Читать книгу Jesús i les dones - Isabel de Villena - Страница 7

Segons Agustí Sales, cronista del segle xviii, sor Isabel també seria l’autora d’un Speculum animae, que les clarisses valencianes veneraven i empraven per a les seves meditacions. Hauf (1995, 24-25), però, ha identificat l’exemplar descrit per Sales amb un manuscrit conservat a la Bibliothèque Nationale de París i, després d’estudiar-lo i editar-lo, ha conclòs que l’obra és de la primeria del segle xvi i, per tant, posterior a la mort de sor Isabel. En canvi, Villena sí que podria ser l’autora d’un Tractat de la Passió conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid. Hauf (1995, 26-33), després d’examinar-lo i comparar-lo amb la Vita Christi, proposa la hipòtesi que sor Isabel hauria escrit el Tractat abans de ser abadessa (per la lletra sembla anterior a 1460), i al llarg de l’etapa abacial l’hauria anat adaptant i ampliant a tota la vida de Jesucrist; el resultat d’aquesta ampliació seria la Vita Christi. Ras i curt: l’única obra amb l’autoria indubtable de sor Isabel és la Vita Christi, de la qual avui oferim una antologia adaptada al català actual.

Presumiblement la Vida de Jesucrist de Francesc Eiximenis (Girona, c. 1330 - Perpinyà, 1409), que havia viscut a València del 1383 fins al 1408, era ben coneguda per sor Isabel. Sabem que ella va tenir accés a les obres d’Eiximenis perquè en el llegat bibliotecari de la reina Maria —que va anar a parar al convent de la Trinitat a través del llegat de Violant de Montpalau, una dama de la reina que va professar al monestir— hi havia obres seves, i concretament la Vida de Jesucrist consta en l’inventari de la biblioteca que el canonge, paborde i vicari general de València Jaume Eixarch va llegar al monestir. D’altra banda, com a lectores corrents que som no podem oblidar que el primer col·legi “catalanista” que es va implantar a Barcelona després de la desfeta republicana de 1939, per obra i gràcia de la donassa Carme Serrallonga, va portar i porta el nom d’Isabel de Villena. En aquell centre educatiu, que encara perdura, entre moltes altres irregularitats, segons les autoritats franquistes, s’hi comptava la coeducació, moneda comuna del republicanisme i del catalanisme derrotat. A causa de la protesta de les autoritats franquistes, Serrallonga i el seu equip es van haver d’inventar un altre col·legi tan sols per a nois i, com és natural, li van posar el nom de Francesc Eiximenis! Queda tot dit, creiem.

En qualsevol cas, sempre s’ha acceptat que sor Isabel va redactar la Vita Christi com a ensenyament per a les monges clarisses que presidia com a abadessa. Fidel a l’època i a la seva condició de persona culta, com les eventuals lectores d’aquest volum comprovaran, el seu text és farcit de llatí. Podríem dir, però, que com era habitual el seu és un llatí d’aeroport! I no sols això, per a mal exemple de traductores actuals, sor Isabel aprofitava les llatinades per dir-hi la seva, fins al punt que uns pocs mots llatins es converteixen en llargues frases, sota l’excusa del mantra «volent dir»… Com és ben sabut, en la interpretació al·legòrica «cada cosa en vol dir en realitat una altra de més pregona, plena de contingut doctrinal», en paraules de Hauf (1995, 40). Aquesta característica dóna una idea, creiem, de la vivacitat narrativa de sor Isabel.