diu de la obligació dels 19.000 reals que deu Domingo Aróspegui per conte de Antoni Montoro, menor, i són i me’n que pose la obligasió lo que d’este conte de Montoro, conforme l’orde que té i lo que és venut a conte propi, que u pose de la manera que así en València trachtàrem, perquè·s vexia cada hu, lo que·s de son conte, perquè li ordene fer bé lo conte, que li sia avís i no u fasa de altra manera.

[9] En lo que·m diu de sa mare i que li careava la mà per lo que à·scrit en sa lletra de 20 detallada [....] a res tinch que no pense ab res, que jo estich de tot satisfet i [...] ne treu a sa [....] no i [....] més ab tot ja és ora lo vexien ab sa casa que ya troben [....]||^12v fonch servit de portarse·l al sel als quatre de juny, así s’à donat sospir. Mane assiento de tot, no tinga pena de res, puix tots estam aparellats per a altro tant.

[10] Reste avisat com de la rebuda de la seda no ho podia aver escrit fins ara per no aver-se pesat i diu ara aver rebut les 305 lliures que me àn d’esser de aí de avantaje de 13 lliures ½, conforme Noguera m’à donat sempre de creximonis, que yo só sert que vos hi haureu mirat bé al pes que al conte, me referix.

[11] Diu-me que per a Sant Joan de juny serà despedit Pasià al servir, que axí sia que és hora i si à menester i posarà en casa. En resposta de sa carta de 24 de maig reste avisat que tindrà cuydado en lo que toca a lo que convé, que sap ya V.m.

[12] En lo que a respechte a Domingo de Arispe, reste avisat que el té per molt bona dita, encara que así alguno no la té per tal, i més que jo he demanat a Rebert d’ell i m’ha dit que no coneix en l’Alcaiseria tal nom de Domingo de Arispe, ni mai tal à hoït nomenar, y puix vós lo no y à per a què detenir-se.

[13] Veix m’escriu que li resten per vendre vint-y-dos peses de setí de les de mon compte y no·m diu de les sues quines li’n resten per vendre ni mai de la sua roba m’à donat rahó, què n’à fet y que tenia per sert que les vendria de comptans y que li’n daven a quatorse reals de Castella, que si no les ven per quinze reals y mig, tot lo que serà de aí abaix, hi perdré de pur cabal com bé sap per la mia roba, per lo que·m està, mes yo estich tan confiat que y mirarà com si yo mateix y estigués ay en Sevilla, que la mia roba no és per a donar per quinze reals i mig en Carmona sinó per setze reals i encara no y trauré lo cabal. Diu-me que si pot remetre en fira la dita cantitat que ho farà, o si no que done orde en fira que·s valguen de V.m. de 2.000 ducats. A d’això responch no u vull, sinó que m’o remeta así a València de comptans, si pot ab Anton de la Càrcel, y si per cas no·m hagués remés, al rebre d’esta en fira, sia enviat de comptans ab Anton de la Càrcel, li dich per esta ma carta me remeta ab lletres de cambi así en València, per a què a tres de agost me puga aprofitar del diner, i també lo que fa a dir de son conte, me remeta perquè difalquem del cambi que porte per son conte, perquè si no menjaria los costats i axí lo i avise.

[14] Reste avisat que si hi à lloch de fer tollines del duch, barato les dites que aí se me dehuen, que ho farà i seguirà l’orde, que·n la mia li tinch escrit de 22 de febrer pasat y ara li atvertix de nou que si fa tollines per mi, que sien molt bones i ab comoditat y que sien molt ben salades, que axiò és lo que importa y seguisca’s l’orde que tindrà en fer-les.

[15] Sisto del Grau, perquè·s home molt de bé y pràtich, atvertirà que si fa tollines per mi, que fasa també lo de son conte, si lo pareixerà a fira que aí en Sevilla no·m reste ningun deute y no y vull ser tingut a divichsió als deutes ni res, y per amor de mi que en lo de fer de les tollines, que hubrau los hulls, que sien de bona marca, grans i ben salats, i aconsellar-vos heu ab lo senior Jerónimo Dalfino que és pràtich, que hell vos aconsellarà a lo que aveu de fer.

[16] Fareu de repartir la roba en dos o tres veixells y la mitat de totes les dites de mon conte i nostre, fareu de fer les bótes que sien ben estajes, que no s’hixca la salmorra, que axiò és lo que aveu de fer, i les botes me remetreu así en València a mi i les marcareu de la marca fora en lo marge i lo demés fareu barrils y els remetreu a Molvedre, a Francés Crespo o a qui son poder tindrà, marcant-los com tinch dit de la mia marca. Mireu molt lo que feu, perquè·s mercaderia que vol estar feta ab tot compliment de sal i que estiguen estojs i en los nòlits fareu com los demés, procurant ab los veixells que carreguen lo de Sisto, carregar-nos y també ab los que carregarà lo cunyat de Felip Audet que·ls restarà a Morvedre.

[17] Lo que nos haveu de fer es avisar-me en continent que traureu de terra [...] per a poder-me asegurar o si no, mirareu de si aurà algún vexiell, que·s porte la tollina i nos la asegure, deixant-nos la valor en part si era que axí va.||^13r En algunes ocasions dit-me à Revert que·s mor molta tollina en conill i advertirvos que así en València ne à mort molta, mes advertint-vos que quant ay se’n mor molta y no·s molt barato, se aventura a perdre-y dinés, y quan no se’n mor tanta és la ganànsia certa. Fareu sobre asò vós lo càlcol y pensar-ho en bé que jo bé ho dexie a vostre albitre.

[18] Atvertireu que jo no vull correr arisch ningú més de que si u repartiu la roba ab tres veixells, en cada veixell hi vull córrer cent ducats i lo demés me vull asegurar. Jo hi tinch per sert que de voluntat de tots fareu hun correu per a d’así asegurar-se, y si no·s par fer avantaje, algún correu fer heu, ab què Montoro contraïxca en sa part, i algun altre per a què así ab temps puga posar la seguritat y sobre tot procurau de mirar molt bons veixells y que sien fransesos y coneguts, que de tot nos ne informareu lo que convé y Déu nos dexie fer molt bon negosi, com sap havem menester.

[19] Hui así y a en València barrils que·s donen a 36 reals lo barril en les botigues per menut de tollina vella de ay, sobre això ne poreu fer lo conte, y sens dir que se·n ha mort molta i no·s molt barato, que si perdrà ducats, perquè de la mercaderia molta n’abaten les galtes per totes les plases.

[20] Y may no es pot despedir bé, sobre tot sia bona roba, que la bona roba se ven aventachat lo conte que·s segons les dites que vós me heu escrit, la una de 13.500 reals i la altra de 11.400 reals i la altra 19.000 reals, qu·és prop de 45.000 reals, que podeu fer bona cosa de tollines. No siau pereós a lo escriure cada dia mentres durarà aquest fet, que al rebre d’esta ma carta, la tollina ha de estar negosiat y procurau de ser dels primers i avisar lo nom dels veixells, si es sagetia o veixell o nau, i quant té de port, com se diu lo patró per a què yo puga fer bé la seguritat y lo cost dels barrils, carregant-hi los nòlits per a què yo puga bé fer la seguritat y en este particular no tinch res més que dir.

[21] Farà de comprar sis onses de perles que costen de 20 a 25 reals de onsa, y sien molt bones, que per lo traginer que ha portat les perles a Noguera de don Alonso Carceller lo i tinch escrit y enviat la mostra que han de ser para la mujer de Hernandes.

[22] Per la present li avise que li trach a pagar per ma lletra de cambi de cinch de juny en Miquel Noguera sinch-sents y deu ducats per la valor rebuda de comptans de Pere Romero al usat, la qual partida pagareu y si al pagament de la partida m’hagueseu remés lo prosoït de les 22 peses y no tingueseu dinés de mon conte, valdreu-vos-en de mi de así de València y per a d’asò yo he escrit al senyor Jerónimo Dalfino los prenga su mersé per mi y tenint de mon conte no y a per a què traure’m a pagar, sinó que vos pregue que ultra lo que m’haureu remés de comptans en Anton de la Càrcel, me remetau en continent lo prosoït de les 22 peses mies, puix en tenien que vendre les de comptans y molt ben venudes per a què sien así lo 3 de agost lo prosoït perquè ho [he] menester y confiat que ho fareu, no·m vull allargar més de lo que tinch dit.

En nostra casa tots estan bons, gràsies a nostre Senyor. Fransés Crespo.