Читать книгу Jesús i les dones - Isabel de Villena - Страница 20

COM EL MATEIX ÀNGEL REVELÀ A LA GLORIOSA ANNA LA PRIVILEGIADA CONCEPCIÓ DE LA SEVA EXCEL·LENT FILLA, A LA QUAL POSARIA PER NOM MARIA

L’àngel sobtosament fou a la posada d’Anna, la qual trobà en oració amb molt de dolor i de plor, i li digué: «Dominus misi me ad te, quem dilexisti mente et puro corde», volent dir: «Anna, tingueu goig infinit i deixeu de plorar, car el Senyor que vós ameu de pensament i de cor m’envia a vós, dient: “Tristitia vestra convertetur in gaudium, et gaudium vestrum nemo tollet a vobis”, car la vostra tristor serà convertida en singular goig, i el vostre goig ningú no us el prendrà; perquè tingueu per segur, senyora Anna, que de vós ha dit Salomó: “Invenit gratiam coram oculis Domini”, car vós heu trobat gràcia en presència de Déu nostre Senyor, i la vostra oració ha estat per sa majestat escoltada, i decideix donar-vos molt més que no heu demanat, car vós sols demanàveu fill o filla semblant als altres pecadors, i Déu nostre Senyor vol que concebeu una filla tan singular que pecat original, ni venial ni mortal en ella mai no s’hi trobarà. Pura de tota culpa la concebreu, i pura la criareu, i en puresa i netedat restarà tota la seva vida, car d’aquesta Senyora ha dit Déu nostre Senyor, per boca de Salomó: “Pulchra es, amica mea, et macula non est in te.”

»Vós, senyora Anna, desitgeu augmentar el vostre poble; doncs, aquesta excel·lent filla vostra serà qui portarà la llum divina per salvar tot el món en general, i ningú no perirà excepte per la seva pròpia culpa. Vós heu promès d’oferir al temple, al servei de Déu, la criatura que paríssiu; ara tingueu per cert, senyora, que la vostra filla és el vertader temple on l’eternal Déu i Senyor serà vist i adorat, i d’ella es cantarà: “Templum Dei sanctum est”, car aquest temple serà sant, de singular santedat.

»Vós, gloriosa Anna, no demanàveu filla bella corporalment, car sabíeu que la bellesa és a vegades gran perill per a les dones; però Déu nostre Senyor us la donarà tan bella que ni Eva, ni Raquel, ni Ester, ni cap altra, ni present ni esdevenidora, no s’hi podrà comparar, car d’aquesta sola se n’ha dit: “Ista est speciosa inter filias Iherusalem”, car aquesta és la més bella entre totes les creades, i aquesta bellesa anirà acompanyada de tanta puresa que donarà vertadera netedat de cor i de pensa als qui mirin la seva faç.

»Mana Déu nostre Senyor que li poseu per nom Maria, que vol dir ‘il·luminada’, car la seva llum il·luminarà tot el món. Aquesta serà l’estrella molt clara que guiarà tots els navegants per la mar tempestuosa d’aquest món i els portarà a port segur. I aquest nom de Maria posseeix tanta virtut quia caelum laetatur, angeli gaudent, mundus exultat, daemones fugiunt, infernus contremiscit, car, cada vegada que amb devoció serà pronunciat, tot el cel s’alegrarà, els àngels tindran gran goig i alegria, el món farà gran festa, els dimonis fugiran per gran terror i l’infern tremolarà per temor de sa senyoria.»

Quan Anna sentí que el seu desig es compliria tan àmpliament, i amb tanta glòria i exaltació de la seva casa, i que ella havia d’ésser mare d’una tan excel·lent filla, el seu dolor es convertí en sobtós i singular goig. I, alegrant-se de gran alegria, regraciant a Déu nostre Senyor per les seves misericòrdies immenses, digué: «Sterilis eram, et genui exultationem et laetitiam Israel», volent dir: «Oh, Senyor omnipotent! Gràcies infinites a la vostra clemència, car jo era estèril, i plau a vostra majestat que jo concebi i pareixi la qui ha d’ésser goig i alegria de tot Israel.»

I l’àngel, acomiadant-se d’ella, li digué: «Senyora Anna, cuiteu a la porta daurada, car el vostre estimat marit és molt a prop.» I ella, partint molt prest de casa seva amb desig inenarrable de veure el seu marit, anà a la porta daurada i allí esperà el marit, que ja era a la vista. Quan Joaquim arribà, Anna el saludà amb reverència i s’abraçaren amb molt d’amor; i, prenent-la el marit pel braç, tornaren a la seva posada donant-se l’un a l’altra notícia de la visió angèlica amb gran fervor i devoció, i en endavant continuaren molt alegres i consolats la seva virtuosa vida.

Al cap d’un temps Anna, sentint-se prenyada, féu gran goig i festa, i així passà els nou mesos d’embaràs, amb desig insaciable de veure aquella santa filla que al ventre portava.

Aquesta festa gloriosa de la Concepció ha d’ésser festivada amb gran devoció pel cristians, car fou el començament de la nostra salvació. Quia non est verus amator virginis Mariae qui respuit colere diem eius conceptionis, car, certament, no és veritable amador de la Verge Maria, senyora i reina nostra, qui no fa molta estima i no cura de santificar el dia de la seva sagrada Concepció, car sa senyoria ha mostrat per diversos miracles plaure-li molt el servei que se li fa en tal jornada.