Читать книгу Jesús i les dones - Isabel de Villena - Страница 8

Joan Fuster, obrint camí, va subratllar el caràcter femení de l’obra de sor Isabel. La publicació el 1987 de Protagonistes femenines a la “Vita Christi”, de Rosanna Cantavella i Lluïsa Parra, ja va obrir definitivament el pas no sols a la consideració “femenina” de l’obra de sor Isabel, sinó també feminista. I no sols això. Aquesta publicació diríem que va mostrar a la lectora corrent la singularitat literària de l’abadessa del monestir de la Trinitat. Com es pot veure a la bibliografia que adjuntem, la casa editora era, precisament, la primera editorial feminista catalana: laSal Edicions de les Dones, empresa avui i de fa temps desapareguda. Per tant, no és rar que se’n seguissin visions i revisions feministes, com també es pot comprovar a la nostra bibliografia. Diríem, però, que la trobada plena de sor Isabel amb els lectors corrents va ser l’edició parcial de Hauf de 1995. També en aquest cas, la col·lecció en la qual s’incloïa era i és paradigmàtica: Les Millors Obres de la Literatura Catalana. És clar que és el volum 115 de la col·lecció! Conclusió provisional: les dones dins de les literatures patriarcals, com és la catalana, tarden a fer la seva aparició, àdhuc les clàssiques.

Pel que fa al feminisme, si partim de la nostra base, que és considerar que qualsevol dona és feminista, sempre que no s’entesti a no ser-ho; i si recordem que parlem de feminisme fa relativament poc (des del segle dinou i, encara, amb noms distints: de sufragisme a women’s lib), acordarem que la Vita Christi és una obra femenina i feminista, com l’Espill roigià és misògina i el Tirant masclista. En qualsevol cas, totes elles són grans obres que palesen un veritable Segle d’Or de la literatura catalana (no ens oblidem d’Ausiàs March, per cert) focalitzat a València, a una part de la Corona d’Aragó o, si volem (i volem), als Països Catalans. Obres distintes, naturalment: poesia (Espill), novel·la (Tirant) i Ars amandi cristològica (Vita Christi). Tampoc no hi fa res que el 1990 celebréssim amb certa pompa un aniversari del Tirant i, pràcticament, s’oblidés la Vita Christi de sor Isabel. Ras i curt: sor Isabel, que sapiguem, no ha tingut la sort que va tenir aquella anacoreta, Juliana de Norwich (c. 1342 - c. 1416), autora del Llibre de les revelacions de l’amor diví que tant va encisar T. S. Eliot, encís que l’autor angloamericà va transmetre i va desvetllar l’atenció internacional sobre l’autora. Cal dir, però, que altres autors catalans —o dels Països Catalans— han tingut més sort, com és el cas de Llull i The Occult Philosophy in the Elizabethan Age, de Frances A. Yates (1979), on l’autora, per explicar Shakespeare, parteix de Llull. Un llibre, per cert, que mereixeria ser traduït a la llengua catalana.