Читать книгу Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601) - Francés Crespo - Страница 34

JHS. En València a 9 de juny 1591.

Per a Jerónimo Dalfino en Sevilla.

[1] Per resposta a ses cartes de 20, 30 de abril y 24 de maio que a elles faré resposta y reste avisat per la lletra de 20, com V.m. havia estat bon medi per a què Jeroni Grau despedís la seda torsuda a Domingo de Arispe i també 10 peses de setí i que V.m. la té per molt bona dita, que axí·n tinch per sert, més ningu m’à sabut dir d’ell dels que àn vengut de aí, que he demanat a Revert que aplegà así tres dies fa hui i m’à dit que no à hoït dir tal, com en lo demés bastes aver-i V.m. entrevengut per a què tot anàs convenut ||^13v y en lo respechte que·m diu V.m. aver-li escrit lo señor son pare per lletra de 7 de abril que Jeroni Grau avia jugat 17.000 reals i avia venut 16 peses de setí de comptans, crega V.m. que·s axí que m’o àn dit, mes per a mi ya mai tal he cregut y altres moltes més coses que bastaven a mi estar ab companyia de V.m. i baix son consell, per a que de ninguna manera me’n pogués venir dany. Ni que encara que de Jeroni Grau n’estat yo sempre molt confiat sinó que y à persones que ab los seus hulls no·s vehuen una biga i vehuen ab los dels altros huna palleta.

[2] Reste avisat com Pedro de València, heo sa muller, avia donat a Jeroni Grau uns dèbits en recumpensa de la pesa y que yo no i aventurava cosa ninguna, que a la hora de ara y à de aver-o cobrat.

[3] A la de 30 de abril diré a V.m. que pregue a V.m. molt que Jeroni Grau se acabe de despedir de aí que ja·s ora i puix V.m. per sa lletra me promet que serà despedit, jo u confie molt i en lo que toca así he menester valer-me de V.m. de 2.000 ducats que V.m. els pagarà, no tenint dinés Geroni Grau meus.

[4] Bese les mans de V.m. axí, senyor, serà avisat que per ma lletra de cambi de sinch de juyn he tret a pagar a Jeroni Grau aí en Sevilla en Miquel Noguera 500 ducats al usat. Soplique a V.m. que si lo dit Jeroni Grau al pagament d’esta partida m’hagués remés tot lo de mon conte, que V.m. los pague i se’n valga de mi de así de València, que se’n porà valer ab comoditat.

[5] A m’à scrit lo dit Jeroni Grau que a venut sinch peses de comptans a 15 reals alna, franques en Carmona, que sert que hi pert de pur cabal en cada alna hun real i mix per alna, axí que soplique a V.m. i entersedais per a que yo no tinga tan notable dany. M’à scrit que li resten per vendre 22 peses de les mies y que li’n daven a 14 reals alna i que hell les volia donar per 14 reals i mig alna. Per amor de Déu no aja fet tal, perquè seria grosa pèrdua que ahí may que podia aver-les venudes a 15 reals ¾ de comptans y no volgué y ara que s’an de vendre bé, me escriu axíò. A fe que así no y a seda y que per avant o coneixeran.

[6] Ab tot V.m. procurarà que s’aventajen tot lo que puguen, perquè jo tinch menester dinés y per medi de V.m. que veja si·s pot aplegar a 15 reals ½, que lo meu setí no·s com lo de Revert, que de ordinari no·s millor lo de Montenegro, sinó que la fama mata l’ome i axí farà V.m. de que si al rebre d’esta à venut les 22 peses y no ha tengut lloch de remetre’m lo diner ab Anton de la Càrcel, que fasa de sercar bones lletres i que me’l remeta, perquè com tinch dit he menester hun poch de diner.

[7] Per resposta la de 24 de maig diré a V.m. reste avisat de que y havia alguna calma en la roba a causa que carregava la flota de terra ferma. A m’à dit Revert que à venut tota la sua roba molt ben venuda a 21 reals setí, en Sevilla de tot conte, que lo comú a 15 reals en Carmona franch, i és molt bon preu perqu·és la més roïn roba que de así va aí i la meua li porta de avantaje un real i mix per alna y també m’à dit que mestre Martín à venut la sua roba en Carmona a 17 reals de comptans, que la mia roba i la sua tot és huna.

[8] En lo que m’avisa V.m. que Jeroni Grau vol anar a les almedraves en festes de Pasqua, yo soplique a V.m. lo aconselle i encamine bé en lo que sia menester que me an importunat tant, que li he donat orde per a què fasa tollines de tot lo que se’n fa aí en Sevilla. Dich de lo que està fiat ab que done les dites al Duch a tot son arisch i perill y no de altra manera. No li llimite lo preu, mes V.m. com a més pràtich i senyor meu me farà mersé de aconsellar-lo i atvertirlo lo que ha de fer, y sobretot que sia tollina bona i no escalsida y que la salen ben salada y si cas que la fa, que·n fasa la mitat bótes i l’altra mitat baril i que ho repartixca en dos o tres vaixells y que sien de patrons ||^14r coneguts y de confiansa i ab tot axiò no i vull córrer ninguna cosa més de 100 ducats en cada vaixell, que farà V.m. de avisar-me ab deligènsia si aurà afechtuat dit negosi Guerau perquè asò em puga asegurar avisant-me bé, si vindran ab baxiells o nau o llondró, y los noms dels patrons, com sap V.m. que s’à de fer i sobretot li pregue la encomane en conill, dich en les almedraves, a persona que ho entenga lo fer tollines, perquè Guerau poca pràtica ne té, puix no·n à fet mai así estes noves que·s molta tollina.

[9] Si no·s molt ab comoditat, si perdrà dinés y també l’avisaré a V.m. que en les almedraves de así de Benidorm an mort tanta tollina que·s cosa d’espantar, V.m. me farà mersé de contínuo avisar-me de tot en particular que jo en reb molta mersé, y també m’avisarà quant serà así Jeroni Grau i atvertixca V.m. que no vinga de aí, que no porte tots los contes fets, axí dels sedes com de les tollines, si·n compra, que V.m. com àbil los hi porà atrasar.

[10] Jo li he acomanat me compre huna onsa de ambre gris i altra de almesch y altra de algalia, a m’à scrit que s’à·nbiat per ell a Lisboa. Soplique a V.m. que perquè fos bo y ab comoditat ho [he] enviat a demanar que l’[he] menester per a los prensipis de joliol que a de servir per a nostra Senyora de Agost, que·s hora y estes coses an de ser fetes ab temps i axí V.m. m’avisarà si de aí puch tenir recapte de sert. Comunicant-ho ab Jeroni Grau perquè si no, jo·m provehiré de altra part y no sent esta per a més, nostre Senyor lo guard. Fransés Crespo.

[Nota:] Fer-me plaer de avisar-me de la flota que·stà en l’Avana què·s diu d’ella y també si·s diu res de la de Nova Espanya, si·s aplegada ajuntar-se a l’altra perquè sempre que V.m. ne sàpia ne folgaré de saber.

Jo soplique a V.m. que abans que Jeroni Grau se’n vinga de aí de Sevilla, que·s done asiento en lo deute de Franco Martinello entrò a qualsevol cosa, sols ne traga la mitat en roba, sols no m’aja més recordar en dit deute y puix jo sé que està en la mà de V.m fer-me esta, se o fasa, que Miquel Noguera n’à fet cobrar a d’al Conget més suma que la que a mi se me deu del dit Martinello, que mersé o farà. Fransés Crespo.