Читать книгу Jesús i les dones - Isabel de Villena - Страница 21

DE LA NAIXENÇA DE LA SACRATÍSSIMA VERGE MARIA, I DE LES VIRTUTS QUE NOSTRE SENYOR TRAMETÉ AL SEU SERVEI

Complerts els nou mesos, la gloriosa Anna parí aquella excel·lent filla de la qual era dit: «Orietur stella ex Iacob», car s’ha mostrat al món aquella estrella més clara que el sol, descendent de la casa de Jacob, que alegra tota criatura.

Quan l’hagueren faixadeta, la donaren als braços de la seva mare, la qual, veient aquella cara tan desitjada, s’alegrà de goig inenarrable; i, besant-la amb gran delit, digué: «O filia mea, super solem et lunam pulcherrima, gratias ago Deo meo quia te video», volent dir: «Oh filla meva, més bella sense comparació que el sol i la lluna! Gràcies infinites dono al meu Déu i Senyor, perquè he merescut de veure-us i de tenir-vos als braços!»

Sabuda la nova del gloriós part, vicini et cognati eius congratulabantur ei, quia magnificavit Dominus misericordiam suam cum illa, alegraren-se molt amb ella els veïns i parents, car coneixien que Déu nostre Senyor havia exalçat i magnificat la seva misericòrdia i la seva gràcia en ella i li havia mostrat singular amor donant-li una tan excel·lent filla; de la qual tothom qui la visitava li deia: «Erit tibi gaudium et exultatio, et in nativitate eius multi gaudebunt», volent dir: «Oh, senyora Anna! Rebeu l’enhorabona per aquesta santa filla, de la qual tindreu singular goig i alegria; molts s’alegraran del seu naixement, i faran singular festa cada any en semblant jornada! Car estigueu segura que non est ei similis nata in mundo, car mai no ha nascut ni naixerà semblant a ella en tot l’universal món.»

Mentre santa Anna gaudia de tanta felicitat i consolació, hi arribaren cinc donzelles trameses per nostre Senyor perquè acompanyessin i servissin la Senyora que acabava de néixer ensems amb les altres que ja estaven al servei de sa senyoria. I, feta gran reverència, s’acostaren a besar la mà de sa altesa.

I digué la primera, anomenada Benignitat: «O pul-chra ad intuendum, amabilis ad contemplandum, delectabilis ad amandum», volent dir: «Oh, Senyora! Que en sou de bella i graciosa als ulls dels qui us miren! Oh, que en sou d’amorosa als qui us contemplen, i, sobretot, delitable als qui us amen! Jo, Senyora, seré amb vostra senyoria, endolcint el vostre ànim reial, fent-vos graciosa i afable a tota criatura, que tal manament tinc de Déu nostre Senyor, que m’ha tramès al servei de vostra mercè.»

Després parlà la segona, anomenada Pobresa, i digué: «Tu es gloria mea, tu es vita mea, tu lumen oculorum meorum, et tu baculum senectutis meae», volent dir: «Oh, Senyora excel·lent! La majestat de Déu nostre Senyor m’ha tramès a vós, i jo que hi vinc de molt bona voluntat, car fins avui mai no he trobat ningú que de bon cor ni voluntàriament m’hagi acollit, sinó vostra senyoria; i per això puc ben dir que vós sou la meva glòria, la llum dels meus ulls i el bastó de la meva vellesa, car en l’esdevenidor, quan el món es refredarà, serà gràcies tan sols al vostre exemple que seré sostinguda i amada. I per això, Senyora meva, us dono fe de no allunyar-me mai de vostra mercè en tota la vostra vida.»

La tercera donzella, Prudència, digué: «Conserva me, domina, quoniam speravi in te», volent dir: «Oh, Senyora meva! Del moment que a nostre Senyor ha plagut que jo estigui al vostre servei, suplico a vostra senyoria que em vulgui conservar en l’amor i la voluntat de les gents, car són pocs els qui em coneixen; ara tinc l’esperança que, per mitjà de vostra senyoria, jo seré estimada, honrada i amada.»

Venint la quarta donzella, Paciència, besà la mà a la Senyora, i digué: «O Domina, conforta me: non avertas sacrum aspectum tuum a me», volent dir: «Oh, Senyora meva! Quant he desitjat venir en tan bona posada! Vós, Senyora, sereu el meu confort i la meva ajuda. Suplico a vostra senyoria que no aparteu de mi la vostra sagrada i graciosa presència, car el meu ofici s’ha d’exercir entre els afligits i tribulats, i la meva força defalliria si vostra mercè no m’ajudava, car vós, Senyora, sereu la regla i l’exemple dels pacients, i ningú, bo i seguint-vos, no s’apartarà de mi en les seves tribulacions.»

Acostant-se a la Senyora la cinquena donzella, Fermesa, besant la mà a sa senyoria, digué: «Ego in altissimis habito et thronus meus in columna nubis», volent dir: «Jo, Senyora, fins avui no havia davallat a la terra, sinó que habito a les altures del cel i la meva cadira s’aposenta sobre els núvols, car a la terra no hi ha res de ferm, tot és sotmès a gran mutabilitat, i ningú no pot estar segur del seu proïsme. Vós, Senyora meva, portareu nova pràctica a la terra, per a exemple dels qui seguir-vos voldran; car sereu ferma i constant en totes les virtuts, perseverant-hi i augmentant contínuament fins a la fi.»

I aquestes cinc virtuts foren molt ben acollides per la Senyora.

Santa Anna sentia contínues consolacions en la seva ànima tocant i tractant aquella excel·lent filla, i hauria volgut no deixar mai de tenir-la als braços. Quan mamava, la mirava sempre a la cara amb dolçor inenarrable; quan la posava a dormir al llit, s’estava amb una espelma a la mà, mirant i contemplant aquella dolçor de cara, que li era tan plaent de veure.

Complerts els vuitanta dies, la gloriosa Anna anà al temple, portant la seva estimada filla als braços, per donar gràcies a Déu nostre Senyor, que la hi havia donada, i per oferir els sacrificis que la llei manava. I quan arribà al temple, el gran sacerdot la veié i sortí a rebre-la amb gran goig, perquè coneixia el seu gran desig de tenir fills, car moltes vegades n’havia parlat amb ell, contant-li amb moltes llàgrimes la seva angoixa i demanant-li de gràcia que en pregués a Déu.

I el sacerdot, acostant-se a ella, li digué: «Oh, Anna! Donem gràcies infinites a Déu nostre Senyor, que així ha volgut consolar-vos i complir el vostre bon desig! Ara us dic que multum valet deprecatio iusti assidua, car en vós tinc experiència certa que val molt l’oració contínua de la persona justa. Vós en l’angoixa vostra heu deixat de banda tots els altres remeis i heu recorregut tan sols a aquell qui podia ajudar-vos, és a dir Déu nostre Senyor, suplicant-li amb fervent i contínua oració que donés remei al vostre dolor, i sa majestat tan bé us ha escoltat, i ha consolat i acontentat la vostra voluntat, que us ha donat una filla tan excel·lent quae valet ad vos multo magis quam decem filii, car aquesta filla us val, sense comparació, molt més que deu fills. Gran exemple deixareu en aquest món als qui pateixen tribulació perquè cerquin tot el seu refugi en l’oració, si volen tenir aviat consolació plena.»

Anna, molt alegre de les paraules del sacerdot, dins del seu cor contínuament donava gràcies a Déu nostre Senyor de la seva misericòrdia. I així, tot enraonant, anaren davant de l’altar, i Anna hi féu la seva ofrena amb molta devoció. Acabat el sacrifici segons era manat per la llei, la gloriosa Anna prengué comiat del sacerdot, tornà a casa seva i posà la seva dolça filleta al bressol perquè reposés i dormís un poquet, i ella s’estava davant seu, agenollada, besant-li els peuets i les manetes amb un goig inenarrable. I la humilíssima Senyora, no podent suportar que la seva mare li fes tals serveis, tot i que encara no parlava, mostrava en la seva carona que no li plaïen aquestes coses. I la virtuosa mare, que no pensava en res més sinó a complaure aquella excel·lent filla, coneixent la seva voluntat, posà fi al seu propi plaer per acontentar-la a ella, i en endavant no li besava peus ni mans, sinó sols la boqueta, el frontet i les galtetes, amb grandíssim amor i reverència, car sabia qui era; car l’estimava molt més per les seves moltíssimes virtuts que no perquè fos la seva filla.