Читать книгу Feixistes, rojos i capellans - Josep Picó - Страница 8

El dia 29 de març de 1939 entraven a la ciutat de València les primeres tropes del General Franco. Al matí havien començat a arribar a la ciutat camions amb milicians del front. Les negociacions del Govern Casado no aconseguien imposar als «nacionals» les garanties necessàries perquè les tropes de la República poguessen reintegrar-se, dissoldre’s o exiliar-se. El General victoriós no volia una pau negociada, ni tan sols en condicions lleonines, sinó una victòria arrasadora. El 26 de març rellançava una ofensiva des del front d’Extremadura i el 28 entraven les tropes a Madrid. Més que no una ofensiva fou una cacera. No hi havia res a fer. El comandament republicà ordenava contradictòriament resistir i retirar-se, incapaç d’allò primer, però també de poder oferir cap seguretat en el replegament. Se sabia que qui s’havia negat a tot pacte no anava a perdonar, es pressentia l’atropellament i la venjança, el pitjor saldo que pot traure’s d’una guerra civil. La guerra s’acabava, però s’obria l’ajustament de comptes. Ningú no se sentia segur. Hom abandonava els fronts tractant de fer-se estalvi. Fugir. Amagar-se. Desaparèixer. La humiliació de la derrota. Farevell to the arms.