Читать книгу QualityLand - Marc-Uwe Kling - Страница 21

Fins i tot el país més poderós del món té els seus problemes. Entre aquests hi ha un moviment terrorista anomenat popularment «els Assaltamàquines».

El grup es defineix a si mateix com a Front de Resistència contra el Domini de les Màquines (FdRceDdlM). Els membres d’aquesta banda terrorista, present sobretot en zones estructuralment febles, responsabilitzen les màquines de la pèrdua dels seus llocs de treball. Per això irrompen de tant en tant en fàbriques automatitzades per destrossar-ne tots els robots.

Els assaltamàquines tenen una llarga tradició al darrere. Ja durant la Revolució Industrial, en alguns països d’Europa hi va haver protestes contra la mecanització creixent, en el curs de les quals treballadors exaltats van destruir màquines i fàbriques. Les autoritats van actuar amb tota la força contra els rebels, també coneguts com a «luddites» pel nom del seu llegendari capitost, Ned Ludd. Així, per exemple, l’any 1812 a Anglaterra la destrucció de telers es va castigar amb la pena de mort. Els qui llavors van ser executats són considerats màrtirs pels assaltamàquines actuals.

Malauradament, cal advertir que, en general, allà on els assaltamàquines fan de les seves, els estrangers tampoc hi són ben vistos. Però, si estàs interessat a participar en un assalt contra màquines com a esdeveniment turístic, actualment hi ha diversos proveïdors que permeten assistir a una acció de resistència d’aquesta mena a preus raonables.

Els qui ho han experimentat juren que hi ha poques coses tan satisfactòries com entrar per la força en unes oficines de grans dimensions i abraonar-se amb un bat de beisbol contra la impressora multifuncions o anar saltant amb els peus junts, com en Super Mario, damunt dels robots-aspiradora que van d’una banda a l’altra en estat de pànic.