Читать книгу Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601) - Francés Crespo - Страница 37

||^16r JHS. M.ª En València a 20 de juliol 1591.

Cevilla per a Jeroni Grau.

[1] Per resposta a sa carta de 6 del present li diré, com reste avisat, [ha] aseptat ma lletra dels 510 ducats i que la pagaria a Noguera, qu·està bé a lo que diu, que per encaminar les lletres a mi a dretura, s’auran perdut. A d’axiò responch que jo prou conegut só en Valènsia i en lo que diu que de hui en avant escriurà baix plech de Dalfino, a d’axiò responch que lo millor escriure és venirse’n com abaix d’esta li diré.

[2] En lo que·m diu que no s’atreveix a scriure los preus que ay pasen los setins y que té venudes dotse peses de setí negres mies per quatorse reals alna, jo crech que vós os deveu pensar que·m jo·m vull abatre, que la roba que hui ha, fa hun any que la podien aver venuda a quinse reals i tres quartillos de comptans y no la volgueren donar perquè jo no·n trahia lo cabal i ara anava donar a catorse reals.

[3] Jo crech que vós os voleu fer rich a mes costes, perquè no·s posible que vos tingau tan poch, y ay que doneu la mia roba per quatorse reals. E n’aprés tan gran henuix, que escriure encara no puch de tant poch discurs teniu en lo negosiar, i a mi no·m cal traure testimonis de mestre Martín Navarro ni de ningú, sinó que los òmens de bon, jo hi vist que no poden fer son enpleo, dexiar-o acomanat a una persona de confiansa y venir-se’n dexiant-li orde a d’aquexia persona que venés fiat al millor preu que porà y d’exia manera los compradors, vist que tothom se’n és tornat, faran la rahó.

[4] Sobre dit negosi vos dich que vista esta ma lletra, y no haguesen venut les deu peses que dieu nos restaven de mon comte, les lliurareu al senyor Dalfino menor, rebent-ne de su mersé cautela de les alnes de València que tiren cada pesa y donar-li heu orde de que les vena fiades a molt bona dita per deset reals, franchs en Carmona, per a què om puga recuperar lo dany tan gran que tinch ab les dotse peses que m’aveu venut, y també vos dich altro, que sempre aveu despedit nostra roba molt ben venuda, que y sé molt bé que aveu venut lo carmesí per 21 reals en Sevilla i sé jo molt bé y de les mies colors may m’au avisat per quins preus les aveu venudes, que bé fóra jo saber-o, que plaguera Déu que lo dia que vos envihí, me trencara un dit, perquè per fer-vos guanyar la responsió, me aveu fet de mal més de mil i cinch-sens ducats per moltes maneres i d’ajò no us done culpa a vós, sinó a mi mateix, per aver donat crèdit a persones que no tenen cuidado ni onra de allò que·ls s’an encomanat, que a lo que veix jo crech que ay estau enamorat, perquè ab consentimens vos deteniu i si quiera jo·mpenye y nostra casa que a fe que és que hi vingau.