Читать книгу QualityLand - Marc-Uwe Kling - Страница 15

La Sandra finalment ha estat ascendida i immediatament ha pujat dos nivells. Des de fa quatre anys treballa per a PublicitatSenseFronteres (PSF) com a encarregada de product placement a les notícies d’actualitat. Una feina pesada. Algoritmes de cerca subministren entre el garbuix de notícies la que despertarà més interès. Que les notícies siguin certes o falses no importa a ningú. En tot cas, a PSF no. Llavors altres algoritmes contacten amb les empreses adequades o amb els seus respectius algoritmes i col·loquen subtilment els productes a les notícies. Abans que la informació d’actualitat aparegui online, es passa a una persona perquè la controli. Una persona com ara la Sandra, que s’empesca un titular que desvetlli la curiositat, encara que no necessàriament hagi de tenir res a veure amb el contingut de la notícia. La qüestió és que la gent hi cliqui i es miri la publicitat.

—Les capçaleres poden ser tan banals i estúpides com vulgui —deia sempre l’antic cap de departament de la Sandra—. Les estupideses atreuen els clics.

Com a exemple posava el titular amb més èxit de la seva carrera: «Aquestes deu megaestrelles se n’han anat al llit amb nens...». Tan bon punt es clicava a sobre, el títol sencer deia: «Aquestes deu megaestrelles se n’han anat al llit amb nens quan els nens ja eren adults».

L’última notícia que havia rebut la Sandra abans que l’ascendissin deia:

Una cambrera de 23 anys del nivell 17 ha estat assetjada sexualment i robada al carrer Disney, aproximadament a l’altura del Best Bagels Café, on trobareu els millors bagels de QualityCity. Els assaltants eren nois vestits amb uns elegantíssims texans de tub Levi’s. Van impedir qualsevol crit d’auxili mitjançant el callblocker de l’empresa Silentium Inc. —que actualment ofereix una espectacular garantia de cinc anys per a tots els seus productes—, segons va declarar la víctima, impressionada. Un testimoni que no es trobava al lloc dels fets, i que no va veure ni sentir res, va conjecturar que els autors del delicte eren estrangers.

La Sandra va suprimir l’edat de la víctima i va posar com a títol de la notícia: «Uns estrangers violen una adolescent en ple centre de QualityCity!». Com era d’esperar, la notícia va córrer com la pólvora i la Sandra va acumular finalment els clics necessaris per ser ascendida.

Com que ara és cap del Departament de Fets Alternatius, avui té l’oportunitat de participar per primera vegada en una de les trobades mensuals de l’empresa. Com els altres assistents, llança crits de joia quan el director puja corrent els vuit graons de l’escenari de l’auditori. Un cop a dalt, l’Oliver Amo-De-Casa presenta les seves dents immaculades, somriu i crida:

—Hola, família!

—Hola, papa! —respon alegrement la multitud. La Sandra no ho havia vist mai en directe, però naturalment coneix els rituals.

—Hem guanyat un nou client!

Aplaudiments. La gent està excitada. S’ha escampat la notícia de qui ve a visitar-los, i fins i tot en una agència tan gran com PSF no és gaire habitual que aparegui un membre del club dels 90.

—Sisplau, saludeu amb mi la Patricia Cap-De-Secció de QualityPartner!

L’auditori aplaudeix entusiasmat quan la fundadora de la plataforma de cites online més gran del món, una mica grassoneta, però encara atractiva malgrat els seus quaranta-set anys, puja a l’escenari. Desimbolta, s’aparta de la cara, bufant, un floc dels seus llargs cabells de color panotxa.

—Patricia —comença l’Oliver—. Tot just fa pocs mesos vas sortir a totes les notícies com a tercera dona al món que havia assolit el nivell 90. Ara fins i tot has arribat al nivell 91!

La Patricia somriu.

—Sí, i em podeu ben creure si us dic que no tinc gens de ganes de tornar a sortir del club!

El públic riu.

—Com et podem ajudar a mantenir-te al club? —pregunta l’Oliver.

—Per què us penseu que QualityPartner té tant èxit? —diu la Patricia, plantejant una contrapregunta a l’auditori—. Molta gent es pensa que és perquè els perfils dels usuaris es generen automàticament a partir de les dades personals. Només fa falta un petó per garantir-nos l’accés a totes les dades rellevants. No pot ser més fàcil. Però la qüestió decisiva, a parer meu, va ser que des del principi no vam permetre als nostres users que canviessin aquests perfils.

—Prohibir a la gent que mentís sobre si mateixa... —intervé l’Oliver—. Aquest ha estat el progrés decisiu en la cerca de parella.

—I és gairebé tan important com això, naturalment —continua la directora de QualityPartner—, que el nostre sistema assumeixi també l’enutjosa tria de la parella. Els nostres users no han de rumiar per si mateixos qui els sembla ideal. QualityPartner els diu qui encaixa més bé amb ells. Una persona. Un encert. I ja està.

—Ben segur que tots coneixeu el vell eslògan de QualityPartner: Amor al primer clic —diu l’Oliver—. Jo el trobo massa carrincló. Hem de destacar de manera més agressiva els avantatges d’aquest sistema d’aparellament sense defectes humans.

—Justament nosaltres dos! —proposa un dels col·legues de la Sandra des del públic.

—Justament... —diu l’Oliver—. No està malament.

—La qualitat no té preu! —crida un altre.

—En realitat —diu l’Oliver—, no tinc al cap un eslògan determinat. Vull molts eslògans. Vull que una paia a qui li agraden els negres musculosos vegi a la pantalla un negre musculós, i que un paio a qui li agraden les pèl-roges grassonetes trobi la seva pèl-roja grassoneta. —L’Oliver pensa un instant en la pèl-roja grassoneta que té al costat i lamenta no haver preparat més bé la seva intervenció. Segurament hauria pogut trobar un exemple millor—. Vull la primera campanya publicitària del món realment personalitzada —prossegueix ràpidament—. No vull una campanya. En vull vuit mil milions.

Entusiasme espontani a la sala.

—Tal com potser ja sabeu —diu la Patricia Cap-de-Secció—, des de fa uns quants anys a QualityPartner fem encaixar fins i tot les esperances de vida dels nostres clients. I l’èxit és tan gran que xarxes socials com Everybody van plenes d’històries sobre parelles de QualityPartner que no només s’han mort el mateix any o mes —d’aquestes n’hi ha moltes—, sinó fins i tot el mateix dia o inclús a la mateixa hora. Jo crec que, sobretot per als clients d’edat avançada, aquesta és una prestació molt bonica. Això ho hauríeu de destacar sens falta.

Fa un parell de setmanes la Sandra va millorar una notícia sobre una parella de QualityPartner que es va morir fins i tot al mateix minut. També és veritat que es van morir tots dos en un accident de cotxe que els va privar de trenta-dos anys de l’esperança de vida que els havien promès. Per això alguns criticaires van afirmar després que aquesta mort doble tan ben coordinada no s’hauria hagut de valorar com un altre èxit de QualityPartner.

—A veure, qui de vosaltres està registrat a QualityPartner? —pregunta l’Oliver tot passant la vista per la sala.

La Sandra no reacciona de seguida. No és fins que s’adona que quasi tots els seus col·legues han aixecat la mà, que també ho fa ella.

—A tots els que fins avui han estat a la lluna —diu l’Oliver—, els recomano que hi obrin un compte d’usuari com més aviat millor. La inscripció i la primera parella són gratis! Naturalment també podeu provar sort al món analògic, però el més probable és que això impliqui quedar-se solter. És tan probable, que la nostra campanya hauria d’intentar convertir l’expressió analògic en sinònim de solter. —L’Oliver assenyala un home gran mig calb que seu al costat de la Sandra—. Tu, el d’aquí davant, Anton Assessor-Fiscal, oi? —L’Oliver ho pregunta com si realment pogués recordar com es diu el seu empleat, per bé que tothom té clar que les lentilles li han revelat el nom.

—Sí? —pregunta l’Anton.

—Fa un moment no has aixecat la mà —diu l’Oliver—. Puc preguntar-te per què no ets a QualityPartner?

—Doncs, mmm, estic casat des de fa disset anys.

—Ja ho veieu, jo crec que justament aquest és el problema —diu la directora de QualityPartner—. L’antiga agència publicitària donava per fet que havia de concentrar-se en solters, en analògics. Un error imperdonable. Jo, en canvi, veig com a públic potencial, sense cap mena de dubte, totes les parelles que no s’han ajuntat a través de QualityPartner.

—Per aquesta gent la campanya s’hauria de focalitzar en el fet que en algun lloc hi ha amb tota seguretat una parella millor per ells —diu l’Oliver, i torna a adreçar-se a l’Anton—. Tu de vegades no tens també aquesta sensació? Que t’has venut a un preu massa baix?

—No, de fet no —diu l’Anton.

—Llavors segur que la té la teva dona —diu l’Oliver rient. Tothom a la sala ho troba divertit. L’Anton Assessor-Fiscal s’enfonsa a la butaca—. Prova-ho una vegada —diu l’Oliver, i posa un QualityPad davant dels morros del seu empleat.

El que ocorre al monitor de l’aparell es projecta en una gran pantalla. Tan bon punt els llavis vacil·lants de l’Anton toquen el touchscreen, el sistema, gràcies a RateMe, tan sols necessita 1,6 segons per trobar el perfil que encaixa més amb ell. Tothom pot seguir com QualityPartner compara les agendes de la nova parella i fixa una cita per a demà passat. El sistema també reserva una taula en un restaurant adient i determina el menú per iniciativa pròpia: crema de carbassa, risotto amb succedanis de gambes i GreSaSus caramel·litzats.

—GreSaSus caramel·litzats? —pregunta l’Oliver amb cara de fàstic. L’Anton assenteix amb el cap, avergonyit—. Doncs ves amb compte que no se n’assabenti la teva assegurança mèdica. —La sala torna a riure—. Qui no s’assabentarà en cap cas de la teva cita és la teva dona! —diu l’Oliver passant la mà pel seu QualityPad—. Ha quedat el dicinc per anar al cine amb la seva amiga Diana. QualityPartner t’avisarà a temps de quan hauràs de tornar a casa.

La Sandra troba que el seu veí de seient té un aire més aviat infeliç.

—No es preocupi —diu la Patricia Cap-de-Secció—. Li proposem una sola persona, però des del començament QualityPartner ofereix als seus clients un dret de devolució de quinze dies, pel cas que algú no estigui satisfet amb el seu nou company o companya. La primera parella de substitució és totalment gratuïta. Però com que gairebé ningú en fa ús, ara fins i tot oferim un servei prèmium amb un dret de devolució vitalici (i crec que la campanya dirigida al jovent s’hauria de concentrar en això). Aquesta oferta, anomenada PartnerCare, està disponible per una quota mensual molt raonable. El millor de PartnerCare són les actualitzacions automàtiques, perquè els individus, naturalment, de vegades canvien i per aquest motiu es distancien de la seva parella. Quan passa, de seguida proposem una nova parella. Tot i això, els científics han descobert que la gent ja no canvia tant com abans, en part perquè ja només està envoltada per persones que pensen exactament el mateix. I nosaltres hem contribuït (ho dic amb un cert orgull) a aquesta evolució tan bonica.

—Bé doncs, qui de vosaltres es vol inscriure al nou servei prèmium PartnerCare? —pregunta l’Oliver.

La Sandra no reacciona de seguida. No és fins que s’adona que gairebé tots els seus col·legues han aixecat la mà, que també ho fa ella.

El seu cap se la mira i assenteix. Sense dir res li acosta el QualityPad a la cara. La Sandra tanca els ulls i hi estampa un petó.