Читать книгу QualityLand - Marc-Uwe Kling - Страница 11

En Martyn porta un cartellet amb el seu nom. Al cartell hi diu: «Martyn Conseller-President-de-la-Fundació-Assessor-del-Departament-de-Presidència-Director». Normalment només fa servir l’últim cognom, però en les visites guiades no vol renunciar a la llargària quasi aristocràtica del seu nom complet. Està orgullós dels èxits del seu pare. Un sentiment que per desgràcia no és correspost. En realitat, en Martyn, ja des de molt petit s’havia sentit dir tan sovint pel seu pare que era ruc, que durant anys s’ho havia cregut sense qüestionar-ho. Tot just als dinou anys li va venir la brillant idea que no tot el que el seu pare li explicava havia de ser necessàriament veritat. Des d’aquell moment es considera molt llest. Malauradament i per a desgràcia seva, però, no és pas una llumenera, i entre els molts retrets justificats que es poden fer al seu pare no hi ha el d’haver mentit al seu fill pel que fa a les seves facultats cognitives. En Martyn ha tret el màxim profit de les seves limitades possibilitats: s’ha fet polític. Una elecció força habitual. En un cert sentit avui dia el parlament és el que abans era el monestir: el lloc on les classes altes es poden desfer dels seus fills inútils. En realitat en Martyn ha aconseguit arribar fins al parlament de qualitat, tot i que només en un dels seients més reculats. Des de fa vuit anys s’ocupa sobretot de fer visites guiades a l’edifici del parlament per a escolars seleccionats, els anomenats QualiTeenies. En Martyn només es fa càrrec de grups exclusivament femenins, i avui li ha tocat la loteria: les noies venen d’una acadèmia d’hostesses.

—Com de ben segur ja sabeu —diu ara mateix a les dotze estudiants de setze anys—, a QualityLand hi ha dos grans partits: l’Aliança per la Qualitat i naturalment el Partit del Progrés. Abans els partits es deien d’una altra manera, però tots es van canviar el nom per concordar amb la nova Country Identity, orientada al progrés.

—I d’aquesta manera tan i tan pràctica —diu una de les noies— es van desempallegar d’uns quants adjectius molestos, com social, cristià, verd o democràtic.

Ja tornem a tenir la setciències de torn, pensa en Martyn. Fantàstic.

Adreça la mirada cap a l’escolar que ha deixat anar el comentari i a les lentilles de realitat augmentada li apareix el nom de la noia: Tatjana Professora-d’Història. Sempre igual, aquests fills de professors d’història. Va ser molt intel·ligent per part del govern suprimir ja fa quinze anys l’ensenyament de la història i substituir-lo per l’ensenyament del futur. A les classes de futur s’ensenya als alumnes, de manera atractiva i visualment impactant, que en el futur tot anirà bé, perquè —d’acord amb la tesi bàsica— tots els problemes es podran resoldre senzillament amb la tècnica.

Al darrere de tot, dues de les noies xiuxiuegen sobre les seves puntuacions. N’hi ha una que a en Martyn li agrada molt. Sent com murmura:

—Al Body Mass Index em donen cent punts cada cop. Però el tarat del profe m’ha dit que no em tornarà a donar tots els punts en Sex Appeal només perquè no li agrada que xerri tota l’estona, el malparit!

Focalitzant la mirada i amb un llarg parpelleig, en Martyn marca la noia per a més tard. A l’orella dreta sent un PLING de confirmació. Inconscientment es passa la mà pels cabells bonics i abundants, protegits amb enginyeria genètica contra la caiguda, s’escura la gola i continua:

—I després hi ha, naturalment, el partit de l’oposició, els fundadors del qual no devien tenir cap esperança de formar part algun dia del govern, tenint en compte que el partit es diu Partit de l’Oposició.

—Una via d’escapatòria parlamentària pels insatisfets. —La Tatjana Professora-d’Història repeteix les paraules que ha sentit dir sovint a la seva mare quan ha begut. Al seu cap en Martyn ja li atribueix una valoració de zero estrelles.

—Com que la nostra honorable presidenta es troba al llit de mort —diu—, aviat hi tornarà a haver eleccions. Segons han calculat els metges, ens deixarà exactament d’aquí a seixanta-quatre dies. Per aquest motiu, per tal de facilitar una transició sense fissures, votarem exactament d’aquí a seixanta-quatre dies. I bé, en principi els grans partits volen el mateix, és a dir el millor, i per això parteixo de la base que els dos grans partits aviat anunciaran que tenen previst formar una gran coalició després de les eleccions. Perdó. Naturalment QualityLand no serà governat per una gran coalició, sinó per la màxima coalició! Preguntes?

—Per què creu —pregunta la setciències— que la participació a les eleccions cada cop és més baixa?

—Jo crec —diu en Martyn— que el govern actual ha abordat amb èxit aquest problema quan hem decidit deixar de publicar el percentatge de participació. I el següent pas lògic, per cert, que és mantenir també en secret el resultat de les eleccions, és un tema que es discuteix amb molta intensitat a porta tancada.

Les noies riuen per quedar bé, encara que en Martyn no feia pas broma.

—Individus transparents en un sistema opac —diu la Tatjana. En Martyn la ignora.

—Ei, tio, per què és del Partit del Progrés, vostè? —pregunta la guapa que en Martyn ha marcat.

—Doncs... —diu en Martyn, mentre es planteja aquesta pregunta per primera vegada—, crec que..., daixò..., perquè és el més gran dels dos grans partits.

A en Martyn li agrada més governar que estar a l’oposició, tot i que de fet no fa ni una cosa ni l’altra. S’està assegut en una de les últimes bancades, aplaudeix quan els líders del seu partit parlen i protesta quan parla un del Partit de l’Oposició. Totes dues coses les fa somrient amb satisfacció, sense escoltar mai el que diuen.

Condueix les noies a l’espai per a visitants de la sala de sessions. Des d’allà assenyala l’home que en aquell moment està dret a la tribuna d’oradors.

—Aquest paio és del Partit de l’Oposició.

—Des de fa anys —proclama l’orador— QualityLand està en guerra contra els terroristes d’aquell imperi que els nostres mitjans ja només anomenen QuantityLand. QuantityLand 7, per ser exactes. Tenint en compte això, no és en certa manera contraproduent que les nostres empreses d’armament puguin continuar exportant armes a l’enemic? Cal de debò que els nostres soldats siguin massacrats per les nostres pròpies armes?

A la sala se senten veus discrepants. En Martyn també protesta i amb un gest anima les noies a imitar-lo.

—Senyor Cantautor —intervé el president del parlament—, he de demanar-li un cop més que s’atingui a la nova identitat nacional. La paraula guerra no és políticament correcta. Se’n diu intervenció de seguretat per la protecció de les rutes comercials i la introducció de matèries primeres. Ja tampoc diem soldats, sinó guardians de la qualitat.

—Digui’n com vulgui —diu el polític de l’oposició tot retirant-se—. Continua sent el mateix.

La sessió és interrompuda per l’aparició d’un holograma amb el missatge següent:

—QualityPartner els ofereix aquest debat parlamentari. QualityPartner: Amor al primer clic.

Un nou orador puja a la tribuna. És un home alt, bastant corpulent, blanc, de seixanta-set anys, amb la cara arrugada.

—Teniu sort —diu en Martyn—. Avui parla el nou ministre de defensa en persona! En Conrad Cuiner. Segur que l’heu reconegut.

El ministre de defensa té en efecte uns índexs de popularitat envejables per a un polític. Abans de la seva feina al gabinet era un cuiner famós de la tele. A més posseeix tot un imperi d’empreses alimentàries. El seu retrat ocupa un lloc destacat en embolcalls de barretes de xocolata, paquets de flocs de cereals i pots de salsitxes. Tots els nens el coneixen.

—Senyor Cantautor —comença el ministre amb to mordaç—, deixi’m que fiqui cullerada en el tema.

—Sabíeu que el pare d’en Conrad Cuiner també era un cuiner d’èxit? —revela en Martyn com a curiositat.

—Au va... —murmura la Tatjana.

—Vostè sempre troba pèls a la sopa! —exclama el ministre en aquell moment.

—Almenys lingüísticament el paio encara no s’ha desempallegat de la seva antiga feina —diu la guapa.

En Martyn somriu.

—Segons les enquestes —diu—, el senyor Cuiner té moltes possibilitats de convertir-se en el pròxim president. Per desgràcia és de l’Aliança per la Qualitat, però no passa res, perquè segur que aspira a formar una màxima coalició.

—Senyores i senyors, no vull donar-los gat per llebre —diu en Cuiner—. En la indústria de l’armament ens juguem també milers de llocs de treball. M’agradaria preguntar al senyor Cantautor si pensa donar feina a tota la gent que caldria despatxar si s’apliquessin les seves propostes. Vol ser responsable que tota una generació d’homes joves s’hagi de dir Aturat de cognom?

Murmuris d’aprovació a la sala.

—La setmana passada encara opinava ben diferent —exclama en Cantautor des de l’escó.

—Fals —proclama en Conrad Cuiner—, mentida! A la campanya electoral vaig prometre que limitaria les exportacions d’armes, però si poso els límits més amunt o més avall és cosa meva! No estem en condicions de fer covar l’arròs als terroristes de QuantityLand 7. Si QualityLand no els subministra res, encarregaran les armes en una altra banda! O sigui que seria una estupidesa deixar de tenir la paella pel mànec.

—Escolteu, escolteu! —crida en Martyn.

—Per acabar —diu el ministre—. Pot molt ben ser que excepcionalment els nostres guardians de la qualitat rebin l’impacte de les nostres armes de qualitat (no tot és pa i nous), però això és molt millor que no pas rebre l’impacte d’una arma de qualitat inferior. Perquè les nostres armes de qualitat garanteixen una mort de qualitat al màxim de neta, ràpida i digna possible! Sempre dic que si hem d’anar a sopar amb sant Pere, almenys que sigui... —per un moment sembla que es quedi encallat—, almenys que sigui un sopar de qualitat! —S’escura la gola—. A part d’això continuo compromès, i amb mi l’Aliança per la Qualitat en bloc, amb la màxima coalició, i tenim previst mantenir-la també després de les eleccions, naturalment sota el meu lideratge.

Quan abandona la tribuna, el públic aplaudeix.

—I ara —diu en Martyn— sentireu el cap del Partit del Progrés, en Tony Secretari-General. Com ja deveu saber, és el nostre candidat a la presidència.

—I les enquestes li donen uns resultats catastròfics —diu la setciències.

—Això és irrellevant —diu en Martyn—, perquè el Partit del Progrés també es comprometrà de seguida amb la màxima coalició. Malgrat tot l’enrenou superficial, el món de la política en el fons és molt previsible.

—Senyores i senyors —diu l’home baixet i robust que s’ha situat darrere el púlpit—, avui vull anunciar-los que, pel que fa a la continuïtat de la màxima coalició... —en aquest punt fa una pausa teatral; quina manera de fer-se l’interessant, pensa en Martyn girant els ulls en blanc— ...el Partit del Progrés ja no s’hi presta —acaba la frase en Tony Secretari-General.

Per la sala s’escampa un rebombori de desconcert.

—Som del parer, si em permeten aquesta petita metàfora, que «un excés de Cuiner fa malbé l’escudella». —Rialles a les files del Partit del Progrés. En Martyn també somriu, quan veu riure els seus companys de partit—. Igualment els vull comunicar que per la meva part renuncio a presentar-me com a candidat! —L’agitació s’estén per la sala de plens. La sorpresa és perfecta—. Vull aprofitar l’avinentesa per presentar-los el nou candidat del Partit del Progrés —diu en Tony, que mira cap a la sala i fa un senyal amb el cap a un home ben plantat d’edat indefinida—. John, et faria res acostar-te?

L’home de cabells castanys, d’aspecte atlètic, s’aixeca i fa el que li demanen.

En Martyn sent com la noia que ha marcat xiuxiueja:

—Està per parar un tren!

—Aquest és el nostre candidat —diu en Tony—. L’anomenem John, John of Us!

A la sala es fa un silenci sepulcral.

En John of Us és un androide.